Percepció multisensorial

La música no només s’escolta: es recorda, se sent i transforma el sabor del viscut. En un món on les experiències marquen la diferència, comprendre com s’entrellacen els sentits és clau per dissenyar entorns memorables. Aquest article explora el poder combinat de la música i la gastronomia en la creació de records significatius, a partir de troballes científiques recents i d’observacions sensorials aplicades.

Jordi Carreras i Loreto García

Les emocions no només se senten: es graven. I entre tots els estímuls capaços d’activar la nostra memòria, la música ocupa un lloc singular. No és casual que un parell de notes siguin suficients per retornar-nos a una època, a un lloc, a una persona o a un estat emocional que crèiem llunyà. Aquesta qualitat sensorial tan poderosa no només forma part de la nostra experiència quotidiana: també ha estat àmpliament estudiada. Diferents investigacions han coincidit que la música té una capacitat única per activar la memòria emocional, i conclouen que la música desperta records més vívids, emocionals i significatius que altres estímuls sensorials. Les paraules més associades a aquests records són “felicitat”, “alegria”, “melangia”, “inspiració” i “connexió”. I el més interessant: aquest efecte es manté amb força tant en persones joves com en majors. L’estudi també indica que la música va evocar records significativament més antics que el menjar, especialment en adults majors. 

En sectors com la gastronomia, l’hospitalitat o el retail, on el disseny sensorial té un impacte directe sobre la satisfacció i la fidelització del client, comprendre el paper emocional de la música pot marcar una diferència real.

Les persones perceben de forma natural relacions entre el que mengen i el que escolten. Hi ha estils musicals que harmonitzen millor amb certes textures, intensitats o sabors. Alguns ritmes acompanyen millor una cuina vibrant i especiada; d’altres semblen dissenyats per realçar la suavitat o la delicadesa d’una proposta gastronòmica. No es tracta de coincidències: és una sensibilitat compartida que moltes vegades no s’explica amb paraules, però que es percep amb claredat.

La música que acompanya un àpat influeix —de vegades de forma subtil, de vegades de forma molt notòria— en com les persones viuen el que estan menjant. Un mateix plat es pot percebre més càlid, més complex o fins i tot més lleuger, depenent de la selecció musical que l’acompanya. Aquesta percepció depèn de la interacció de tots els sentits, i és això el que defineix l’experiència: l’entorn, la llum, les aromes, el servei... i també el so.

Quan la música està ben integrada, no només estimula l’oïda: pot realçar allò que es veu, intensificar el que es menja, modificar la forma en què s’aprecia una textura i alterar subtilment la percepció del gust. Alguns estudis han demostrat que certs tipus de música poden augmentar la percepció de la dolçor fins a un 10%, o fer que un vi sigui avaluat com a més suau o com a més complex segons la peça musical que s’estigui escoltant mentre es degusta.

Hi ha estils musicals que realcen la percepció de determinades propostes culinàries. La música aguda pot intensificar sensacions cítriques o dolces; la música greu pot aprofundir notes amargues o complexes; certs ritmes conviden a una degustació més pausada, d’altres a un gaudi més immediat.

I el més important: això passa perquè les persones connecten els seus sentits amb les seves emocions. La música que genera records no és només la que sona fort: és la que té sentit dins d’una experiència; és la que acompanya el moment adequat, la que sintonitza amb la identitat de l’espai i amb l’emocionalitat del públic; és la que es converteix en part essencial del viscut.

Quan l’atmosfera musical està ben dissenyada, es transforma en una forma autèntica d’acompanyar, d’enriquir i de donar sentit a allò que es viu a la taula. Així ho revela la ciència. Així ho intueixen els qui treballen amb sensibilitat curatorial. I així ho recorden, de vegades sense saber per què, les persones que un dia van escoltar una cançó mentre vivien una experiència que no volien oblidar.

Del brífing al mem

La Generació Z ha canviat les regles del joc. No parlem només de noves plataformes o formats digitals, sinó d’una manera radicalment diferent d’entendre i de viure la cultura. Allà on abans les marques construïen relats tancats, avui es troben davant d’un públic que converteix cada missatge en matèria primera per ser reinterpretada, compartida i transformada. Aquesta generació no només consumeix contingut: el reescriu. I en aquest bucle constant de creativitat, les marques que no s’adaptin corren el risc de quedar-se fora de la conversa.

Carlos Macho

La Gen Z —nascuda entre mitjans dels 90 i principis dels 2010— no ha viscut una transició digital com els mil·lenials; ha crescut amb el món al mòbil. Aquesta realitat no només condiciona com consumeixen contingut, sinó com l’imaginen, com l’assimilen i com el fan seu. Parlem d’una cultura creativa en loop, on el valor no està en el missatge tancat, sinó en la capacitat de ser remesclat, versionat, compartit i adaptat en el temps.

- Ja no es tracta de crear anuncis; es tracta de generar codis compartits, d’entretenir.-

Fa deu anys, el centre del màrqueting seguia sent el televisor. El relat era controlat, l’execució cuidada i la narrativa unidireccional. Però amb l’entrada de la Gen Z com a consumidors, el relat s’ha convertit en conversa, el format en vídeo curt i el missatge en codi cultural. La creativitat ja no busca només impactar; busca connectar. I per connectar cal parlar el seu llenguatge: immediat, directe, irònic i comunitari.

Avui, la publicitat es transforma en mem —com ha passat amb Jet2— i els personatges més random, en icones —com el Final Boss d’Eivissa—. Ja no es tracta de crear anuncis; es tracta de generar codis compartits, d’entretenir. No es tracta de vendre; sinó d’explicar històries. De crear coses que la gent vulgui compartir, no perquè són boniques, sinó perquè són seves.

- La creativitat no busca destacar; busca encaixar.-

Per connectar amb la Gen Z no cal només entendre TikTok. Cal entendre què mou a aquesta generació. I això no s’aprèn en un focus group, sinó vivint amb ells el present cultural. La creativitat no busca destacar; busca encaixar. No amb un algoritme, sinó amb la cultura. I les marques tenen el repte d’encaixar entre trend i trend, sense perdre la seva identitat i  sense caure en saturar els canals del seu missatge. En aquest context, marques com Joblanders neixen directament amb aquesta mentalitat: mobile-first, connexió i entreteniment. Perquè la Gen Z està canviant la manera com ens relacionem amb les marques. I canviarà per complet el món laboral. Com s’està adaptant la teva marca a tot el que vindrà?

Sobre Joblanders: Joblanders és el marketplace laboral per a la Generació Z. Una plataforma que connecta el talent jove amb oportunitats professionals reals, amb un toc creatiu, i digital-first. L’objectiu és reduir la bretxa entre el talent jove i el món laboral, ajudant les empreses a trobar perfils que encaixin amb les noves necessitats del mercat.

El propòsit 2.0: del relat al resultat

Durant anys, el propòsit va ser el gran tòtem de la publici­tat: missatges emocionals, campanyes premiades i prome­ses de canvi. Però el 2025 ens trobem amb un panorama diferent: el relat buit ja no ven, i el propòsit només té sentit quan es tradueix en negoci real. Les marques que ho en­tenen no només emocionen: generen resultats. I les que no, s’arrisquen a perdre credibilitat i quota de mercat.

Robert Hernández

QUAN EL PROPÒSIT GENERA NEGOCI

Durant més d’una dècada hem aplaudit anuncis que prometien can­viar el món. Hem premiat històries emotives. Hem compartit campanyes que ens feien sentir part d’alguna cosa més gran. Però avui, mirat amb perspectiva, descobrim que gran part d’aquell or era llautó.

El propòsit no ha mort, però ha per­dut la seva immunitat. Allò que abans garantia llàgrimes i aplaudiments, avui exigeix proves, coherència i impacte real. La part positiva és que les empreses que prenen partit generen fins a un 6% més de l’EBIT­DA. Però això ja no va de discursos, ara va de negoci.

EL RELAT BUIT HA MORT

El 2012 només el 17% de les campa­nyes guanyadores a Cannes tenien un component de propòsit. El 2016, ja eren el 66%. El missatge era clar: si volies guanyar, parlaves de propòsit. I tothom ho va fer. El propòsit es va convertir en l’Ozempic de la publici­tat: funcionava i tothom el volia.

Però al 2025 el panorama és un altre. Ja no es premien històries boni­ques: es premien impactes tan­gibles. I quan les marques s’hi po­sen, descobreixen que no totes estan preparades per aguantar el discurs.

La cervesa americana Bud Light va fer una col·laboració amb la creadora trans Dylan Mulvaney. Al principi va ser celebrada com un pas d’inclusió, però va provocar un boicot massiu per part d’un sector de la població.

Resultat? Una caiguda del 21% en les vendes en període de campanya. L’empresa va reportar pèrdues esti­mades de 1.400 milions de dòlars en vendes durant aquell any, i les seves accions van caure un 20%.

—Avui ja no es premien discursos, sinó impactes tangibles.—

La marca va jugar a ser diversa, però quan un sector de la població es va rebel·lar, van recular eliminant la campanya. Van deixar descontents tothom: els que van celebrar-ho, ja no la podien defensar; i als que la van criticar, els donava la raó.

EL PROPÒSIT SOC JO

Avui les marques són una exten­sió de la nostra identitat. El con­sumidor no valora només allò que la marca diu del món, sinó especialment allò que diu de mi. L’estudi Meaning-ful Brands d’Havas Media Network ho confirma: les marques que con­necten amb la vida personal dels consumidors rendeixen un 57% millor i superen l’ín­dex borsari global en un 222%. I justament és en els beneficis perso­nals i identitaris on les marques estan fallant, en totes les categories, perfor­mant atributs funcionals i col·lectius i no connectant amb els personals.

El valor no està en proclamar grans causes, sinó en demostrar què apor­ta la marca a la vida de cadascú. El col·lectiu importa, sí; però ja no és el que fa decantar la balança. El que genera adhesió i fidelitat és el benefici personal. I quan aquest és creïble, el relat col·lectiu es percep com una conseqüència natural i no com a màrqueting impostor.

ELS TRES MOMENTS DE LA VERITAT

El propòsit 2.0 ja no es juga en el terreny de les campanyes, sinó en el del negoci. I per sobreviure en aquest nou escenari hi ha tres moments de la veritat que separen l’or del llautó. El primer és l’autenti­citat: no hi ha relat que aguanti si el que dius no es correspon amb el que fas; i la incoherència es paga cara. El segon és el benefici personal: els consumidors no volen proclames abs­tractes; volen saber què hi guanyen ells.

—El valor no està en proclamar grans causes, sinó en demostrar què aporta la marca a la vida de cadascú.—

I el tercer és la sensibilitat cultu­ral: en un món polaritzat, la mateixa paraula pot significar coses oposades, i només qui entén els codis de la seva comunitat aconsegueix rellevància. El propòsit que no superi aquests tres filtres pot brillar un instant, però aca­barà sent només llautó.

Màrqueting, “Jurassic Park” i les lliçons de vida

Fa 33 anys, una tardor com aquesta, durant la ressaca dels Jocs Olímpics, Steven Spielberg rodava l’adaptació cine­matogràfica d’una coneguda novel·la de Michael Crichton: Jurassic Park. Influenciat pels documentals d’animals d’At­tenborough, Spielberg volia donar credibilitat als dinosau­res. Amb aquesta visió va contractar els millors professionals en moviment simulat. Phil Tippett (Star Wars) era el responsable d’animatrònica, l’art de donar vida a titelles amb tecnologia mecànica.

Pere Quintana

Però en aquells anys, una nova tecnologia començava a emergir: el CGI, la generació d’imatges per ordinador. Amb CGI s’havien fet algunes escenes increïbles a Termina­tor II i a Abyss, però sempre simulant elements inorgànics, metall, aigua… Fer-ho amb éssers vius era un altre nivell i no sabien si seria possible.

Mentre preparaven tots els dino­saures de la pel·lícula fets d’ani­matrònica, Dennis Muren, cap de postproducció de la companyia Industrial Light & Magic —la casa d’efectes especials fundada per George Lucas—, defensava que es podien fer dinosaures amb ordina­dor. De tan pesat que es va posar, un dia Spielberg li va dir: “D’acord, demostra-m’ho”. Així que Muren va preparar una petita seqüència digital de cinc segons d’un tiranosaure que sortia d’entre uns matolls intentant atrapar uns animalons. Res més, cinc segons. Es van reunir tots per veure la prova, li van donar al play, cinc segons de seqüència... i es va fer un gran silenci. Al cap d’un moment, al fons de l’habitació, la veu de Phil Tippett va trencar el silenci dient “I think I’m extint” (“Crec que m’he extingit”).

La història té encara una última volta, doncs Spielberg va incor­porar la frase de Phil Tippett a la pel·lícula, just quan l’arqueòleg Alan Grant (Sam Neill) i el matemàtic Ian Malcolm (Jeff Goldblum) conversen, mentre pugen les escales del vestíbul del complex.

Certament no tots els dinosaures de la primera Jurassic Park es van fer di­gitals, varis eren animatrònics —com el triceratop—; i Phil Tippett va ser per al món del cinema una peça clau per ajudar a millorar la CGI com a eina per explicar grans històries. Però, aquella reacció espontània va ser premonitòria d’un dels canvis més fonamentals en la indústria del setè art.

Fa poc recordava aquesta anècdota quan, com a marquetinians, veiem determinats avenços en IA. I ho penso sense exageracions, ni negant allò innegable ni sent apocalíptic. És un canvi i és dels grossos. En això hi estem tots d’acord.

Així que les preguntes que ens fem ara són: Què està passant en el màrqueting? Per què és important? i Què hem de fer al respecte?

Des de la relativa mort del màrque­ting massiu, entès com la fabricació d’un bé acceptable per vendre’l a la major quantitat de gent possible a través de la publicitat (Mad Men) —i dic “relativa” perquè segur que alguns preguntaran: “Ah, però, no és això?”—, el màrqueting ha canviat molt.

Avui dia podem coincidir en que el màrqueting ben entès és el treball d’explicar històries que ressonen en el teu públic. Ser agents de canvi. Veure una oportunitat al mercat i crear les condicions perquè el canvi succeeixi. No sempre es pot, no sem­pre és suficient, però és la feina. La feina no és comprar anuncis; la feina no és trampejar el SEO; la feina és estratègia. Si no cal canviar res, els marquetinians no tenim raó d’existir.

—“Aquella reacció espontània va ser premonitòria d’un dels canvis més fonamentals en la indústria del setè art.”—

També passa que, de tant en tant, el canvi ens ve imposat. Bé sigui un nou paradigma de mercat, una crisi, una revolució en l’estil de vida… Passen coses i ens hem d’adaptar, els primers.

Per últim, per la responsabilitat numèrica del màrqueting, s’afegeix la qüestió de si la IA treballa per a tu o tu acabes treballant per a la IA. No hi entrarem, perquè donaria per a un altre article, però, en un món que ha evolucionat de l’analítica a la pre­dicció i ara a la prescripció, si la teva feina es limita a la gestió de l’Excel —que també, però no només—, ja saps on acabaràs quan el teu superi­or s’adoni de que ja no et necessita. Per altra banda, si l’aportació de valor és estratègica, si recuperem la professió original de ser agents de canvi, amb eines noves com la IA podem recuperar el reconeixement i el rol clau estratègic perdut els últims anys —i sí, això també donaria per a un altre article—.

Jonathan Kemper, Unplash.

Així que ara tenim la IA, una revolu­ció, no només com a eina per fer les coses de sempre, sinó com a enorme possibilitat per fer coses noves. El que considero més apassionant no és ni tan sols allò que podem fer avui, sinó allò que avui ni podem imaginar que podrem fer demà. És, sens dub­te, un gran canvi.

“I ara què?” és la gran pregunta. Si seguim les lleis de la naturalesa, del sentit comú i de la bona professió, la resposta és força òbvia: toca adap­tar-se.

—“Si seguim les lleis de la naturalesa, del sentit comú i de la bona professió, la resposta és força òbvia: toca adaptar-se.”—

Mandra? Molta. I més encara quan l’única certesa és la incertesa, planifi­car una il·lusió i prendre decisions de futur frega l’esquizofrènia.

Per molt que ens aferrem al biaix de confirmació —que el tenim—de que no n’hi ha per tant, o que no pas­sarà, o que no ens afectarà, sabem en el fons que quan més triguem a reaccionar, a adaptar-nos-hi, pitjor. És lliçó de vida.

Així que, per acabar, m’agradaria deixar-vos amb una reflexió i una perspectiva. La reflexió és aquest ar­ticle, que convida el lector o lectora a reflexionar per superar la resistència i la mandra, per transformar-la en energia, en el plaer de l’acció i la comprensió, en l’emoció de viure un gran moment, amb les seves oportunitats i els seus reptes, com amb qualsevol canvi. Ja toca parlar menys i treballar més (la IA). Hem de superar el debat existencial del tema i tenir discussions sobre com fer que la manera 23 de fer alguna cosa amb IA sigui millor que la 22. I per fer-ho, també ens cal canviar la perspectiva.

La proposta de perspectiva la deixo en forma d’anècdota personal: ma mare, 88 anys, eterna analògica, es va veure obligada a adaptar-se quan va morir el meu pare —qui “feia anar el correu electrònic” —. Li vam posar un iPad amb un teclat i li vam explicar tot. Va estar anys escrivint correus electrònics amb l’iPad, res més. Un dia, a la cuina, mentre co­mentàvem un tema, decideix agafar l’iPad per “googlejar”. Però no agafa el teclat, sinó que prem el botó del micròfon de Google i fa la consulta amb la veu. Sorprès, li pregunto per la novetat. Em mira i amb mirada lluminosa em diu: “Bé, entenc que el teclat de l’iPad és una evolució de la màquina d’escriure que jo feia servir als seixanta. En aquella època jo no podia parlar-li a la màquina, però ho hagués fet si hagués pogut. Així que, ara que sí que puc fer-ho, no hi ha cap raó per no aprofitar-ho”.

Sí, sembla que s’ha extingit una forma de fer les coses i al món del màrqueting i la comunicació ens impacta molt. Però no hi ha cap raó per no aprofitar-ho. Així que a partir d’aquesta tardor, com a agents de canvi que som, comencem a pensar i a construir tot el que ara sí podem fer.

Employer Branding: més enllà d’una tendència, una necessitat estratègica

Foto de @goian

En un mercat laboral cada cop més exigent, on les persones candidates tenen més informació i opcions que mai, les empreses ja no competeixen només pel client: competeixen pel talent. En aquest context, l’employer branding —o marca ocupadora— ha deixat de ser una opció per esdevenir una necessitat estratègica.

L’employer branding no és una simple campanya de màrqueting. És el reflex viu de la cultura corporativa, dels valors, del propòsit i del compromís real amb les persones que hi treballen. És, en definitiva, el que una empresa diu ser… i el que realment és. Quan aquesta coherència s’assoleix, es converteix en una eina potentíssima per atraure i fidelitzar talent, però també per construir una reputació sòlida i diferencial.

Les últimes tendències mostren que la proposta de valor a l’empleat no pot limitar-se a salaris competitius o beneficis convencionals. El benestar emocional, la flexibilitat, la diversitat i la inclusió són avui eixos fonamentals. No es tracta només de contractar; es tracta de generar un entorn on la gent vulgui quedar-se, créixer i implicar-s’hi. Això requereix escolta activa, lideratge empàtic i polítiques que no siguin només bones intencions, sinó accions tangibles.

Foto de @brookecagle

A més, la nova regulació sobre transparència salarial i l’avenç imparable de la tecnologia —incloent la IA generativa— obliguen les organitzacions a repensar com es comuniquen amb el talent. La transparència, abans vista com una amenaça, es converteix ara en un actiu reputacional. I la tecnologia, si s’utilitza amb criteri i ètica, pot facilitar processos i millorar l’experiència del candidat i l’empleat.

El repte, però, rau en la coherència. No serveix de res construir una marca atractiva de portes enfora si, a dins, l’experiència és decebedora. El talent actual és crític, està informat i connectat. Valora l’autenticitat i penalitza la inconsistència. Per això, l’employer branding efectiu no és un departament, ni una iniciativa puntual: és una responsabilitat col·lectiva que ha de travessar tota l’organització.

El futur passa per empreses més humanes, més honestes i més compromeses. I l’employer branding no n’és el final del camí, sinó el punt de partida per construir una proposta de valor que sigui tan inspiradora com real.

Quan la IA truca a la porta, la IE li posa la cadira

Foto de @swimstaralex

La fórmula guanyadora és clara: Humanitat (IE) + Tecnologia (IA) = Superpoders per liderar el canvi

En plena revolució digital, el repte no és només aprendre a fer servir la IA, sinó aprendre a fer-la servir a la nostra manera, sense perdre el nostre valor humà. La clau no és tècnica, és emocional, relacional i, sobretot, estratègica.

La intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se, però els que marcaran la diferència són els que activin la seva intel·ligència emocional per liderar des del propòsit, la consciència i la connexió.

El veritable desafiament no és tecnològic, és humà

La transformació no comença amb un programari nou. Comença quan mirem dins nostre i ens preguntem: «Com em relaciono amb la incertesa? Em bloqueja o m’impulsa?»

El 90% del repte d’integrar la IA no té a veure amb eines, sinó amb emocions, creences i mentalitat. Per això, entendre com funciona el cervell davant el canvi és tan essencial: l’amígdala activa la por i entra en mode supervivència, l’estrès bloqueja la creativitat i la presa de decisions estratègiques, i sense IE (intel·ligència emocional) ens convertim en resistents digitals, per molt competents que siguem. Per tant, la IE no és opcional. És imprescindible. Sense ella, cap eina funcionarà realment.

Transformar ≠ Canviar: el veritable canvi comença dins teu

El canvi és extern, sovint obligatori i reactiu, mentre que la transformació és interna, voluntària i emocional.

Transformar vol dir revisar creences, identificar els nostres sabotejadors interns i posar-los en pausa per obrir pas al que som capaços d’arribar a ser. La tecnologia pot fer molt, però no pot decidir per tu qui vols ser en aquest nou món.

Foto de @omilaev

I si el teu pitjor enemic fossis tu mateix

Martin Seligman ho va deixar clar fa més de 60 anys: quan sentim que res del que fem serveix, apareix la indefensió apresa. Ens paralitzem, deixem de provar, i ens rendim abans de començar.

“La motivació depèn de les experiències apreses, de la sensació de control i de l’estat emocional. La frustració destrueix l’aprenentatge i l’acció.”

— Martin Seligman

Per això, davant la IA, sino lideres el teu diàleg intern, el teu cervell ho farà per tu; sino connectes amb el teu propòsit, et perdràs entre eines; i sinó actives la IE, et convertiràs en espectador del teu futur.

Equipar la IA és qüestió d’actitud mental, no de màsters

La gran pregunta no és si has d’utilitzar IA, és com la vols fer servir: vols que la IA treballi per tu? Primer necessites conèixer-te (què et fa brillar? què et bloqueja?), després hauràs de definir la teva veu (com vols sonar al món digital?) i per últim hauràs de crear el teu agent digital (un alter ego que et potenciï, no que et substitueixi). Perquè el veritable creixement no ve de fora. Neix quan et converteixes en la millor versió de tu mateix... amb ajuda robòtica.

La nova col·laboració estrella: IA + Humà

Casos com McKinsey (amb Lilli) o ECC mostren com donar una cadira a la IA dins l’equip augmenta la productivitat, la creativitat i la motivació.

Però l’èxit no rau en tenir un agent d’IA, sino en saber-lo dissenyar amb criteri. L’IA és una eina, però tu n’ets el motor. El lideratge d’ara no és de control, és d’acompanyament, claredat i confiança.

Foto de @neeqolah

Com es lidera en el temps de la IA? Amb poder humà

“No és la IA contra els humans. És humans amb IA contra humans sense. ”

— Dario Amodei, CEO Anthropic

El lideratge del futur es fonamenta en els les competències toves de tota la vida: escolta empàtica, comunicació influent, adaptabilitat i resiliència, curiositat i esperit crític, i presència i propòsit. La IA ho accelera tot, però no pot sentir, confiar, ni crear relats que uneixin. Això és patrimoni teu. Del teu lideratge.

O lideres el canvi… o el canvi et lidera a tu

Aquest moment no es repetirà. La IA no espera ningú. Però tampoc t’imposa res. La gran oportunitat és decidir qui vols ser en aquesta nova era: Algú que tem el futur, o algú que el dissenya? Algú que es bloqueja davant la incertesa, o algú que lidera amb cor i cap? Algú que espera que li expliquin el relat... o algú que escriu la seva pròpia història?

Perquè quan la IA truca a la porta, només la IE pot obrir-la i convidar-la a seure.

L’Impacte ambiental del màrqueting, la comunicació i la publicitat: cap a una indústria sostenible a Catalunya

Vivim immersos en una crisi climàtica que ja no admet ajornaments. Davant la urgència de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, sovint es posen al punt de mira la indústria pesant, el transport o la generació d’energia. Però hi ha sectors aparentment més “lleugers” que també tenen un impacte ambiental considerable. El màrqueting, la comunicació i la publicitat —sobretot en la seva dimensió digital— tenen una petjada de carboni més gran del que podria semblar a simple vista. I això no pot continuar sent ignorat.

La indústria publicitària no només té una responsabilitat ètica en aquest repte global, sinó també una oportunitat única de lideratge. Reconèixer i reduir l’impacte ambiental del sector és una necessitat ineludible i, alhora, una oportunitat per innovar, guanyar eficiència i connectar amb una ciutadania cada cop més exigent.

Foto de @grantritchie

La petjada de carboni del sector: una visió global

Per entendre l’impacte real del sector, cal recórrer a la noció de petjada de carboni: la quantitat total de gasos d’efecte hivernacle generats de forma directa o indirecta al llarg de tot el cicle de vida d’un producte o servei. El Protocol de Gasos d’Efecte Hivernacle (GHGP) divideix aquestes emissions en tres àmbits. El primer, l’Abast 1, fa referència a les emissions directes (per exemple, les que generen els vehicles o les calderes pròpies). L’Abast 2 cobreix les emissions derivades del consum d’electricitat o calefacció comprades. Però és a l’Abast 3 on trobem el veritable repte per a la indústria publicitària: totes aquelles emissions indirectes generades al llarg de la cadena de valor, des dels proveïdors fins a l’ús dels productes que es promouen.

Segons dades recents, el sector digital representa entre el 2% i el 4% de les emissions globals, amb una previsió de creixement preocupant. Dins del món de la publicitat, es calcula que fins al 74% de les emissions provenen precisament de l’Abast 3, fet que obliga a ampliar el focus més enllà de les parets de l’oficina.

D’on surten les emissions?

Les fonts d’emissions en màrqueting i publicitat són diverses i interconnectades. Les activitats internes com el consum d’energia a les oficines, els viatges de negocis o l’ús de flotes de vehicles generen emissions directes i indirectes (Abasts 1 i 2). Però quan entrem en el detall de les produccions audiovisuals —viatges, decorats, càtering, energia dels rodatges— o de la planificació i difusió de les campanyes, especialment les digitals, veiem que les xifres es disparen.

Els anuncis digitals, per exemple, generen emissions en múltiples punts: als centres de dades que processen les dades publicitàries, a les xarxes que les transporten i als dispositius que les reben. A més, la complexa cadena de subministrament de la publicitat programàtica, amb múltiples intermediaris tecnològics, incrementa el consum energètic de manera poc eficient. El món tradicional tampoc no se n’escapa: la producció i distribució de les peces de publicitat exterior, el paper i la il·luminació de tanques publicitàries també tenen una petjada significativa, sobre tot tenint en compte la digitalització del mitjà.

A tot això cal afegir-hi els esdeveniments del sector, com fires o premis, que impliquen desplaçaments, materials promocionals i consum energètic elevat. I, paradoxalment, eines suposadament “ecològiques” com el correu electrònic o les videotrucades també tenen un cost ambiental quan s’abusa del pes dels arxius, dels servidors al núvol o de l’streaming continuat.

Més que una obligació: una oportunitat

La necessitat de reduir emissions ja no és només una qüestió moral. Les marques són avaluades —i sovint escollides o rebutjades— per la seva responsabilitat ambiental. La sostenibilitat s’ha convertit en un valor de marca. Les noves normatives, tant europees com estatals, apunten cap a un entorn regulador més estricte, on el greenwashing pot ser sancionat. I, en un món competitiu, la innovació sostenible és sinònim d’eficiència, estalvi i adaptabilitat. A més les organitzacions amb un clar posicionament sostenible tenen més capacitat d’atraure i fidelitzar el talent.

Però hi ha un altre motiu encara més poderós: el sector de la comunicació té una capacitat d’influència sobre la societat difícil de comparar. Les narratives que genera poden transformar hàbits i impulsar nous valors. Per tant, actuar no només és necessari, sinó també estratègic.

Foto de @johnishappysometimes

Per on comencem? De la mesura a l’acció

El primer pas és sempre mesurar. Sense dades, no es pot gestionar ni millorar. Cal calcular la petjada de carboni, especialment la de l’Abast 3, amb metodologies estandarditzades i, si cal, amb suport professional. A partir d’aquí, es poden establir indicadors clau i objectius concrets, com la neutralitat de carboni l’any 2030.

Les mesures per reduir emissions són múltiples i complementàries. Passar a energia 100% renovable, millorar l’eficiència energètica de les oficines, electrificar la mobilitat corporativa o fomentar el teletreball són només algunes iniciatives fàcilment aplicables. En paral·lel, cal fomentar una veritable “higiene digital”: optimitzar arxius, netejar correus, evitar l’emmagatzematge innecessari i revisar la mida de les creativitats digitals.

Pel que fa a les produccions, cal planificar amb criteris sostenibles, prioritzar rodatges locals, utilitzar materials reciclats o reutilitzables i minimitzar els residus. En la compra de mitjans, cal apostar per optimitzacions tècniques (com el Supply Path Optimization), formats més lleugers i socis compromesos amb l’eficiència energètica.

Els esdeveniments també poden ser més sostenibles: seus amb bones pràctiques ambientals, reducció de materials impresos, transport col·lectiu i càterings de proximitat. En última instància, les emissions que no es puguin evitar poden compensar-se a través de projectes acreditats, tot i que la prioritat sempre ha de ser la reducció real.

La clau: cooperar, comunicar i formar

Cap canvi significatiu serà possible sense implicar tota la cadena de valor. Anunciants, agències, productores, plataformes tecnològiques i mitjans han de col·laborar per definir estàndards, compartir eines i establir un llenguatge comú. Alhora, cal formar els equips interns, generar cultura corporativa al voltant de la sostenibilitat i reconèixer que, en aquest tema, ningú pot anar sol.

Més enllà de reduir la seva pròpia petjada, la indústria de la comunicació té la responsabilitat —i el privilegi— de poder influir sobre els comportaments socials. Pot promoure hàbits sostenibles, visibilitzar iniciatives positives i comunicar amb transparència. No es tracta només de fer menys mal, sinó de fer més bé.

Un compromís inajornable

La indústria publicitària catalana, com a motor econòmic i creatiu, té un paper clau en aquest repte global. La sostenibilitat no és una moda passatgera, sinó una exigència estructural i una palanca d’innovació. Actuar amb responsabilitat avui vol dir garantir la viabilitat, la competitivitat i la credibilitat del sector demà. No és només una qüestió ambiental, sinó estratègica. I el millor moment per començar és ara.

David Lahoz

Consultor en comunicació estratègica i sostenibilitat, amb una àmplia trajectòria en el sector del màrqueting i la publicitat. A través de la formació, l’assessorament i la divulgació, promou la transformació cap a un model sostenible, transparent i alineat amb els valors de la societat actual.

Gran part de les agències de comunicació no estem ben posicionades…

…ni diferenciades, amb el que perdem clients cada dia

Foto de @nahimaaparicio.

Fa poques setmanes, a We Do Circular vam presentar un treball de reposicionament per a una agència de Barcelona. El vam titular “Com convertir una inèrcia/feblesa en avantatge”.

El repte era com diferenciar-se i ser rellevants en un mercat molt volàtil, on cada cop som més per repartir-nos un negoci que creix poc, i on ens barallem tots per projectes cada cop més curtterministes i de pressupostos més baixos.

La necessitat de diferenciar-se d’aquesta agència en un mercat saturat és un símptoma d’un fenomen molt més general: les agències de publicitat prometen, diuen i fan el mateix. Amb prou feines hi ha diferenciació.

Només cal clavar un cop d’ull a les agències capdavanteres (i no tant) per veure que clama al cel la manca de propostes de valor diferenciades, de territoris diferenciats, de posicionaments diferenciats...

Són temps molt volàtils, i entre tots no fem més que potenciar l’ansietat que té l’usuari final davant de tanta oferta desbocada; l’ansietat de les marques davant de tanta competència i d’uns usuaris que els fan parar bojos; i l’ansietat que patim les agències per aquesta submissió a un cruel curtterminisme de temps i als pressupostos.

La velocitat dels canvis a la societat i al sector és trepidant, però hi ha una cosa que no canvia: sense una bona estratègia de base, tot trontolla. I les agències, en general, no la tenim.

A cal sabater, sabates de paper

Hi ha tres factors que en general ens angoixen a totes les agències:

• El canvi de relació dels usuaris amb les marques, amb una tecnologia que els ha fet més crítics, cínics i empoderats.

• La voracitat dels consells d’accionistes —forçant més beneficis, més ràpid i amb menys costos que mai—, que traslladen la pressió a uns departaments de màrqueting més inexperts i impacients.

• Com a resultat, una dinàmica de mercat basada en projectes tàctics amb l’exigència de resultats a molt curt termini.

La conseqüència d’aquest curtterminisme tan tàctic és que es torpedina la funció de l’estratègia de marca, que sol apuntar al mig i llarg termini. Quan l’exigència de resultats financers és per a avui mateix, no queda gaire espai per a la reflexió.

I el que deixem de fer per als nostres clients, també ho deixem de fer per a nosaltres mateixos: desesperats per pescar projectes curtterministes i mal pagats, ens oblidem de construir-nos un posicionament clar, una proposta de valor diferenciada, un propòsit de com volem millorar la vida als nostres usuaris. Aquesta indiferenciació s’estén com una taca d’oli a un planter cada cop més ampli d’agències.

Segons xifres de l’Observatorio de la Publicidad en España 2023, cada cop som més les empreses publicitàries:

• El 2022, a Catalunya érem 11.172 empreses de publicitat i d’estudis de mercat, un increment del 4,2% respecte el 2021 (d’un total de 51.606 a l’estat).

• Gairebé el 30% d’aquestes es van crear l’any de l’estudi; i un 48% tenien menys de tres anys d’antiguitat (total estatal).

• Del total, només 3 de cada 10 tenien assalariats; i només un 0,8% del total tenien més de 20 treballadors (total estatal).

És a dir, cada cop som més, més joves, per a una inversió publicitària que només s’ha incrementat un 4,6% entre el 2022 i el 2021 (12.214 M€, segons el mateix Observatorio de la Publicidad).

Absència de territoris i propòsits diferenciats entre les agències

Semblaria que en un context amb tanta competència i inversions limitades tothom apostaria per la diferenciació com a trampolí, però no és així.

La manca d’històries, de relats diferenciadors o d’estils diferenciats fa que hi hagi més aviat poca èpica, tant en el relat propi com en els projectes que fem. Tots ocupem els mateixos territoris: ‘fem comunicació’, ‘som independents’, ‘fem creativitat’.

Aleshores les agències ens encomanem a “San Publicito” —que de fet és Sant Pau Apòstol, patró de la publicitat per haver sabut vendre el missatge de marca de Jesús millor que ningú— perquè ens ajudi a guanyar premis de creativitat que ens reportin la reputació que no cultivem per la manca d’un posicionament diferenciat.

A vegades hi ha clients que em diuen que no els cal un propòsit o que no volen un posicionament, perquè el que el que volen és vendre.

Com fer-los entendre que sense una marca ben definida i estructurada no és possible vendre en un entorn tan competitiu? Com fer-los-ho entendre, si nosaltres tampoc ho fem?

Les agències hauríem d’esforçar-nos més a posar el focus en allò que de debò importa. Les agències que més prometem no som ni les que més enamorem ni les que més venem. Normalment som les que més frustracions creem.

La manca de propòsit

Vaig treballar uns anys a l’Índia com a cap d’estratègia de dues agències globals. Es tracta d’un mercat de més de 1.500 milions d’habitants, amb 122 llengües a la constitució i bressol de tres religions globals. No hi ha paraules per definir el caos i la complexitat, però tampoc les tinc per definir l’exigència i la voracitat per aprendre i per construir marques poderoses i diferenciades.

Els equips de planners que dirigia en sabien més que jo. Tenien més rigor, més ordre i més coneixements, i una ambició il·limitada.

Del que vaig aprendre, en destaco tres punts per al propòsit d’aquest article:

• Actitud reptadora: en un mercat tan gegant i fragmentat, davant de la competència ferotge i de la disparitat de mitjans, les marques tenien una actitud reptadora envejable, i les agències estàvem obligades a prendre el testimoni amb estratègies de marca molt sòlides que buscaven la diferenciació constantment.

• Ordre i rigor: per saber com es volien diferenciar, intentaven comprendre molt bé quin era el problema que volien resoldre i com millorava la vida dels seus usuaris. Com la vida és molt complexa, estaven acostumats a no quedar-se en la superfície i a anar al moll de l’os. Les agències ens havíem d’esforçar molt per superar el coneixement dels usuaris que les marques tenien.

• ‘Jugaad’: perquè tenien molts problemes, estaven molt acostumats a buscar constantment solucions. Jugaad és un estat mental de recerca contínua de solucions innovadores i la seva aplicació, independentment dels recursos. Resolien els reptes de màrqueting amb el mateix ingeni que aconseguien enfilar 10 persones a una moto.

L’actitud reptadora, el coneixement profund de les problemàtiques i els targets, i la jugaad són tres factors bàsics al món de la comunicació, i sovint sembla que hi haguem renunciat.

Potser és la manca d’ambició. O potser, ens sentim còmodes ocupant-nos del nostre mercat ‘local’ i prou. Almenys, així ho indica l’Estudi Tendències Sector Màrqueting i Comunicació Catalunya 2022, on es remarca que el 63% de les agències ja estem bé pescant clients amb oficines a Catalunya, tot i que reconeixem que els increments de facturació vindran de fora.

I compte, perquè segons les dades del Centre d’Estudis de l’Opinió de la Generalitat 2023, a Catalunya hi ha 32.000 pimes, 1.000 menys que al 2022 (i 41.000 menys si tenim en compte el total d’empreses).

Si a aquí hi afegim que, segons el Baròmetre de Barcelona (Onada Desembre 2023), un 43% tenen una percepció de l’economia pessimista (contra un 38% optimista), sembla que el panorama no millorarà, almenys a curt termini: hi ha menys empreses, som més agències i l’empresari va amb més cura que mai a l’hora de decidir on fica els calers.

Per tant, no hi ha cap altra sortida: si volem remar a favor del nostre negoci, hem de diferenciar-nos amb un propòsit autèntic, un posicionament clar i diferenciat i una verdadera vocació per fer la vida dels usuaris més rica i fàcil.

Ens hauríem de començar a aplicar allò que recomanem als nostres clients.

Foto de @anniespratt

El moment és ara: hem de remar a favor del vent

L’Edelman Trust Barometer 2024 ens diu que ara és el moment per fer-ho.

L’estudi indica que durant els darrers 20 anys hem anat perdent la confiança en les institucions i en els mitjans de comunicació: els governs ens han fallat; la informació s’ha anat pervertint i adulterant; desconfiem del futur; les noves tecnologies semblen fora de control.

És a dir: en un món on tot és mentida, el fet de comprar una aigua mineral i que dins l’ampolla hi hagi aigua mineral, ens sembla d’una honestedat poc comuna que ni polítics ni mitjans de comunicació igualen.

És per això que la població global (i l’espanyola) està convençuda que només les empreses i marques poden ajudar-nos a trobar solucions al desgavell global.

Tot això succeeix en un món on fugim de la informació d’actualitat: segons Reuters Digital News Report 2024, el 37% dels espanyols intenta evitar les notícies —i gairebé la meitat dels menors de 35 anys! —, 9 punts més que l’any passat.

Els temps no són fàcils per a ningú. Però mai ho han estat. Cada època ha tingut els seus reptes. I avui exigim a les marques, que fins ara ens han portat prosperitat i benestar, que contribueixin a arreglar el món que entre tots hem desarreglat.

Però no tot són flors i violes per als nostres clients. No volem acabar sense fer d’altaveu a Creatives for the Future, que aquest juny ha enviat una segona carta a Autocontrol i a l’Asociación Española de Anunciantes (AEA) per reclamar més rigor i autoregulació publicitària contra el greenwashing descarat de marques com Repsol, Nestlé o Total Energies. I pel que sembla, la resposta que han rebut a data d’avui ha estat una mena de ‘vuelva usted mañana’...

Darrere d’una marca amb propòsit mobilitzador sempre acostuma a haver-hi una agència amb propòsit mobilitzador. Recordem, per exemple, la relació de Dove amb Ogilvy, amb una sintonia entre les marques total.

Un altre exemple és el d’Oatly, la marca de begudes de civada que, frustrada amb el món de les agències indiferenciades, va crear el seu departament creatiu intern per assegurar que l’estratègia de marca anava per davant. Avui tothom vol imitar la seva creativitat.

Campanya de la marca Oatly realitzada pel seu equip creatiu intern.

En definitiva: no hi ha vida sense estratègia

Sense estratègia de marca no hi ha supervivència. Sense estratègia, tant el client com l’agència només contribuïm a la futilitat dels temps actuals.

El que perdura té un propòsit clar. Només quan sabem on som i on volem anar podem elaborar un pla.

Com a agències tenim la responsabilitat de proposar el que considerem millor per al present i per al futur de les marques, en un món més just per a tothom.

Però només ho podem fer bé si comencem per fer-ho bé nosaltres. Si ens esforcem per esbrinar quin és el nostre propòsit i per posicionar-nos de forma diferenciada, treballarem millor per millorar la vida dels nostres clients.

Cas d’èxit: Telepizza

Es diu pitsa, picsa, pissa o piza?

El mes de març passat, Telepizza va llançar “El Gran Debate”, una destacada campanya publicitària dirigida per Sioux & Cyranos amb la qual es va obrir un dels debats més recurrents al nostre país: com pronunciem la paraula “pizza”? Mitjançant la seva plataforma de comunicació, “Visca la massa, vet aquí el secret”, Telepizza va aprofitar el llançament de les Maestras de Telepizza —una nova gamma prèmium de pizzes— per posar fi a aquesta eterna qüestió involucrant-hi tot el país.

La marca va basar la seva estratègia en un enginyós relat de marca que arrencava d’un debat cultural i lingüístic, un insight per a gran part de la societat que va ser l’eix central per captar l’atenció del públic i per impulsar la venda de les noves pizzes de la marca. L’anunci plantejava la pregunta establint les bases d’una narrativa immersiva i atractiva.

Logotips dels equips.

Per maximitzar l’impacte del llançament, Telepizza, en aquest cas juntament amb l’agència Manifiesto, va desenvolupar una estratègia de continuïtat amb una segona fase de la campanya després del llançament de l’espot “Elecciones Maestras de Telepizza”, que va culminar amb un acte realment multitudinari en què hi van participar reconeguts influenciadors, com Belén Esteban, Violeta d’OT, Lucía de la Puerta i Perxitaa. Cadascun representava una manera de pronunciar “pizza” i es va fer una crida a tothom, en defensa de la veritable “massa” de Telepizza, per decidir i tancar el debat. Tot plegat va incloure desenes d’accions al carrer, com si es tractés d’una campanya electoral de debò, i també va promoure continguts diversos a les xarxes socials i en exteriors. En total es van rebre —via la pàgina web— més de 190.000 vots per decidir el resultat.

La campanya es va cloure amb una projecció de gran resolució a les pantalles del Cine Capitol, a la Gran Vía de Madrid, que reafirmava el compromís de la marca amb la creativitat i la interacció amb l’audiència. Aquesta estratègia innovadora, que combinava magistralment creativitat, comunicació i eines digitals, va reportar resultats extraordinaris.

El cas d’èxit de Telepizza demostra com una campanya ben pensada pot transformar el llançament de nous productes en un fenomen cultural. En abordar una qüestió lingüística comuna i convertir-la en el nucli de la seva estratègia, Telepizza no únicament va elevar la seva oferta gastronòmica, sinó que també va reforçar la connexió amb els consumidors, refermant una sòlida posició en el sector QSR (establiments de menjar ràpid).

Els principals resultats van ser:

• +33% d’aportació sobre les vendes respecte de l’històric de llançaments.

• Percepció de valor +29,2% i de qualitat +30,5%.

• NPS: +21,4% (+9% vs mes de març).

• Millora de +1,1 pp de diferencial de creixement vs el mercat.

• +51 M de reaccions (+1,55% vs mes d’abril del 2023).

• +19,7% de trànsit web i app.

• 1 M€ valor de comunicació (+52% vs la campanya anterior), amb el suport de QMS Comunicación.

• Top 10 de marques del QSR amb més interacció.

• +500.000 unitats de Maestras de Telepizza venudes.

“La comanda post-Taylor”

El pas de Taylor Swift per Madrid amb dos concerts multitudinaris al Santiago Bernabéu era una ocasió que no es podia desaprofitar. Telepizza, juntament amb l’agència Manifiesto, per compromís amb els seus consumidors, i amb la seva “massa”, va decidir ajudar els swifties a passar de la millor manera possible l’estona després d’aquesta experiència inoblidable. Per aquesta raó van crear “La comanda post-Taylor”.

Fent servir diverses aplicacions d’intel·ligència artificial es va desenvolupar una tecnologia que permetia entendre correctament la comanda telefònica del swifties afònics —perquè, després de tres hores de concert, és inevitable perdre la veu. Aquesta comanda telefònica tan original, que es basava en la IA, desxifrava les comandes dels swifties sense que haguessin de forçar la veu, de manera que els ajudava a reduir la ressaca emocional post-Taylor.

Aquesta acció va tenir un gran impacte en mitjans destacats del sector de la comunicació, com Control Publicidad, IPMark, Anuncios i Marketing Directo. La reacció ràpida i la contextualització adequada d’aquesta fita de la comunicació van fer que Telepizza arribés a una àmplia audiència a les xarxes socials, fins aconseguir més d’1,2 M de reaccions i més de 6.000 interaccions. Això no ha fidelitzat únicament els fans de Taylor Swift a Telepizza, sinó que ha demostrat altra vegada el compromís de la marca amb la innovació i el benestar dels seus consumidors. A més, amb aquesta acció es va observar un augment del 3% en comandes de pizzes si es compara amb les dades dels mateixos dies de la setmana anterior.

No és cancel·lació, és comunicació

Foto de @sharonmccutcheon

Les noves realitats socials necessiten una comunicació profundament implicada amb la diversitat i la inclusió.

A la dècada dels anys 70, un fenomen inesperat va sorprendre la comunitat científica nord-americana, que va observar com, de manera abrupta, s’havia produït al país un augment massiu de persones esquerranes. Tot i que les primeres hipòtesis apuntaven a un major nombre de naixements de persones esquerranes i a un seguit de causes possibles, aviat es va descobrir la veritable raó: una dècada abans, les escoles del país havien deixat d’aplicar el correctiu que obligava els estudiants esquerrans a escriure amb la mà dreta, la qual cosa havia permès el desenvolupament natural dels infants esquerrans. És a dir, els esquerrans sempre havien estat allà, però ningú no els veia.

Els profunds canvis polítics i socials que han tingut lloc al món en les darreres dècades també han donat lloc a la visibilització de col·lectius que sempre hi han estat, però que, per primera vegada, ocupen l’espai públic que els correspon.

La societat que tenia com a mesura l’home blanc, heterosexual i cisgènere —és a dir, que s’identificava amb el gènere que li havia estat assignat en néixer—, ha deixat d’existir, transformant-se en una nova realitat on la diversitat ja no és l’excepció, sinó la norma.

Les dades hi són. Un estudi publicat el 2023 per la consultora Ipsos mostra Espanya com el segon país del món amb un percentatge més alt de persones adherides al col·lectiu LGTBIQ+ —un 14%—, només per darrere del Brasil. En el grup comprès entre els 18 i els 24 anys, el percentatge puja fins al 18%, superant el de les persones amb estudis superiors en aquesta franja, que és del 17,9%.

També la diversitat racial s’imposa com una realitat incontestable. Un de cada quatre infants que neix al nostre país té almenys un progenitor d’origen estranger. Espanya ja no és uniforme i, per tant, la seva comunicació tampoc pot ser-ho.

Foto de @iwillbmm.

La comunicació de les persones

Tot i que hi ha molts tipus de diversitat, en l’àmbit de la comunicació és important prestar atenció a la diversitat demogràfica, que fa referència a les diferències produïdes per circumstàncies fora del nostre control, com ara el gènere, el grup ètnic, els trets físics o la discapacitat.

El desconeixement, els prejudicis o la condescendència solen ser els principals enemics a l’hora de desenvolupar una comunicació inclusiva. De la mateixa manera que cap responsable de comunicació pot desenvolupar la seva feina sense saber què és el clipping, desconèixer què signifiquen les sigles LGTBIQ+ o què engloba el terme blanquitud no és acceptable si el nostre objectiu és no deixar ningú fora. Per això, no es tracta només d’utilitzar un llenguatge inclusiu, sinó d’entendre el poder que emana de cadascuna de les paraules que triem.

Quan el 1991, el psicoterapeuta espanyol Luis Bonino Méndez va encunyar el terme micromasclisme per definir les petites agressions quotidianes que ajudaven a perpetuar el masclisme i les desigualtats de gènere, no només va aconseguir sintetitzar una realitat complexa en una sola paraula, sinó que també va donar a les dones una eina per poder identificar l’assetjament laboral i sexual.

Les paraules ens visibilitzen, ens donen poder, espai i dignitat. Per això, utilitzar un llenguatge neutre, allunyat dels estereotips i que inclogui tothom és una qüestió que transcendeix l’estètica i té un impacte profund en la transmissió de valors.

Més enllà del gènere, el llenguatge inclusiu ha de tenir en compte les necessitats de tots els col·lectius a l’hora de crear, per exemple, materials accessibles i comprensibles per a persones amb qualsevol tipus de discapacitat. El 2023, la Fundació ONCE va publicar una extensa Guia de comunicació i màrqueting inclusius que aborda temes tan variats com l’ús de les xarxes socials per a tothom, com programar un esdeveniment inclusiu o quin tipus de disseny s’adapta a totes les necessitats.

Triar imatges que representin tots els col·lectius, seleccionar portaveus diversos o seguir protocols adequats són aspectes clau a l’hora de dur a terme una acció de comunicació.

Foto de @nathananderson

Menys màrqueting, més mattering

Més enllà de la seva consideració ètica, la comunicació diversa i inclusiva també ajuda a fidelitzar uns consumidors que exigeixen a les empreses un compromís social, més enllà del rendiment econòmic.

Així ho reflecteixen estudis com el de la plataforma global de mesurament i optimització de mitjans Integral Ad Science (IAS), que assegura que el 62% dels consumidors espanyols creuen que les marques “han de fomentar la inclusió i la diversitat”, mentre que el 39% deixen de comprar una marca si perceben que aquesta “no tracta adequadament els valors de diversitat i inclusió”.

És a dir, ja no n’hi ha prou amb què el producte sigui bo; ha d’aportar alguna cosa a la comunitat. De la mateixa manera, la comunicació ha de deixar de ser només una eina de difusió per transformar-se en una eina de canvi cap a una societat més justa i més pròspera, cap a una societat diversa.

L’honestedat en la comunicació en sostenibilitat

Ètica de la transparència per comunicar les fites en sostenibilitat de forma efectiva, honesta i veraç com a prevenció al Greenwashing

Els qui ens dediquem al màrqueting i a la comunicació hauríem de ser conscients de les implicacions ètiques de la nostra feina. Cada mot que escrivim té un immens poder, perquè no sabem fins on pot arribar el seu ressò. És per això que cal ser molt responsables a l’hora d’escollir les paraules per transmetre les nostres idees.

Aquest passat mes de gener, el Parlament Europeu va donar el vistiplau a una directiva destinada a millorar l’etiquetatge dels productes, en prohibir l’ús d’afirmacions ambientals generalistes com “eco”, “respectuós amb el medi ambient”, “biodegradable”, o “natural” sense proves; a més, regula les afirmacions sobre l’obsolescència programada dels productes. Aquesta directiva sobre els missatges mediambientals pretén evitar les vaguetats i les imprecisions del llenguatge que poden confondre el consumidor i, per tant, es converteix en una llei preventiva respecte el Greenwashing.

Foto de @heftiba.

La manera que troba la Unió Europea per fer-ho és demanant que es comuniqui en sostenibilitat només allò que es pot demostrar amb els segells i les certificacions oficials. A més, les etiquetes dels productes hauran de dur un QR o un enllaç a un web on s’ampliï la informació. Una de les defensores de la directiva i vicepresidenta de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, Biljana Borzan, afirma que “és una llei que canviarà la vida quotidiana dels europeus”, perquè “les empreses no ens podran enganyar més dient que beure en ampolles de plàstic és bo perquè estan plantant arbres o dir que alguna cosa és sostenible quan no s’explica com”.

La desinformació, la propensió a la vaguetat en el llenguatge i la descontextualització, amb la manca d’honestedat i de transparència —semblar allò que no és—, es converteix en la base per fer polítiques que fomenten el Greenwashing i el “gat per llebre”. La nostra responsabilitat com a comunicadors o com a professionals del màrqueting és vetllar pel rigor i la veracitat, per tal de garantir que el consumidor sigui conscient del seu poder de contribuir a una societat més justa, lliure i verda.

Però les etiquetes són la punta de llança de la problemàtica, ja que entorn a un producte hi poden haver molts impulsos comunicatius, des dels claims dels anuncis fins a les comunicacions de premsa que generen infinits impactes. En tots els casos cal fer l’exercici de pensar en el receptor i en els equívocs que podem provocar si no exercim un comportament honest.

No es tracta només, per tant, de com comuniquem el contingut d’un envàs, sinó, en una escala superior, també de les accions mediambientals, socials i de govern de les empreses. Segons el nivell de maduresa de les polítiques ESG, els que les han de comunicar es poden trobar amb situacions èticament problemàtiques. Perquè no són les accions en si les que discriminen si una empresa fa ecoimpostura o rentat d’imatge, sinó què en diem i com ho diem. En aquesta tessitura, per ser sostenibles també cal semblar-ho. Però, sobretot, demostrar amb certificacions i amb evidències que s’està fomentant el triple impacte social, mediambiental i econòmic. Els dilemes ètics venen quan les pautes imposades des de la direcció no estan alineades amb els nostres codis de conducta. En aquests casos, la responsabilitat rau en advertir de les conseqüències de les comunicacions i en intentar usar termes el més fiables i precisos possible per parlar de sostenibilitat.

Foto de @laprise456.

Si ens situem a l’altra banda, els periodistes que reben la informació de les empreses han de traduir les idees en píndoles atractives per al consumidor final. Aquí és quan cal que defugim els titulars sensacionalistes i que simplifiquin la comunicació fent-la menys veraç i clara pel sol fet de no dominar la matèria. En aquest cas és molt possible caure i fer caure en equívocs i cal, doncs, apel·lar a la responsabilitat i en el contrast de la informació.

La comunicació és intrínseca a la sostenibilitat, perquè és l’eina per demostrar ser sostenible. De fet, molts departaments d’impacte de les empreses estan liderats per la mateixa persona que lidera la comunicació. Una manera clara de veure-ho són les memòries o els reports de sostenibilitat, que mostren abundants indicadors i explicacions sobre la pràctica de l’empresa respecte al triple impacte. Amb la nova Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (Corporate Sustainability Reporting Directive o CSRD) per a empreses de més de 250 treballadors, la Unió Europea demana informes de sostenibilitat que no només englobin l’àrea no financera, sinó que també incloguin els informes financers. Aquest és un punt clau per entendre la importància que es dona a la sostenibilitat avui, posant-la al mateix ordre de magnitud que la informació financera. Aquests informes no deixen de ser una eina comunicativa potent del què, el com i el quan, de l’on i el per què de les pràctiques de sostenibilitat.

Foto de @lunarts.

Cada cop és més difícil induir a l’engany o fomentar la desinformació, perquè cada vegada hi ha més exigències respecte la veracitat de la informació que es trasllada sobre els productes o sobre les accions en sostenibilitat, no només des de la Unió Europea i des dels governs, sinó també des de la ciutadania, fins al punt de trobar-nos amb molts casos d’ecoansietat. Des d’aquesta òptica, els professionals de la comunicació, el màrqueting i la publicitat han d’esdevenir uns aliats per a la preservació del planeta i del benestar de les persones. Com a transmissors de dades, de fets i de valors, cal que vetllin perquè els ciutadans rebin informació de qualitat, veraç i treballada des de l’honestedat i el rigor. Tots podem aportar el nostre granet de sorra per millorar la vida de les persones i vetllar pel planeta, i podrem superar els dilemes ètics que se’ns puguin presentar responent a aquests imperatius i gràcies a les noves directrius internacionals.

El poder de les nostres paraules és el de tenir un ressò sense sostre i influir directament en l’usuari final, amb l’enorme capacitat de transmetre-li valors positius. Això fa molt bonica la nostra feina, al mateix temps que implica una gran responsabilitat. La societat actual és cada vegada més exigent: actuem en conseqüència i oferim-li veracitat, fiabilitat, respecte i honestedat.

Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps

En el món de la publicitat, els Premis a l’Eficàcia no són qualsevol cosa. No són un altre guardó més per sumar al palmarès, ni un reconeixement buit. Són el recordatori del que realment importa: els resultats. Més enllà de les idees brillants, el que celebren aquests premis és l’impacte real, tangible, en el negoci. Des de vendes fins a notorietat o rendibilitat, aquests guardons estableixen el llistó del que hauria de ser el propòsit últim de la nostra indústria: aconseguir un impacte, no només inspirar aplaudiments.

Cartells publicitaris (foto de @davidvives).

Des del seu inici el 1997, els Premis a l’Eficàcia han estat una brúixola en el sector publicitari. Organitzats per l’Associació Espanyola d’Anunciants, el seu enfocament és clar: posar en valor la col·laboració entre anunciants i agències per assolir objectius concrets. Però el 2024, més de dues dècades després de la seva creació, ens trobem en un moment en què la creativitat s’enfronta a la seva pitjor crisi en termes d’eficàcia. Segons un estudi de la IPA, l’eficàcia publicitària ha assolit els seus nivells més baixos dels últims vint anys. Què ha passat?

No és cap misteri. La fragmentació d’audiències, la pèrdua de pes dels mitjans massius com la televisió, l’atenció dispersa del públic i l’obsessió pel curt termini dominada per estratègies de performance han erosionat l’impacte de les nostres campanyes. S’hi sumen una falta alarmant d’experiència en rols clau i un ecosistema d’agències que, davant de desafiaments nous, insisteixen en les solucions de sempre. És una tempesta perfecta, i la pregunta és clara: què fem ara? La resposta no és altra que adaptar-s’hi o caure en la irrellevància.

Aquest dilema ens recorda les primeres línies d’Història de dues ciutats, de Dickens: “Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps. Temps per creure, però també d’incredulitat; temps d’esperança i de desesperació. Tot ho posseíem, però no teníem res”. Així és avui la publicitat, atrapada en una antítesi. D’una banda, les eines mai no han estat tan potents; però de l’altra, la desconnexió mai no ha estat tan gran. En aquest context, no hi ha espai per a la indiferència. Saber llegir els senyals i entendre que la creativitat no té una única direcció és essencial per aportar valor.

Però compte, perquè, com en tot moment de canvi i d’incertesa, també hi apareixen els oportunistes. Els que s’hi apunten amb discursos buits, que parlen molt i fan poc. Els que des de còmodes pupitres de marbre dicten què s’ha de fer, mentre eviten arromangar-se. Experts en alimentar la seva pròpia marca personal, però incapaços de demostrar impacte real. Xarlatans que confonen més que no pas ajuden, fent un mal servei al sector. Detectar-los no és complicat: només cal mirar què han fet. Així que, tornant a Dickens, un consell: “No jutgeu res pel seu aspecte, sinó per l’evidència. No hi ha millor regla”.

Campanya de PS21 per a KFC.

Per sort, també hi ha brots verds. Persones que, fartes dels laments nostàlgics —“abans els anuncis eren millors”, “abans parlàvem directament amb el CEO” —, han decidit mirar endavant. Són els valents que no s’ancoren en la comoditat del que és conegut i trien explorar noves formes de connectar autènticament amb els consumidors. Allà hi ha els Jesús Revuelta i Mono, que amb estratègies com Wallapop demostren que, quan la performance no és suficient, la construcció de marca es converteix en el veritable motor de creixement. També els PS21 i KFC, mostrant com des del digital i les xarxes socials es poden construir marques sòlides, arribant a crear autèntiques comunitats de fans. O Carmelo & Wily, que porten la tàctica un pas més enllà, endinsant-se en la cultura amb accions com “El robo de fin de año” per a Netflix i Estrella Galicia, fusionant entreteniment i marca amb mestria. I no oblidem els clàssics: &Rosàs, que segueix marcant el camí en la construcció de marca amb estratègies com la de Cupra; o McCann Barcelona, que ha aconseguit renovar una marca històrica com Majorica, retornant-li rellevància imaginant noves possibilitats per a les perles.

Campanya "El robo de Fin de Año" per a Netflix i Estrella Galicia.

Aquests exemples ens retornen una mica de fe. En temps difícils, demostren que la creativitat que arrisca, no només inspira, també transforma. La clau és entendre que la publicitat no viu de nostàlgies ni d’egos inflats, viu de resultats. Resultats que construeixen negocis, creen impacte i connecten genuïnament amb les persones.

En els moments crítics, liderar significa arriscar per aprendre, per marcar el camí. Agraïm i aplaudim aquells que tenen el coratge de reinventar-se: són els que realment marcaran el camí a seguir.

Luis Conde és cofundador i Chief Strategy Officer a Fuego Camina Conmigo. Ha estat reconegut com a Estrateg de l’Any pel Col·legi Oficial del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya.

Fuego Camina Conmigo s’ha consolidat com l’agència catalana més premiada en les tres últimes edicions dels Premis Eficàcia, amb un total de nou guardons que avalen el seu enfocament estratègic i creatiu.

Més informació a fuegocaminaconmigo.com.

L’autenticitat en el màrqueting d’influencers: un imperatiu en l’era digital

Actualment, el màrqueting d’influencers s’ha consolidat com un pilar fonamental de l’economia digital. No obstant això, aquesta eina tan poderosa afronta un desafiament imminent: l’evolució de la percepció dels consumidors. A mesura que la saturació de missatges sobre benestar i consumisme es fa més evident, i el diàleg sobre la transparència i l’ètica del contingut s’intensifica, l’autenticitat es converteix en un valor indispensable. Ignorar aquesta transformació podria suposar per a les marques una crisi reputacional.

L’autenticitat, un terme que s’ha tornat comú en l’àmbit del màrqueting, sovint perd el seu veritable significat. Ser autèntic implica ser fidel a un mateix i als altres, el que contrasta amb la hipocresia. En el context del màrqueting, l’autenticitat pot captar l’atenció i fomentar el compromís del consumidor, que pot traduir-se en un augment de vendes. Al principi, els influencers semblaven ser figures més accessibles i autèntiques, en comparació amb les celebritats polides dels mitjans tradicionals. La seva proximitat va generar un vincle genuí amb la seva audiència; però a mesura que el màrqueting d’influencers s’ha normalitzat, aquesta autenticitat s’ha vist compromesa.

Foto de @laurazarateln.

Els consumidors han après a reconèixer els missatges promocionals dins del contingut dels influencers, fet que planteja la pregunta: on ha quedat aquella autenticitat tan desitjada? Afortunadament, avui comptem amb eines per adaptar-nos a aquests canvis i per complir amb les expectatives dels consumidors. És crucial que les marques segueixin certes pràctiques que permetin construir campanyes “autèntiques”. Aquestes són les meves principals recomanacions:

1. Seleccionar influencers a través de criteris estratègics: La selecció d’influencers ha de basar-se en criteris que assegurin que els seus valors coincideixen amb els de la marca. És fonamental que la seva audiència estigui en línia amb el nostre públic objectiu. Una col·laboració mal dirigida pot semblar falsa i malmetre la imatge de la marca. La investigació acurada és fonamental per assegurar l’autenticitat, i en això som experts a Territory Influence.

2. Assegurar el compliment de les regulacions: La transparència en les col·laboracions és un requisit legal i moral. Els influencers han de ser clars respecte la seva relació comercial amb les marques que promouen i evitar la informació enganyosa. La Comissió Europea ha establert normatives per garantir que les comunicacions comercials siguin transparents, protegint així els consumidors.

3. Prioritzar influencers petits per a una connexió genuïna amb la comunitat: És recomanable donar prioritat a micro influencers i a nano influencers, els quals generen connexions més autèntiques amb la seva comunitat. Malgrat tenir audiències més reduïdes, el seu alt nivell de compromís els permet oferir recomanacions que són percebudes com més properes i sinceres. La confiança que generen aquests influencers pot ser més efectiva que la de les grans celebritats.

4. Fomentar les col·laboracions a llarg termini: Les marques han d’optar per col·laboracions a llarg termini, ja que això permet construir relacions sòlides i més autèntiques. Les associacions duradores faciliten una comprensió més profunda entre l’influencer i la marca, i el resultat és un contingut genuí que ressona amb l’audiència. Aquesta connexió contínua genera confiança i familiaritat, fet que comporta un major compromís per part dels seguidors.

Foto de @karsten116

 Conclusió

Reconnectar amb l’autenticitat en el màrqueting d’influencers és essencial en un món saturat de contingut promocional. Les marques que s’alineïn amb influencers que comparteixin els seus valors, que compleixin amb les regulacions de transparència i que busquin relacions genuïnes, no només seguiran tendències, sinó que també establiran connexions significatives amb els consumidors, els quals valoren l’honestedat. En aquesta nova era del màrqueting, l’autenticitat no és només una opció, sinó que és una necessitat. Si les marques es comprometen a ser autèntiques, estaran en camí de construir una presència sòlida i fiable en el mercat.

Vadebò, la primera agència de creadors de continguts en català

Interessada per la publicitat i el màrqueting de creadors de contingut, Mia Ortet es va iniciar en el negoci de la mà de Zoopa, agència i productora creativa que genera valor i contingut per a clients de gran renom nacional. Vadebò neix a partir d’un treball universitari, quan detecta la necessitat de crear un espai que pugui fer de pont entre els creadors de contingut que viuen i que generen contingut amb la nostra llengua i les marques que busquen així el seu públic objectiu al qual arribar.

Sara Ayter i Mia Ortet

Vadebò és la primera agència dedicada exclusivament als creadors de contingut en català. Fundada per Mia Ortet, l’agència que treballa amb més de 40 creadores i creadors de contingut, emergeix com una oportunitat significativa tant per als influenciadors com per a les marques comercials que busquen establir relacions sòlides i profundes amb les seves audiències a Catalunya. “Els creadors de contingut en català són una oportunitat per a les marques per crear relacions més sòlides i profundes amb les seves audiències”, apunta la seva fundadora, que destaca com “aquests influenciadors són el mitjà per ser més rellevants al territori català”.  

Sara Ayter, creadora de contingut en català que treballa amb Vadebò, apunta que és conscient que fent contingut en castellà podria arribar a un públic més nombrós, però “prefereixo tenir menys seguidors i que l’impacte i la comunitat siguin més eficaços”. Aquesta jove creadora de lifestyle explica que li agrada treballar amb marques o amb empreses amb els quals comparteix valors, “així gaudeixo i els continguts resulten més beneficioses per al meu públic”. Vadebò ho té en compte a l’hora de crear aquestes sinergies potenciant els perfils dels seus creadors així com els de les marques que hi contacten.   

“Els creadors de contingut en català són una oportunitat per a les marques per crear relacions més sòlides i profundes amb les seves audiències.”

— Mia Ortet

 La indústria dels creadors de continguts en català 

L’ús del català en l'àmbit digital ha experimentat un creixement significatiu en els darrers anys. D’acord amb dades recents, el contingut en català ha augmentat un 25% en visibilitat en comparació amb anys anteriors, segons la Fundació puntCAT. Això fa que el mercat dels creadors de contingut en català es trobi en un moment d’expansió. Amb una audiència jove i compromesa, les plataformes de les xarxes socials com Instagram, WhatsApp i TikTok tenen una presència notable en els joves d’entre 16 i 30 anys. Segons les estadístiques, el 35% dels usuaris en aquest rang d’edat utilitzen Instagram, el 20% utilitzen WhatsApp i el 18% utilitzen TikTok. Aquestes xifres reflecteixen la importància creixent de les xarxes socials com a canals de comunicació i d’influència per a les marques. 

Autor: @collabstr

Malgrat tot, encara hi ha alguns continguts que són poc o gens freqüents a les xarxes en llengua catalana, com ara: esports; perfils on es parli i es potenciï el crossfit; perfils on es divulgui i es tracti de nutrició; perfils de viatges i de sortides de caps de setmana; perfils enfocats a la tecnologia; als videojocs; de maquillatge; de medi ambient i sostenibilitat. Aquestes són algunes de les temàtiques poc vistes a les xarxes a través de perfils catalans, segons apunta la fundadora de Vadebò.  

Tipologies d’influenciadors i les seves tarifes 

Els influenciadors amb què treballa Vadebò es classifiquen principalment en dues grans categories, que són els ara que es troben en procés d’expansió i creixement. Per una banda, trobem els nanoinfluenciadors, que tenen entre 2.000 i 10.000 seguidors i poden cobrar entre 100 euros i 300 euros per publicació. D’altra banda, Vadebò també treballa amb microinfluenciadors, que són aquells que tenen entre 10.000 i 100.000 seguidors i poden cobrar entre 300 euros i 1.500 euros per publicació. Unes publicacions que s’acorden en cada cas i unes tarifes que poden variar en funció del format —vídeo o fotografia— i del contingut.  Aquesta segmentació, que també és aplicable als que tenen més seguidors, permet a les marques triar aquells influenciadors que s’adaptin millor a les seves estratègies i als seus pressupostos, tot maximitzant el retorn de la inversió. 

“L’ús de la llengua catalana en el màrqueting d’influenciadors no només ajuda a promoure la llengua, sinó que també millora el retorn de la inversió ”

— Mia Ortet

 L’enfocament estratègic de Vadebò

Mia Ortet subratlla la necessitat que hi hagi una estratègia sòlida darrere de les col·laboracions amb els creadors de contingut: “Estem en un punt en què no tot s’hi val en el màrqueting d’influenciadors. No ho podem focalitzar tot en fer spam o regalant un producte a canvi d’una story. Fent això es devalua la marca en qüestió si no hi ha al darrere una estratègia pensada a llarg termini amb uns objectius a complir”.  
 
Per això, des de Vadebò es busca crear relacions a llarg termini entre les marques i els influenciadors, assegurant-se que ambdues bandes comparteixin valors i objectius per fer un match perfecte, que sigui prou sòlid i durador en el temps. Un fet que hi ajuda és l’idioma, el contingut exclusiu en català, que potencia una llengua, una cultura i, de forma indirecta, unes tradicions, i que permet connectar amb més facilitat amb el públic.  

L’impacte del màrqueting d’influenciadors en català 

L’ús de la llengua catalana en el màrqueting d’influenciadors no només ajuda a promoure la llengua, sinó que també millora el retorn de la inversió. Això es deu, en part, a la proximitat que genera l’ús de la llengua entre els seus creadors i el públic i també a l’alta taxa d’engagement dels microinfluenciadors en comparació amb els macroinfluenciadors. Per exemple, Uri Jimenez (@urijimenezzz_ a Instagram), amb 25.000 seguidors té un engagement del 30%, una xifra significativament superior a la que s’observa en influenciadors que utilitzen altres llengües. Aquest alt nivell d’engagement indica un fort vincle entre la persona que genera el contingut i la seva audiència, un fet interessant d’anàlisi per part de les marques a l’hora d’escollir les seves finestres o perfils de visibilitat i creixement. Casos com el de l’Uri i d’altres  microinfluenciadors, posen en relleu com aquests generen 7 vegades més engagement que la mitjana obtinguda pels macroinfluenciadors, segons un estudi de SocialPubli. 2019, August 1. 2018 Global Micro-Influencer Study.  

Autora: @karsten116

Nike i Abacus, marques que confien en Vadebò 

Vadebò ha col·laborat amb diverses marques destacades, com Nike, EVA —el nou canal jove de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals— i també amb Abacus, entre d’altres. Aquestes col·laboracions demostren l’eficàcia de treballar amb creadors de contingut en català i la capacitat de l’agència per connectar les marques amb la seva audiència objectiu de manera autèntica i efectiva. Aquestes col·laboracions s’estan donant de manera satisfactòria i amb uns resultats excel·lents i prometedors per a totes les parts.   

Vadebò no només és una pionera en la indústria del màrqueting d’influenciadors en català, sinó que també estableix un estàndard per a la qualitat i l’estratègia en aquest camp. La seva missió de potenciar la llengua catalana i ajudar tant als creadors de contingut com a les marques a crear relacions sòlides i significatives és un testimoni del seu compromís amb la cultura i amb el mercat català actual i futur.  

La Xarxa+: com rejovenir l’audiència de la televisió local

Les televisions locals de Catalunya, amb una història que es remunta més de quatre dècades, disposen ara d’una nova eina per connectar amb els seus públics. Es tracta de la plataforma La Xarxa+ (laxarxames.cat), nascuda el febrer de l’any passat, que ha esdevingut la referència digital per al consum dels continguts de l’audiovisual de proximitat.

Des de la seva creació, La Xarxa+ ha aconseguit trencar les barreres tradicionals de la televisió local. Les geogràfiques, per suposat; però també les generacionals. La plataforma OTT de proximitat ha permès projectar-se cap a nous públics, que ja no consumeixen televisió lineal, però que se senten atrets per uns continguts que no troben enlloc més. Uns continguts que els parlen de la seva realitat, de la seva vida i de la seva quotidianitat com no ho fa ningú més.

La Xarxa+ ja ha sumat 100.000 usuaris registrats.

Les dades ho demostren. En la seva curta vida, La Xarxa+ ja ha sumat 100.000 usuaris registrats. Gairebé la meitat tenen menys de 30 anys. El 75% del total està per sota de la cinquantena. Aquestes xifres evidencien la capacitat de La Xarxa+ per captar l’atenció de públics que no se senten atrets per la televisió convencional, utilitzant les noves tecnologies per crear una connexió més forta i directa amb els espectadors.

La Xarxa+ és una plataforma diferent, com ho són les televisions de proximitat. La seva oferta aposta pels esports en directe, les diades castelleres, la cultura popular i tradicional, i els documentals d’històries singulars, a més d’una col·lecció de pòdcasts amb el segell de qualitat de les ràdios locals. Un catàleg únic que ha aconseguit despertar l’interès d’un públic jove i implicat amb el seu entorn, que participa activament en el teixit més viu dels pobles i les ciutats de Catalunya.

Un exemple d’aquesta connexió amb els nous públics el trobem amb el patinatge artístic. Les retransmissions d’aquesta disciplina han esclatat en els darrers mesos, convertint-se en un dels continguts top de l’oferta de La Xarxa+. També ho ha petat l’atletisme català, que no tenia finestres audiovisuals, i tants altres continguts que, gràcies a La Xarxa+, s’han difós més enllà dels seus límits tradicionals: les jornades castelleres, la Patum de Berga, les festes majors d’arreu, els concerts, el talent xou ‘Objectiu Paki’...

La Xarxa+ representa una evolució natural però innovadora de les televisions locals de Catalunya.

Amb aquesta connexió amb els nous públics, i específicament els joves, La Xarxa+ contribueix a impulsar la capacitat del sector audiovisual de proximitat per adaptar-se a les noves tendències de consum. La plataforma ofereix continguts que no només són interessants, sinó que també són accessibles en qualsevol moment i lloc, a través de dispositius mòbils, televisions intel·ligents i gairebé qualsevol altre suport. Això facilita que els joves, que sovint tenen horaris i rutines variables, puguin connectar-se amb els seus continguts preferits quan millor els convingui i des d’on prefereixin.

Amb una oferta que continua expandint-se i adaptant-se a les necessitats canviants dels espectadors, La Xarxa+ està posicionada per ser una part fonamental del futur de l’audiovisual a Catalunya.

La plataforma ofereix continguts interessants i accessibles en qualsevol moment i lloc.

La Xarxa+ representa una evolució natural però innovadora de les televisions locals de Catalunya, i proporciona una plataforma que combina l’encant de la proximitat amb les capacitats de la tecnologia moderna per oferir una experiència única i rellevant als espectadors de totes les edats.

En definitiva, qui vulgui impactar sobre unes audiències joves, compromeses amb el seu territori, amb lideratge en clau local i amb màxima penetració a tots els racons de Catalunya... no cal que busqui més. La Xarxa+ és la seva plataforma!

3Cat lidera la reconnexió amb el públic jove a través d’EVA

Una comunitat per oferir continguts en català, adaptats a les noves generacions, creats per joves i per a joves, amb una clara visió digital, lluny de la mirada fiscalitzadora, que va al ritme dels seus consumidors, però que manté els compromisos de qualitat i de servei públic, amb gairebé 180 milions de reproduccions a les xarxes socials en només un any.

---

El juliol d’ara fa un any naixia EVA, la nova comunitat de continguts digitals de 3Cat fets per i per a joves. El grup audiovisual de mitjans públics de Catalunya creava EVA com a resposta a un dels seus principals objectius del pla estratègic: reconnectar amb el públic jove i adaptar-se als nous hàbits de consum de productes audiovisuals. A Catalunya, el 89% de les persones de la generació Z tenen un smartphone i passen una mitjana de 3 hores diàries a les xarxes socials consumint vídeos i àudios. En totes aquestes hores de consum, només el 2% dels continguts eren en llengua catalana ara fa un any. Amb aquestes dades, es feia evident que els mitjans públics del país havien de fer-hi alguna cosa, ja que un dels motius de la seva existència és la defensa i normalització de l’ús del català.

La nova marca EVA s’imposava per oferir aquests continguts en català, adaptats a les noves generacions, creats per joves i per a joves, amb una clara visió digital, lluny de la mirada supervisora de la marca mare 3Cat, que va al ritme dels seus consumidors, però que manté els compromisos de qualitat i de servei públic.

EVA, la nova comunitat de continguts digitals de 3Cat fets per i per a joves.

La comunitat neix, doncs, als perfils de TikTok i Instagram i s’expandeix a YouTube, Twitch, Spotify i a la plataforma 3Cat, amb una gran oferta de continguts d’entreteniment i de divulgació en català creats per joves i per a joves, des de la humilitat, sense filtres i amb esperit disruptiu, tot adoptant el llenguatge i els formats propis de la seva generació. Un projecte 100% digital des de l’inici, que promou l’ús natural del català a les xarxes i on els veritables protagonistes són les creadores i els creadors de contingut catalans.

Dinàmics, directes, pràctics, creatius, funcionals, col·lectius, que cerquen empatia i connexió, a través de l’originalitat, la creativitat, l’entreteniment i la comunitat. Continguts i noves veus que tracten els temes que preocupen i interessen als joves, i que donen suport a la diversitat des de la seva mirada com, per exemple, amb la representació del col·lectiu LGTBIQ+ d’una manera natural des de la seva estrena.

EVA és ja una comunitat de referència a Catalunya, un espai que convida a l’acció a les noves generacions de creadores i creadors de contingut que aspiren a formar-ne part i s’hi emmirallen.

EVA és ja una comunitat de referència a Catalunya, un espai que convida a l’acció a les noves generacions de creadores i creadors de contingut que aspiren a formar-ne part i s’hi emmirallen. Un nou ecosistema audiovisual amb les seves pròpies cares i referents, creatiu, festiu i inclusiu.

Al mes de juliol, els seus continguts superaven ja els 177 milions de reproduccions a les xarxes socials i a la plataforma 3Cat. Fins a 22.000 dispositius únics de mitjana connecten amb EVA cada mes a la plataforma i la comunitat acumula a les xarxes socials més de 100.000 seguidors.

Més del 88% del consum de continguts d’EVA a la plataforma 3Cat són en format vídeo.

Continguts i formats diversos per a joves i per a joves adults

La Generació Z es caracteritza, sobretot, per la seva àmplia diversitat de perfils i pel seu esperit inclusiu i tolerant, i els continguts d’EVA han estat així des de l’inici i fins a les últimes conseqüències. Des de programes de ràdio amb peces audiovisuals exclusives per a les xarxes socials fins a programes itinerants en directe, realities, videopòdcasts o programes en què hi participen els propis seguidors.

Un dels més destacats és “LOFT”, amb més de 51 milions de reproduccions en totes les plataformes, especialment a les xarxes socials. Un espai on tothom és benvingut, que trenca parets per poder parlar de tot: moda, música, tendències, xarxes socials... I on, a més dels col·laboradors i dels convidats, cada dia es dona veu a persones que segueixen el programa a les ones d’iCat, a la plataforma 3Cat o a les xarxes socials perquè puguin compartir els seus problemes, alegries, amors i desamors, i així sentir-se escoltades i representades.

“Truca quan arribis” és un reality d’aventures en què tres parelles de creadors de contingut superen una sèrie de reptes al desert d’Atacama, a Xile, un indret que no els posa les coses gens fàcils. Ni el desert ni tampoc Jordi Cruz, el presentador al capdavant de l’expedició, una cara televisiva molt coneguda que ha recuperat 3Cat en català aquesta temporada.

La còmica Charlie Pee, la influencer Mariona Pujol, el tiktoker Guillem Viladoms, la reportera viral Sonia Suamor, el youtuber Sergio Jurado i el polifacètic esportista Koko DC són els sis concursants que s’enfronten, per equips, als reptes que els planteja el desert amb l’objectiu d’aconseguir el premi final.

“Clímax”, l’stream setmanal de les nits de diumenge per trobar parella en directe i fer safareig romàntic i sexoafectiu.

Entre el contingut per a joves adults d’EVA trobem “Pisos d’estudiants”, en què  Nadine Romero —coneguda tiktoker i conductora d’altres espais per a joves de 3Cat— i Àlex Tous —creador de contingut en català— visiten les llars dels seguidors que comparteixen pis i que volen guanyar el títol de “Millor pis d’estudiants” i una mensualitat gratuïta. Confiança, tensió, brutícia, relacions entre companys o amb persones externes, traïció... Tot allò que al públic de la seva mateixa edat els preocupa. I també “Clímax”, l’stream setmanal de les nits de diumenge per trobar parella en directe i fer safareig romàntic i sexoafectiu, amb els presentadors Gerryquerryberry i Carla Junyent, que s’ha convertit en un punt de trobada de la comunitat d’EVA, amb les edicions especials del programa enregistrades amb públic, que han esgotat aforament en cada convocatòria, tot aplegant les cares més conegudes dels influenciadors catalans.

Més de 177 milions de reproduccions en un any

En només un any, les reproduccions dels continguts d’EVA s’han enfilat fins als 177 milions a les xarxes socials amb la publicació de més de 7.700 peces audiovisuals.

El 60% dels vídeos s’han llançat al perfil d’EVA a Instagram, amb un retorn de més de 74.400.000 reproduccions. En aquesta xarxa, el 79% del públic té entre 18 i 44 anys, i el 40%, entre 25 i 34.

Mentre que a TikTok —la plataforma de continguts virals per excel·lència— s’han publicat el 28% i s’han registrat 96.900.000 de reproduccions. En aquest canal, els públics predominants són els que tenen entre 18 i 34, amb el 79% de la quota. El 45% no supera els 24 anys.

En un format més extens, a YouTube, EVA supera les 4.600.000 reproduccions. Més del 70% del target d’aquest perfil té entre 18 i 34 anys, i el 40% no supera els 24.

Loft, amb Berta Aroca

I els programes que més destaquen en aquests espais de consum ràpid són el “LOFT” i els formats d’entrevistes en profunditat d’“Spursito& Company”, amb el presentador i creador de contingut digital Martí Miras, una de les cares més conegudes de la Kings League, per on han passat personalitats com Gerard Piqué, Mar Lucas, Ángela Mármol, Carles Porta, Jordi Sánchez  o Andrés Iniesta; i “Laturra”, amb la conducció d’Alba Riera —premi Sonor a la millor podcàster de l’any. En la seva primera etapa, el vídeo pòdcast s’ha convertit en la cita ineludible dels dilluns a la nit per a tota una generació, sent un dels cinc programes en català més escoltats a Spotify i a la plataforma3Cat.

Ja no tens el control del missatge

Com la tecnologia en mans de la Generació Z ha canviat la comunicació de la societat i les marques per sempre

---

La Generació Z ha crescut al mateix ritme que internet. Entenen com a propi un món d’hiperfragmentació de mitjans, líders d’opinió amb línia editorial pròpia i la possibilitat de crear continguts de manera il·limitada.

És la generació que ha dut l’ús de la tecnologia un pas més enllà. Situats entre els 15 i els 29 anys, han convençut a la resta d’adults que era senzill expressar-se audiovisualment i que a més hi havia gairebé un deure de fer-ho o, si més no, de provar-ho.  

La barrera d’entrada per crear continguts és mínima. Instagram ens va fer fotògrafs a tots; TikTok ens ha convertit en estrelles de la pantalla per excel·lència; la del mòbil.  

Primer eren preadolescents al ritme de coreografies de moda. Ara són els millennials i els  boomers els que publiquen continguts variats, des de l’Imperi Romà a la importació de vehicles, passant per l’elaboració de plats tradicionals o la pesca amb mosca. Alguna cosa ha canviat i ho ha fet per sempre.

L’estètica que va aparèixer a principis dels 2000 ha estat assimilada ara per la Generació Z i es coneix com a Y2K.

Hiperfragmentació

Milions de realitats conflueixen en un mateix espai al mateix temps. L’algoritme premia cada cosmovisió del món i ens lliura dosis de dopamina per mantenir-nos connectats.

El volum inabastable de continguts ens atrapa —potser per això també les anomenem xarxes. Totes aquestes xarxes s’han convertit en un gran basar on es compra i es ven atenció.

El nombre de mitjans és cada vegada més gran i creix amb la creació de nou contingut. Com a dada per a la reflexió, 12.000 milions de vídeos es pugen a l’any a TikTok. Exercici pràctic: intenta posar aquests continguts en una graella televisiva, a veure quants canals surten.

Credibilitat

Els mitjans tradicionals pateixen una crisi de credibilitat sense precedents. No capten l’interès de les noves i no tan noves generacions. El clickbait s’imposa com a línia editorial i la batalla se centra en captar l’atenció de l’usuari al preu que sigui.

En conseqüència, els usuaris (antigament lectors o oients) troben històries creïbles, o almenys versemblants, en altres fonts, generalment persones amb noms, cognoms i un canal temàtic en alguna xarxa social.

Societat meme

L’excés de continguts i mitjans té la seva contrapartida: es prioritza el format del missatge i la facilitat per captar l’atenció. Els primers tres segons d’un vídeo, per exemple, són més determinants que mai.

La gratificació instantània condiciona el comportament de l’usuari mitjà, que es mou més per impulsos que per una reflexió sobre allò que vol veure. Tot això obliga a buscar noves fórmules i temes que mantinguin l’interès de l’audiència.

El debat polític també s’ha vist afectat. És fàcil trobar síntesis ideològiques en memes que representen un arquetip del votant d’un partit o que caricaturitzen una determinada línia de pensament.

Autor: @hannahbusing

L’algoritme reparteix llaminadures

Tothom és un potencial creador de continguts. L’algoritme ho sap i ho premia de manera variable. A TikTok és habitual que algun vídeo es viralitzi, sobretot quan comences la teva aventura creadora. Això és un clar reforç positiu del comportament que convida a pujar-ne de nous amb l’esperança de fer sonar la campana.

Parlaran de tu, encara que no vulguis

Les marques són tema recurrent del contingut. Com més conegudes, més interès desperten i més atenció de l’usuari retenen. L’algoritme, de nou, ho sap, i reforça el comportament de la persona que crea el contingut. “Segueix així”, li diu.

L’incentiu és cada vegada més poderós: una creixent audiència que potencialment podria fer-te guanyar diners. La sensació de tenir seguidors, que es compten per milers, és gratificant. Però a més de l’estatus social-digital, cada vegada és més fàcil monetitzar amb les eines que faciliten les pròpies plataformes. Dopamina al quadrat.

Autora: @priscilladupreez

La marca com a follower

Hem arribat a un punt on la credibilitat d’un usuari pot superar la de la pròpia marca, empresa o institució.

La pèrdua de control del missatge en aquest sentit és evident; la vulnerabilitat, màxima. Pensar en dominar la conversa és pretendre massa. No obstant, assumir aquesta nova realitat i anticipar-se sol generar bons retorns.

Com a prova, les marques natives digitals que han sabut entendre el poder de la comunitat i el canal online com a lloc de compra. Són marques que han passat a l’ofensiva, publicant proactivament el contingut i orquestrant els temes perquè s’hi anessin sumant els creadors de la seva comunitat.

Són marques que es mostren obertament; amb els seus vicis i les seves virtuts, assumint que seran objecte d’històries que recorreran la xarxa a la velocitat de l’scroll. Aquesta exposició genera credibilitat en el seu discurs i reforça el posicionament de la marca.

A l’hora, el volum de contingut que publiquen dirigeix la conversa, que soterra amb la novetat les crítiques a les quals puguin estar exposades. A l’esfera digital, s’assumeix que els haters parlaran d’allò que no vols que parlin. Millor anticipar-se.

TikTok marca tendència no només entre usuaris, sinó en com les altres xarxes socials adopten els seus mecanismes de retenció.

Proactivitat > Crisi

Estratègicament cal pensar en aquest escenari com a part inseparable de la comunicació. De fet, trobem casos extrems de marques que arriben a adoptar un to hater com a part de la seva estratègia de màrqueting, destacant els seus punts febles.

Amb això, els manuals de comunicació de crisi, pensats en el seu origen com a “resposta a”, serveixen ara d’inspiració per crear campanyes de comunicació.

El branding com a refugi

El que sí és controlable des de la marca és la definició honesta del que significa. El brand equity ha d’estar clar a tots els nivells de l’organització, perquè de forma natural es desvirtualitzarà un cop es mostri al gran públic. Tenir una identitat coherent que representi de forma veraç els valors de marca és un must.

La marca ha de ser versàtil i s’ha d’adaptar constantment als diferents formats per arribar al públic objectiu. Si, a més, aconsegueix fer-ho des de l’autenticitat i la transparència, minipunt extra.

Friendly reminder

Si tot i considerant el que s’ha parlat optes per maquillar la veritat™, almenys fes-ho bé. ツ

PS: En aquest article s’ha omès voluntàriament parlar sobre la intel·ligència artificial. Si ja és transcendental allò que estem vivint en l’àmbit de la comunicació, imagina’t tot el que hem exposat quan aquesta nova tecnologia sigui d’ús massiu. :O

Aitana, la revolució digital dels influenciadors a través de la IA

Amb els fundadors de The Clueless, analitzem el moment actual i futur de les figures dels creadors de continguts ara que conviuen amb la IA.

Diana Núñez i Rubén Cruz, creadors d’Aitana.

En un món on les marques busquen constantment maneres innovadores per destacar i donar-se a conèixer, Diana Núñez (Barcelona, 1993) i Rubén Cruz (Barcelona, 1996), han trobat una solució pionera i revolucionària: Aitana, la primera model completament creada amb Intel·ligència Artificial que ja és coneguda arreu del món. Aquesta idea no només està canviant la indústria del màrqueting i la publicitat, sinó que també està redefinint el concepte de la influència i la representació digital.

Els inicis, l’origen del projecte

The Clueless va néixer d’una necessitat detectada per la Diana i pel Rubén després d’anys de treballar en projectes de disseny gràfic i en estratègies de comunicació. Com molts altres, es van enfrontar a un mercat competitiu on els pressupostos limitats de les petites i mitjanes empreses sovint impossibilitaven la realització de sessions fotogràfiques amb models reals, perquè sovint comporten una logística i uns costos més elevats. “Les marques petites volen créixer com les grans, però tenen els pressupostos de les marques petites”, comenta la Diana.

Després de múltiples intents fallits per ajustar-se a les necessitats dels clients, van decidir explorar el món de la IA per trobar una solució. “Feia un any que tocàvem la IA, però més a nivell d’usuari. Aleshores vam fer un experiment per crear models que ens poguessin donar solucions a aquests pressupostos i que no haguéssim de dependre de persones reals”, explica el Rubén. Així va néixer l’Aitana, que va debutar el maig passat i que ràpidament va captar l’atenció dels mitjans.

Aitana, en una campanya de Nike.

Reaccions al naixement de l’Aitana, la primera model feta amb IA

Les marques han respost positivament a aquesta creació. Un dels punts forts de les models IA és la seva capacitat per ser totalment controlades i consistents en la seva representació de la marca, un avantatge que els influenciadors humans no poden garantir sempre. “Les marques volen un ambaixador de marca que representi els seus valors, que parli com ells volen que parli, que el tinguin al 100% controlat i que sàpiguen que no els fallarà mai”, afirma la Diana. Això fa que les models digitals siguin una inversió atractiva per a les marques, ja que poden oferir un retorn de la inversió més alt que col·laborar amb influenciadors humans, ja que el seu cost a dia d’avui està pels núvols. 

Com es crea un ambaixador digital?

El procés de creació d’una model IA com l’Aitana implica una combinació de tecnologia avançada i una anàlisi exhaustiva del mercat. “Fem estudis de mercat, analitzem la competència i analitzem les persones i les personalitats; quin aspecte tenen, com parlen, on van, com es mouen”, descriu el Rubén. Aquest procés detallat garanteix que cada model no només compleixi amb les expectatives visuals, sinó que també encaixi perfectament amb la identitat de la marca que els reclama. El seu sistema de treball segueix les directrius del procés de creació d’identitat de marca, però, en aquest cas, aplicat a la creació d’un personatge.

Impacte en la indústria de les agències de models

Tot i que es podria pensar que les agències de models podrien sentir-se amenaçades per aquesta nova tecnologia, la Diana i el Rubén han trobat una forma de col·laboració. “Les agències de models poden fer dues coses, o subcontracten les models i s’emporten una part de comissió, o ens poden fer diferents encàrrecs per a models digitals”, exposa la Diana. Això obre noves vies de negoci i permet a les agències adaptar-se als nous temps. Amb les agències d’influenciadors també estem trobant sinèrgies molt interessants; aquest és el cas amb Vadebò, una agència especialitzada en creadors i influenciadors en català amb què també col·laborem.

Aitana fent de model.

El futur de la IA en els influenciadors del màrqueting i la publicitat

Entre els èxits de The Clueless, volem fer esment a la campanya amb Llongueras, que n’és un exemple clau. L’Aitana va ser convidada com a influenciadora a l’Open de Tennis, destacant la seva imatge com a part de la campanya de Llongueras. “Va ser una campanya que va funcionar molt bé. Vam saber combinar perfectament els ingredients i vam tenir un ull molt crític", explica el Rubén.

Quant al futur, els fundadors de The Clueless preveuen que els microinfluenciadors podrien desaparèixer progressivament, especialment quan la tecnologia de vídeo de la IA estigui al mateix nivell que la imatge estàtica. “Si el vídeo estigués més avançat, et diria que sí, que s’hauran acabat. De moment conviuran, perquè cadascú pot cobrir unes necessitats o pot connectar d’una manera o altra amb els seguidors”, afirma la Diana. La digitalització i l’ús d’avatars digitals no només afectarà els influenciadors, sinó també a la manera com les empreses funcionaran i interactuaran amb els seus clients. “Hi haurà una part de digitalització de persones, inclosos nosaltres, perquè el metavers existirà més que mai”, conclou el Rubén, preveient un futur on la tecnologia i la realitat virtual transformaran completament la nostra manera de viure i treballar.

El futur que ja és present

Amb la seva innovadora model creada mitjançant IA anomenada Aitana, The Clueless està liderant una revolució a la indústria de la publicitat i del màrqueting que ha vingut per quedar-se. A través de la combinació de la tecnologia avançada i d’una comprensió profunda de les necessitats del mercat, Diana Núñez i Rubén Cruz estan redefinint el futur de la influència digital. A mesura que la tecnologia avança, és probable que ens topem amb una major presència d’aquests avatars digitals, canviant per sempre el paisatge de la publicitat i la comunicació. Tot està per veure, però alguns, ja els tenim entre nosaltres.

Quines sortides té estudiar Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting?

En l’entorn universitari aquests són dies de balanç de curs i de preparació del curs vinent. També d’actes de graduació, solemnes i festius, d’aquells que enfilen el camí cap a la realitat de l’ofici. Són dies en què et passen moltes imatges pel cap, en què recordes com moltes i molts dels graduats han crescut personal i professionalment, des d’aquells primers dies, quatre anys enrere, quan van apostar —carregats de dubtes— per la publicitat, per les relacions públiques o pel màrqueting.

A les jornades de ‘portes obertes’ o en les visites personalitzades a la facultat, els futurs estudiants del grau —i especialment els seus pares— solen demanar per les sortides professionals que tindran quan acabin. Any rere any els responc el mateix: “No m’atreveixo a dir quins seran els perfils més demandats a quatre anys vista... El que sí sé és que sempre hi haurà organitzacions i marques a les quals se’ls haurà de gestionar la comunicació”. Perquè aquesta és i serà sempre l’essència de publicitàries i publicitaris: ser gestors de marques, de la seva comunicació i del seu relat. I això, que aplica també per als professionals de les relacions públiques i del màrqueting, no canviarà per tècniques o eines noves que sorgeixin.

Els joves són el futur de la nostra professió

Els futurs estudiants acostumen a preguntar també per les ofertes de pràctiques, pels perfils de feina que hi ha ‘allà fora’, per anar coneixent les ‘portes d’accés al món professional’. A això és fàcil respondre amb ‘la foto’ de les pràctiques més preteses a hores d’ara. Per exemple, les de content creator, que han agafat el relleu de rols abans més sol·licitats, com media planner o community manager. Segurament per ser més líquid: treballes guions, toques càmera, edites vídeos... vaja, un tot terreny mini influenciador al servei d’una marca. Val a dir en aquest punt que als estudiants no els motiva massa, d’entrada, la gestió de xarxes per se com a destí de pràctiques; solen dir que és “quelcom que pot fer qualsevol”. Si analitzem altres opcions, la planificació de mitjans digitals o paid media manager és un perfil generalment atractiu, encara que molt específic. Per altra banda, fer d’strategic planner ha passat de ser un dels llocs més desitjats de pràctiques a no sonar tan interessant, potser pel respecte que fa tot el que sona a estratègic per contraposició amb un plànol més tàctic. Quant a l’àmbit de les RP, s’associen també a la gestió d’esdeveniments i no tant al vessant més estratègic, a la gestió de la reputació, la imatge pública i la comunicació corporativa. I l’anglès, sempre l’anglès: abunden les vacants amb el must de treballar en aquest idioma en departaments de màrqueting, en agències multinacionals o en start ups.

“Ara els becaris treballen com un més a l’organització”

Amb tot, una cosa tinc clara respecte les pràctiques: amb els anys les hem dignificat. Una becària o un becari ja no és aquell  a qui se li suposa capacitat per ‘aprendre mirant’, o a qui se li exigeix fer tasques poc rellevants. Cada cop més, treballen com un més de l’organització, aporten i són escoltats pels equips responsables. Al final, la majoria en fan un balanç positiu, fins i tot quan hi han fet tasques que no són les que voldrien fer en el futur. Perquè valoren per sobre de tot l’aprenentatge que els ha suposat aquella pràctica per a la seva progressió i per al seu creixement. I, al capdavall, els que demostren aptitud i actitud al llarg del camí, arriben a direccions creatives, de comptes, de planificació estratègica, de comunicació o de màrqueting.

I quan tornen a les aules, convidats a compartir un case study —ja com a professionals de referència—, recorden aquelles pors inicials seves i aquelles primeres pràctiques, i n’extreuen learnings per a les noves generacions. I la roda segueix girant. I que no pari!

El poder del màrqueting d’influenciadors per connectar amb la Generació Z

Generació Z

Coneguda com la generació nascuda entre mitjans dels anys 1990 i principis dels anys 2010, la Gen Z ha crescut immersa en l’era digital, la qual ha modelat les seves preferències, els seus valors i els seus comportaments de consum. Comprendre els valors i els comportaments d’aquesta generació és essencial per a les empreses que apunten a prosperar en l’era digital.

La Generació Z es caracteritza per la seva fluïdesa en les plataformes digitals, passant una mitjana de 3 hores al dia en xarxes socials, amb el 48% revisant les seves xarxes diverses vegades al dia. Aquesta generació prefereix continguts visuals atractius, concisos i captivadors, la qual cosa es reflecteix en la seva preferència per Instagram stories, vídeos de TikTok i vlogs de YouTube.

El màrqueting d’influenciadors ha sorgit com una potent eina per arribar als consumidors de la Generació Z en el panorama digital actual. A diferència de la publicitat tradicional, el màrqueting d’influenciadors permet a les marques aprofitar la confiança i l’autenticitat de personalitats influents a les xarxes socials. La Generació Z confia enormement en les opinions i en les recomanacions dels seus influencers favorits, ja que els considera fonts d’informació autèntiques i properes. En associar-se amb influencers que coincideixen amb els valors i interessos de la Generació Z, les marques poden captar eficaçment a aquest grup demogràfic i impulsar la consciència, la consideració i la conversió de la marca.

“De fet, el 91% de la Gen Z busca un producte o marca després de veure’l al perfil de xarxes socials d’un influencer.”

Les marques que passen per alt la Generació Z ho fan corrent el seu propi risc, ja que aquesta generació és la clau del futur creixement i de la innovació del mercat. A mesura que arriben a la majoria d’edat, s’incorporen al mercat laboral i es converteixen en consumidors independents, la qual cosa els converteix en una important base de consumidors amb un creixent poder adquisitiu. Per tant, és fonamental que les marques entenguin els seus valors i les seves preferències per establir connexions significatives i per construir lleialtat de marca duradora.

Tanmateix, l’èxit de les campanyes de màrqueting d’influenciadors dirigides a la Generació Z requereix més que el suport de celebritats. L’autenticitat és primordial. Els consumidors de la Generació Z detecten fàcilment la manca d’autenticitat i es desvinculen ràpidament de les marques que semblen poc sinceres o oportunistes. Per tant, les marques han d’analitzar amb cura els influencers per assegurar-se que els seus valors coincideixin amb els de la Generació Z i que el seu contingut sigui genuí i proper.

En conclusió, la Generació Z representa un grup demogràfic lucratiu i influent que les marques no es poden permetre ignorar. El màrqueting d’influenciadors, quan s’executa de manera autèntica i creativa, ofereix una potent via perquè les marques connectin més profundament amb els consumidors de la Generació Z. Amb el 35% de la Gen Z passant més de 3 hores al dia en xarxes socials, i el 48% revisant les seves xarxes diverses vegades al dia, no hi ha dubte que el màrqueting d’influenciadors és una estratègia clau per arribar a aquesta generació.