La música no només s’escolta: es recorda, se sent i transforma el sabor del viscut. En un món on les experiències marquen la diferència, comprendre com s’entrellacen els sentits és clau per dissenyar entorns memorables. Aquest article explora el poder combinat de la música i la gastronomia en la creació de records significatius, a partir de troballes científiques recents i d’observacions sensorials aplicades.

La Generació Z ha canviat les regles del joc. No parlem només de noves plataformes o formats digitals, sinó d’una manera radicalment diferent d’entendre i de viure la cultura. Allà on abans les marques construïen relats tancats, avui es troben davant d’un públic que converteix cada missatge en matèria primera per ser reinterpretada, compartida i transformada. Aquesta generació no només consumeix contingut: el reescriu. I en aquest bucle constant de creativitat, les marques que no s’adaptin corren el risc de quedar-se fora de la conversa.

Fa 33 anys, una tardor com aquesta, durant la ressaca dels Jocs Olímpics, Steven Spielberg rodava l’adaptació cinematogràfica d’una coneguda novel·la de Michael Crichton: Jurassic Park. Influenciat pels documentals d’animals d’Attenborough, Spielberg volia donar credibilitat als dinosaures. Amb aquesta visió va contractar els millors professionals en moviment simulat. Phil Tippett (Star Wars) era el responsable d’animatrònica, l’art de donar vida a titelles amb tecnologia mecànica.

Fa 33 anys, una tardor com aquesta, durant la ressaca dels Jocs Olímpics, Steven Spielberg rodava l’adaptació cinematogràfica d’una coneguda novel·la de Michael Crichton: Jurassic Park. Influenciat pels documentals d’animals d’Attenborough, Spielberg volia donar credibilitat als dinosaures. Amb aquesta visió va contractar els millors professionals en moviment simulat. Phil Tippett (Star Wars) era el responsable d’animatrònica, l’art de donar vida a titelles amb tecnologia mecànica.

En un mercat laboral cada cop més exigent, on les persones candidates tenen més informació i opcions que mai, les empreses ja no competeixen només pel client: competeixen pel talent. En aquest context, l’employer branding —o marca ocupadora— ha deixat de ser una opció per esdevenir una necessitat estratègica.

En plena revolució digital, el repte no és només aprendre a fer servir la IA, sinó aprendre a fer-la servir a la nostra manera, sense perdre el nostre valor humà. La clau no és tècnica, és emocional, relacional i, sobretot, estratègica.

La intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se, però els que marcaran la diferència són els que activin la seva intel·ligència emocional per liderar des del propòsit, la consciència i la connexió.

En plena crisi climàtica, la sostenibilitat ja no és opcional per a cap sector, tampoc per al màrqueting, la comunicació i la publicitat. Tot i la seva aparent lleugeresa, aquesta indústria genera una petjada de carboni significativa, especialment en l’àmbit digital. El repte és clar: cal mesurar, reduir i transformar per liderar cap a un futur més sostenible.

El repte era com diferenciar-se i ser rellevants en un mercat molt volàtil, on cada cop som més per repartir-nos un negoci que creix poc, i on ens barallem tots per projectes cada cop més curtterministes i de pressupostos més baixos.

La necessitat de diferenciar-se en un mercat saturat és un símptoma d’un fenomen molt més general: les agències de publicitat prometen, diuen i fan el mateix. Amb prou feines hi ha diferenciació.

El mes de mar passat, Telepizza va llançar “El Gran Debate”, una destacada campanya publicitària dirigida per Sioux & Cyranos amb la qual es va obrir un dels debats més recurrents al nostre país: com pronunciem la paraula “pizza”? Mitjançant la seva plataforma de comunicació, “Visca la massa, vet aquí el secret”, Telepizza va aprofitar el llançament de les Maestras de Telepizza —una nova gamma prèmium de pizzes— per posar fi a aquesta eterna qüestió involucrant-hi tot el país.

Les noves realitats socials necessiten una comunicació profundament implicada amb la diversitat i la inclusió.

Els profunds canvis polítics i socials que han tingut lloc al món en les darreres dècades també han donat lloc a la visibilització de col·lectius que sempre hi han estat, però que, per primera vegada, ocupen l’espai públic que els correspon.

Els qui ens dediquem al màrqueting i a la comunicació hauríem de ser conscients de les implicacions ètiques de la nostra feina. Cada mot que escrivim té un immens poder, perquè no sabem fins on pot arribar el seu ressò. És per això que cal ser molt responsables a l’hora d’escollir les paraules per transmetre les nostres idees.

En el món de la publicitat, els Premis a l’Eficàcia no són qualsevol cosa. No són un altre guardó més per sumar al palmarès, ni un reconeixement buit. Són el recordatori del que realment importa: els resultats. Més enllà de les idees brillants, el que celebren aquests premis és l’impacte real, tangible, en el negoci. Des de vendes fins a notorietat o rendibilitat, aquests guardons estableixen el llistó del que hauria de ser el propòsit últim de la nostra indústria: aconseguir un impacte, no només inspirar aplaudiments.

Actualment, el màrqueting d’influencers s’ha consolidat com un pilar fonamental de l’economia digital. No obstant això, aquesta eina tan poderosa afronta un desafiament imminent: l’evolució de la percepció dels consumidors.

Vadebò és la primera agència dedicada exclusivament als creadors de contingut en català. Fundada per Mia Ortet, l’agència que treballa amb més de 40 creadores i creadors de contingut, emergeix com una oportunitat significativa tant per als influenciadors com per a les marques comercials que busquen establir relacions sòlides i profundes amb les seves audiències a Catalunya.

Les televisions locals de Catalunya, amb una història que es remunta més de quatre dècades, disposen ara d’una nova eina per connectar amb els seus públics. Es tracta de la plataforma La Xarxa+ (laxarxames.cat), nascuda el febrer de l’any passat, que ha esdevingut la referència digital per al consum dels continguts de l’audiovisual de proximitat.

Una comunitat per oferir continguts en català, adaptats a les noves generacions, creats per joves i per a joves, amb una clara visió digital, lluny de la mirada fiscalitzadora, que va al ritme dels seus consumidors, però que manté els compromisos de qualitat i de servei públic, amb gairebé 180 milions de reproduccions a les xarxes socials en només un any.

La Generació Z ha crescut al mateix ritme que internet. Entenen com a propi un món d’hiperfragmentació de mitjans, líders d’opinió amb línia editorial pròpia i la possibilitat de crear continguts de manera il·limitada.

És la generació que ha dut l’ús de la tecnologia un pas més enllà. Situats entre els 15 i els 29 anys, han convençut a la resta d’adults que era senzill expressar-se audiovisualment i que a més hi havia gairebé un deure de fer-ho o, si més no, de provar-ho.

En un món on les marques busquen constantment maneres innovadores per destacar i donar-se a conèixer, Diana Núñez (Barcelona, 1993) i Rubén Cruz (Barcelona, 1996), han trobat una solució pionera i revolucionària: Aitana, la primera model completament creada amb Intel·ligència Artificial que ja és coneguda arreu del món.

Sempre hi haurà organitzacions i marques a les quals se’ls haurà de gestionar la comunicació”. Perquè aquesta és i serà sempre l’essència de publicitàries i publicitaris: ser gestors de marques, de la seva comunicació i del seu relat. I això, que aplica també per als professionals de les relacions públiques i del màrqueting, no canviarà per tècniques o eines noves que sorgeixin.

Coneguda com la generació nascuda entre mitjans dels anys 1990 i principis dels anys 2010, la Gen Z ha crescut immersa en l’era digital, la qual ha modelat les seves preferències, els seus valors i els seus comportaments de consum. Comprendre els valors i els comportaments d’aquesta generació és essencial per a les empreses que apunten a prosperar en l’era digital.