Percepció multisensorial

La música no només s’escolta: es recorda, se sent i transforma el sabor del viscut. En un món on les experiències marquen la diferència, comprendre com s’entrellacen els sentits és clau per dissenyar entorns memorables. Aquest article explora el poder combinat de la música i la gastronomia en la creació de records significatius, a partir de troballes científiques recents i d’observacions sensorials aplicades.

Jordi Carreras i Loreto García

Les emocions no només se senten: es graven. I entre tots els estímuls capaços d’activar la nostra memòria, la música ocupa un lloc singular. No és casual que un parell de notes siguin suficients per retornar-nos a una època, a un lloc, a una persona o a un estat emocional que crèiem llunyà. Aquesta qualitat sensorial tan poderosa no només forma part de la nostra experiència quotidiana: també ha estat àmpliament estudiada. Diferents investigacions han coincidit que la música té una capacitat única per activar la memòria emocional, i conclouen que la música desperta records més vívids, emocionals i significatius que altres estímuls sensorials. Les paraules més associades a aquests records són “felicitat”, “alegria”, “melangia”, “inspiració” i “connexió”. I el més interessant: aquest efecte es manté amb força tant en persones joves com en majors. L’estudi també indica que la música va evocar records significativament més antics que el menjar, especialment en adults majors. 

En sectors com la gastronomia, l’hospitalitat o el retail, on el disseny sensorial té un impacte directe sobre la satisfacció i la fidelització del client, comprendre el paper emocional de la música pot marcar una diferència real.

Les persones perceben de forma natural relacions entre el que mengen i el que escolten. Hi ha estils musicals que harmonitzen millor amb certes textures, intensitats o sabors. Alguns ritmes acompanyen millor una cuina vibrant i especiada; d’altres semblen dissenyats per realçar la suavitat o la delicadesa d’una proposta gastronòmica. No es tracta de coincidències: és una sensibilitat compartida que moltes vegades no s’explica amb paraules, però que es percep amb claredat.

La música que acompanya un àpat influeix —de vegades de forma subtil, de vegades de forma molt notòria— en com les persones viuen el que estan menjant. Un mateix plat es pot percebre més càlid, més complex o fins i tot més lleuger, depenent de la selecció musical que l’acompanya. Aquesta percepció depèn de la interacció de tots els sentits, i és això el que defineix l’experiència: l’entorn, la llum, les aromes, el servei... i també el so.

Quan la música està ben integrada, no només estimula l’oïda: pot realçar allò que es veu, intensificar el que es menja, modificar la forma en què s’aprecia una textura i alterar subtilment la percepció del gust. Alguns estudis han demostrat que certs tipus de música poden augmentar la percepció de la dolçor fins a un 10%, o fer que un vi sigui avaluat com a més suau o com a més complex segons la peça musical que s’estigui escoltant mentre es degusta.

Hi ha estils musicals que realcen la percepció de determinades propostes culinàries. La música aguda pot intensificar sensacions cítriques o dolces; la música greu pot aprofundir notes amargues o complexes; certs ritmes conviden a una degustació més pausada, d’altres a un gaudi més immediat.

I el més important: això passa perquè les persones connecten els seus sentits amb les seves emocions. La música que genera records no és només la que sona fort: és la que té sentit dins d’una experiència; és la que acompanya el moment adequat, la que sintonitza amb la identitat de l’espai i amb l’emocionalitat del públic; és la que es converteix en part essencial del viscut.

Quan l’atmosfera musical està ben dissenyada, es transforma en una forma autèntica d’acompanyar, d’enriquir i de donar sentit a allò que es viu a la taula. Així ho revela la ciència. Així ho intueixen els qui treballen amb sensibilitat curatorial. I així ho recorden, de vegades sense saber per què, les persones que un dia van escoltar una cançó mentre vivien una experiència que no volien oblidar.