El poder de la cultura digital a les empreses, per estar a l’avantguarda de la digitalització

A l’era de la informació i la tecnologia, la manca de cultura digital a les empreses s’ha convertit en un obstacle significatiu per al seu creixement i competitivitat. Malgrat la creixent dependència de la tecnologia en els negocis moderns, el cert és que moltes organitzacions encara no han adoptat plenament una mentalitat digital.

La cultura digital –procés d’interacció humana que té la tecnologia i internet com a components essencials de la vida quotidiana– ha transformat la manera com les persones interactuen, com es comuniquen i com consumeixen informació, productes i serveis.

Els avantatges de la digitalització per a la societat, i per tant, per a les empreses, suposen una millora en l’eficiència operativa i en la productivitat laboral. La digitalització facilita el treball en equip, impulsa la innovació, suposa una major adaptabilitat al canvi, permet recopilar i analitzar dades fàcilment i possibilita arribar a un major nombre de clients potencials.

(Fotografia de @marvelous)

En ignorar la cultura digital, una organització corre el risc de fracassar en la seva transformació. Tot i estar estretament lligats, cal diferenciar ambdós conceptes. Mentre que la transformació digital es refereix a la implementació de tecnologies per millorar els processos i els resultats d’una organització, la cultura digital es centra en crear un entorn on les persones estiguin disposades i capacitades per adoptar aquestes tecnologies i per abraçar el canvi que suposa l’era digital de forma decidida.

A més, segons un estudi de BCG en què es van avaluar aproximadament 40 transformacions digitals, les empreses que es van centrar en la cultura digital van informar d’un rendiment financer sòlid cinc vegades superior (90%) que aquelles que la van desatendre (17%). No només això, sinó que segons aquest mateix estudi, el 80% de les empreses que es van centrar en la cultura digital van mantenir al llarg del temps aquest rendiment sòlid i innovador.

Si bé és cert que algunes generacions poden tenir un avantatge inicial a causa de la seva exposició primerenca a la tecnologia, qualsevol pot aprendre i seguir una cultura digital.

A Espanya, només un 5% dels empleats de qualsevol organització es poden considerar nadius digitals –també coneguts com la Generació Z–, segons l’Enquesta de Població Activa de 2022. D’aquests, molt pocs ocupen llocs de responsabilitat que els permetin opinar en la presa de decisions de l’empresa. Per això, no és possible dur a terme un projecte d’aquesta rellevància sense tenir un pla que permeti incorporar la cultura digital en cadascun dels treballadors.

(Fotografia de la NASA)

Tot i que són moltes les empreses que tenen un ADN digital i són capaces d’acceptar el canvi amb relativa facilitat, altres són molt menys flexibles, ja que adoptar una cultura digital requereix un esforç deliberat i intencionat i per això és necessari incorporar-la com un punt essencial dins del pla de transformació.

El primer pas per integrar una cultura digital en una empresa passa per apostar per la innovació i per aprofitar les tecnologies existents per millorar els processos i generar el màxim retorn econòmic. A més, si s’entrena els equips a emprar aquestes tecnologies, els beneficis augmentaran.

Però per a això és fonamental que els equips tinguin accés a les eines necessàries, cosa que implica mantenir actualitzats els programes i els equips informàtics i, fins i tot, explorar possibilitats en camps nous, com la Intel·ligència Artificial, per exemple. Tanmateix, aquests instruments no es limiten únicament a la tecnologia en si, sinó que també inclouen el coneixement necessari per utilitzar-la de manera efectiva. És important proporcionar als empleats tant la tecnologia innovadora com una formació continuada sobre el seu ús.

Una cultura digital sòlida passa també per digitalitzar el treball col·laboratiu. Les persones poden tenir nivells d’experiència tecnològica diferents i poden estar ubicats en zones horàries diverses. Per aquest motiu és molt útil comptar amb eines de col·laboració que permetin la comunicació en moments diferents –com sistemes de missatgeria i fòrums, per exemple–, a més de comptar amb llocs per emmagatzemar documents que siguin d’accés fàcil. Les comunitats virtuals són una manera excel·lent de construir una cultura digital, ja que permeten la interacció contínua sense importar l’hora o la ubicació geogràfica. Al mercat hi ha eines com Google Drive, Dropbox i Trello –amb versions gratuïtes i versions de pagament– que faciliten la col·laboració i el treball en línia.

Finalment, aquesta col·laboració no serà possible sense una transparència digital. Quan la feina es realitza en un entorn digital, tots els equips poden veure què es fa, inspirar-se mútuament i donar la seva opinió. Aquesta transparència que proporciona la digitalització fa que sigui més fàcil aprendre mentre treballem i permet també un abordatge més ràpid dels problemes que puguin anar sorgint.

Seguint aquestes mesures, les empreses aconseguiran integrar una cultura digital on es potenciï i es faciliti la innovació i la millora contínua mitjançant una mentalitat tecnològica, que ha de ser transparent i oberta a través de noves formes de comunicació interna i externa més interactives, socials i digitals; que està connectada i que és molt més propera als clients i als consumidors a través dels nous canals digitals; i que també està connectada a nivell intern per treballar de manera co-creativa, col·laborativa i productiva, amb una major flexibilitat i facilitat per adaptar-se a un entorn canviant i divers; i, a més, de manera àgil i veloç.

Andrés Navarro

Managing partner EMEA Marketing Services de BeRepublic

«La Xarxa+» suma nous públics a la televisió local

La XAL explora les noves oportunitats de l’explotació publicitària multicanal amb una oferta cross-platform que combina TDT i OTT

La plataforma de l’audiovisual de proximitat supera els 50.000 usuaris registrats

A punt de fer un any de vida, la plataforma OTT (over-the-top) de l’audiovisual local «La Xarxa+» (laxarxames.cat) es consolida. La proximitat és la seva fortalesa: la identificació dels usuaris amb les comunitats pròpies de les més de 30 televisions locals que es poden veure en directe. Però també ho és la generació de comunitats d’usuaris al voltant del creixent catàleg de vídeo a la carta (VOD) –castells, esports, tradicions, documentals– i de pòdcasts.

Les comunitats associen i segmenten les audiències. És una oportunitat per a la publicitat programàtica multicanal adreçada als usuaris en funció del seu target. L’agregació d’audiències (HbbTV, OTT, IPTV, Addressable TV…) incrementa els consums digitals i obre la porta a mercats publicitaris globals segmentats. En aquest sentit, la Xarxa Audiovisual Local (XAL) està explorant les noves oportunitats d’explotació publicitària multicanal amb una oferta cross-platform que combina TDT i OTT.

«La Xarxa+» és un plataforma gratuïta i en català. És un pas ineludible de les televisions locals per adaptar-se als nous hàbits de consum de la ciutadania i per desplegar estratègies que combinin amb encert contingut, tecnologia i negoci. Avui, l’usuari és al centre; les plataformes se’l disputen renovant formats i mecanismes narratius per captivar-lo. «La Xarxa+» aspira a retenir amb continguts de qualitat els integrants de les comunitats bastides al llarg del temps per les televisions locals, i a incorporar nous usuaris.

Des del seu llançament el 14 de febrer del 2023, «La Xarxa+» suma ja més de 50.000 usuaris registrats. Dos de cada tres s’identifiquen voluntàriament amb alguna de les televisions locals, la qual cosa confirma la plataforma com a referent dels nous temps de l’audiovisual de proximitat. Tant és així, que rejoveneix l’audiència dels mitjans locals: gairebé la meitat dels usuaris manifesta tenir menys de 30 anys. En definitiva, suma nous públics i, sobretot, públics joves.

Entre els continguts més reproduïts predominen els esdeveniments en directe, sobretot esportius –especialment patinatge artístic–, culturals i castellers, i les retransmissions d’activitats culturals i festives de les televisions locals, com La Patum o les festes majors. Pel que fa a l’àudio, destaquen les reproduccions dels pòdcasts ‘La Figuereta’ –castells– i ‘Paraules Habitables’, entre d’altres. Des de l’estrena, s’han distribuït més d’un milió d’hores de continguts audiovisuals originals. El catàleg disposa d’una àmplia oferta de més de 2.500 vídeos i 1.000 pòdcasts.

En un moment en què es reclamen més continguts en català a les plataformes digitals i que les ofertes de continguts globals es multipliquen exponencialment, «La Xarxa+» està oberta a participar en un gran aparador de la producció audiovisual de qualitat a Catalunya amb altres operadors públics o privats.

A «La Xarxa+», l’algoritme, la intel·ligència artificial o el big data estan pensats per fer una oferta personalitzada a través de l’smart TV, la tauleta o el telèfon mòbil. El procés es va ajustant a mesura que creix el consum i millora progressivament l’experiència de l’usuari, l’autèntica clau dels nous ecosistemes audiovisuals.

A la vegada que el sector s’adapta progressivament a produir continguts per a tot tipus de plataformes, busca la convivència de la TDT, la FM, l’oferta per streaming de les OTT i les xarxes socials. Es tracta d’aprofitar la innovació tecnològica com una oportunitat per prestar el millor servei possible i atenent les demandes de la ciutadania. Una millora que passa per l’adaptació constant en el fons i en la forma. Un camp en què l’àmbit local té moltes coses a explicar, a veure i a experimentar. La solidesa del projecte de «La Xarxa+» ha estat reconeguda amb un ajut dels fons Next Generation UE per a la creació d’ecosistemes digitals en el sector audiovisual.

Els nous hàbits de consum a través de l’streaming i les incògnites sobre la TDT més enllà del 2030 han portat la XAL, acompanyada dels mitjans audiovisuals de proximitat, a impulsar el projecte estratègic de l’OTT. Assegurar la transició a l’entorn digital d’aquests mitjans nascuts en el segle XX i homologar-los amb els models de distribució de l’audiovisual global culmina el seu esforç de modernització i demostra la seva resiliència i la seva vocació de servei públic.

Pensats per ser difosos col·lectivament en un àmbit geogràfic restringit, els nous temps –molt més complexos i líquids– han obert un escenari inèdit on l’usuari es col·loca en el centre i les seves preferències locals s’han d’atendre de manera personalitzada en un context global. Sense abandonar la FM i la TDT, la ràdio i la TV de proximitat s’estan fent un lloc també en el món de les plataformes. «La Xarxa+» és una aposta per continuar sent útils als ciutadans i per continuar vertebrant territorialment el país.

Fa més de vint anys que les televisions de proximitat catalanes treballen en xarxa amb el suport de la XAL perquè troben en la cooperació la garantia d’uns continguts compartits, competitius i de qualitat, sense perdre ni la seva identitat local ni la seva pròpia autonomia.

Marc Melillas

Conseller Delegat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL)

El futur «phigital» de les marques: amb els peus a terra i el cap als núvols

Aterra amb força al món del màrqueting un concepte que marca un camí per al futur: les activacions “phygitals” de marca.

Aquest model representa una fusió entre els mons digital i físic. Les accions “phygitals” són instantànies, connectades en temps real i interactives (ICE), i, per això, tan adequades per conviure amb la realitat. Exemples que tots hem experimentat: Google Maps, els jocs geolocalitzats com Pokémon Go, l’ús de simples codis QR o sofisticades experiències de Realitat Augmentada. Tenim a l’abast innovacions tecnològiques revolucionàries just en el moment en què les interaccions físiques es valoren més que mai i la dimensió digital ens acompanya a tots nit i dia.

Mira al teu voltant, les computadores són omnipresents: ja no les veiem, però et posen verd el semàfor, t’escolten, saben si estàs sol o si avui has dormit poc... Quan va ser l’últim cop que vas sortir de casa sense un ordinador (mòbil) a la mà? La teva vida ja està a cavall entre dues dimensions. Però… i si els ordinadors no necessitessin pantalles i els teclats fossin obsolets? I si els espais físics o el nostre propi cos fossin la interfície? El món “phygital” explota aquest espai i el porta al següent nivell, just quan tots nosaltres estem reclamant experiències més estimulants. 

Gucci, Chanel, Nike, Lush, Rebecca Minkoff, McDonald’s, Glossier, Cinépolis: des del 2020 el retail ha estat molt actiu implementant sistemes “phygital”, eliminant amb tecnologia qualsevol fricció en les transaccions i unint la venda digital amb la física. Sabem que moltes de les decisions dels consumidors es prenen amb un peu en el món físic i un ull en el digital.

“Crims, l’exposició” creada per l’agència Zoopa i la consultora tecnològica 498AS

Més enllà del retail, marques com Porsche, C&A, Nike, Mattel o Puma continuen llançant iniciatives digitals en entorns físics. Els dispositius mòbils condicionen qualsevol experiència: veus un paisatge real, però sota l’efecte emocional, i ho fas des de l’últim whatsapp; o acaricies el teu gos perquè el darrer tiktok t’ha transmès tendresa. Ignorar la interconnexió del món digital en les experiències físiques o, encara pitjor, no ser conscient de la necessitat que els entorns digitals surtin de les pantalles i dels teclats és un error que les marques han de corregir, i ràpid. Si el consumidor viu en un món “phygital”, les nostres creativitats, les nostres campanyes i les nostres experiències han d’evolucionar cap allà.

Aquesta oportunitat de capa digital arriba en un moment en què altres tecnologies es troben en un punt de maduresa òptim: Spatial Computing, IoT i la IA. Els creatius i els estrategues necessiten col·laborar amb consultores, centres de recerca i empreses de desenvolupament amb vocació per les indústries creatives, per tal de conèixer i integrar les tecnologies mixtes en els seus projectes.

Posem el cas d’una marca o IP (propietat intel·lectual), que ja té milions de fidels consumidors en mitjans digitals i, per consolidar-se i satisfer el seu públic vol crear una experiència física. Seria un error obviar una capa digital en l’activació de marca. La capa “phygital” permetrà obtenir informació que, a més de possibilitar enriquir l’experiència, ens proporcionarà insights importants i capital en forma de dades.

Un exemple recent és el cas de “Crims, l’exposició” –creada per l’agència Zoopa i la consultora tecnològica 498AS– que ha estat documentat a l’article acadèmic “Phygital Brand Experience” presentat aquest desembre al Congrés ICMarktech a Praga per l’Aleksandra Krtolica Lukic, professora de la Universitat Blanquerna. Les dades obtingudes al llarg de sis mesos demostren que es pot aconseguir un alt nivell d’interès, multiplicar les conversions i consolidar el compromís dels consumidors cap a la marca sense resultar intrusiu i sense caure en un biaix d’edat.

L’experiència inclou un format gamificat accessible a través de dispositius mòbils, que va permetre els usuaris interactuar amb l’espai físic mentre participaven en activitats digitals. La taxa de conversió del 27,5% –que si tenim en compte el consum grupal de l’app equival a un 65% dels més de cent mil visitants– i una taxa de finalització del 43,9% evidencien la capacitat de la gamificació “phygital” per captivar i mantenir l’atenció dels usuaris. A més, l’experiència integra reconeixement corporal per IA i seguiment d’usuaris, mapes de calor, etc. que permetran l’anàlisi de dades per al desenvolupament de futures experiències de marca encara més efectives.

“Crims, l’exposició” creada per l’agència Zoopa i la consultora tecnològica 498AS.

Indústries com la banca i l’entreteniment, que entenen molt bé el valor de les dades i tenen integrats els funnels mixtos en el seu modus operandi, exploren aquesta nova frontera i estan integrant capes digitals en les seves ofertes físiques. D’aquesta manera s’està consolidant en el nou estàndard, un model que estarà a totes les llars ben aviat gràcies a productes i a tecnologies de realitat mixta com les d’Apple, Sony o Meta. Aviat arribaran al mercat nous productes com la IA de butxaca d’Humane o d’Emotiv. Simultàniament, el model de “spatial computing” –que procura interacció amb ordinadors sense els teclats i les pantalles clàssics– o les ulleres d’empreses com Neurolink estan redefinint la interacció amb el nostre entorn, els sistemes digitals i les marques.

El “phygital” és considerat un camí natural per aquelles empreses que busquen adaptar-se als nous comportaments i demandes dels consumidors i es posiciona com el futur de l’experiència del client.

Per tant, és imperatiu que els professionals del màrqueting i la comunicació entenguin i apliquin l’experiència de marca “phygital” a les seves estratègies. Aquesta aproximació no només es manté alineada amb les últimes tendències, sinó que també satisfà les expectatives actuals dels consumidors.

Això requereix d’una comprensió profunda de com les tecnologies immersives poden ser utilitzades per crear experiències que enriqueixin la relació entre la marca i el consumidor, oferint una experiència de client més personalitzada i significativa.

En conclusió, la “Phygital Brand Experience” és més que una tendència;

és una evolució necessària en la forma en què les marques es connecten amb els seus clients. Aquesta fusió de mons ofereix oportunitats sense precedents per a aquelles marques que estan disposades a explorar i a innovar, i promet ser un element diferenciador clau en l’èxit futur de les estratègies de màrqueting i de comunicació en l’era digital.

Carles Ortet

Fundador i CEO de Zoopa i vicedegà d’Innovació en Continguts i Producció del Col·legi Oficial del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya

Intel·ligència Artificial, salvador o botxí?

La IA matarà la publicitat que fem avui. És una mala notícia? No. 

Però ens explicarem una mica més. Perquè segur que la majoria estareu molt d’acord amb nosaltres. La publicitat actual, a causa de la transformació digital i de les xarxes socials, requereix un volum de creació de peces inassolible per als equips d’agències grans i petites. Cal fer molt en molt poc temps.

Portem anys i anys així. Pensem una idea a tota castanya; executem la creativitat el millor que ens permet la data de lliurament i baixem plans de mitjans descomunals en dies. I aquesta manera de treballar es nota molt en el resultat. Només cal veure la publicitat d’avui dia… Com és el 80% de tota la que veiem?

Tenim un problema greu: molt de volum i poc temps. I el resultat és un contingut de baixa qualitat. Això és el que ve a solucionar la Intel·ligència Artificial (IA).

La nova era del contingut que portem tant de temps vaticinant s’ha fet realitat. Perquè al ritme que anem tindrem totes les eines que necessitem per crear contingut meravellós amb equips creatius molt petits, molt aviat. I ho sabem perquè moltes d’aquestes eines ja estan entre nosaltres.

(Imatge de BoliviaInteligente)

Actualment pots crear imatges, textos, música i vídeos originals amb només un prompt. Aquesta paraula, que sembla complicar les coses, simplement significa “demana el que necessites de manera clara i la IA ho farà per tu en segons”. I per això, el nostre dia a dia canviarà tant. Qui podia imaginar-se fa un any que seríem capaços de crear imatges sense fer ni una foto o dissenyar un sol traç, desenvolupar els textos d’una campanya sencera en hores, generar una cançó en segons o fer un vídeo sense rodar ni un sol pla? 

Obres ChatGPT i fas una cerca dels interessos del target, t’ajuda a respondre el brief i a redactar el correu electrònic al client. Tens un brainstorming amb la IA i, quan tens la idea, t’ajuda a baixar els textos de la campanya. Crees les imatges amb Midjourney, sense límits, amb tot el que siguis capaç d’imaginar. L’envies al client amb una presentació feta en minuts amb Gamma, però ell et diu que per què quedar-vos aquí... Crees amb Runway totes les imatges en moviment de l’espot i, després, la banda sonora amb Loudly. Enhorabona, acabes de fer tota una campanya amb Intel·ligència Artificial! 

(Imatge de Jonathan Kemper)

Només hem d’aprendre com fer-ho. Formar-nos en aquestes noves eines i treure’n partit. Spoiler alert: no és taaaaan difícil!

Som conscients que cada dia neix una eina nova i que els resultats estan millorant tan ràpid que la sorpresa dona pas a la incertesa.

Però si deixes la porta oberta i et vas apuntant a ella, a poc a poc, la por a allò que és nou es converteix en impaciència per tot allò que està per arribar.

Sí, en això que s’ha convertit la publicitat, morirà. Donem gràcies i gaudim del que ressorgeixi de les cendres. Perquè, per poc que jugues amb la IA, te n’adones: dedicar-nos a la publicitat ens tornarà a agradar tant com el primer dia.

Àlex Marull

Nadal Vicente

Fundadors d’AIgency.es

Case Study: La Buena / Azucarera

Objectiu

Crear una campanya de notorietat per millorar la imatge de marca d’Azucarera i construir un nou territori de comunicació més centrat en la naturalitat.

Estratègia

Vam detectar una tensió social: la societat necessitava benestar emocional. Vam veure que la rebosteria s’estava emprant com a teràpia per corregir problemes com l’estrès o la solitud. I això ens va fer concloure que només Azucarera, una marca amb una connexió emocional de més d’un segle d’història, podia compartir amb tu la saviesa de sempre, focalitzada en resoldre problemes d’avui dia.

Vam definir el nou propòsit de marca que es convertiria en l’eix de la idea creativa: Aportar benestar a la societat actual mitjançant la naturalitat de la nostra rebosteria i la saviesa de sempre.

Visual

Idea

En col·laboració amb la Fundación Grandes Amigos, vam crear “Reposterapia”: una iniciativa que junta persones grans en situació de solitud amb persones que necessiten les seves receptes de rebosteria i de vida. Consells vitals de tota la vida, que transmeten una saviesa alineada amb els valors d’una marca de tota la vida com és Azucarera. Tot sota un nou paraigua: #UnPuñadoDeNaturalidad 

Una campanya d’impacte positiu, que va començar a mitjans digitals i al punt de venda i, després de l’èxit assolit, es va fer més gran portant-la a TV. Una idea que va comptar amb: continguts a les xarxes socials, un web amb consells i receptes, una campanya de vídeo paid, accions amb influencers, trobades, i, fins i tot, amb un consultori en línia capitanejat per persones grans. I, a més, ha obtingut uns grans resultats de relacions públiques.

Campanya

Resultats

Més de 650.000 € en mitjans guanyats, amb l’aparició en grans mitjans de TV i premsa com: TVE, TELEMADRID, La Vanguardia, ABC, El Periódico, Pronto i 20 minutos, entre d’altres. 

Millora de tots els indicadors sobre l’últim brand tracking de marca. Millora en atributs com: “Ofereix productes naturals” (+58,54%), “Creativa” (+58,33%), “Per a gent com jo” (+32,20%), “Líder” (+21,05%) o “Propera” (+16,13%).

Increment de fins a un +314% de voluntaris per a la Fundación Grandes Amigos; més de 800 persones inscrites.

Premi SENDA a la Promoció de l’Envelliment Actiu. Aquests són uns premis molt reconeguts en el tercer sector, que premien la tasca de persones, institucions, empreses i professionals que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones grans.

Álber Fernández

Fundador i director creatiu de La Buena / agència creativa

Arrencada amb gran èxit de la nova plataforma 3cat

Pràcticament 300.000 hores de catàleg en català. Contingut exclusiu de sèries, documentals, programes d’entreteniment... El millor de la programació de Catalunya Ràdio i de TV3 i un ampli repositori de les emissions realitzades al llarg dels quaranta anys d’història dels mitjans públics d’aquest país. Aquests són alguns dels trets més destacats de la nova plataforma digital 3cat que ha començat a caminar aquesta tardor i que, en poc més d’un mes, ja compta amb més de mig milió d’usuaris registrats i milions de reproduccions.

Sens dubte estem davant del gran salt tecnològic dels mitjans públics d’aquest país que, després d’uns anys de manca d’inversions i d’un cert estancament, se situen ara al mateix nivell que les principals corporacions europees adaptant els continguts als nous hàbits de consum. La nova plataforma 3cat situa l’usuari al centre i canvia el paradigma de com havíem consumit fins ara la programació dels nostres mitjans públics. L’usuari decideix en cada moment quin contingut vol veure i escoltar i des d’on ho vol veure i escoltar. És per això que la nova plataforma incorpora una renovada oferta de continguts de màxima qualitat pensats per als diferents públics als quals es vol arribar. L’OTT catalana posa a disposició de la ciutadania una oferta específica de contingut infantil, cultural, d’actualitat i d’entreteniment.

Hi trobem propostes innovadores, com el programa “La Travessa”, presentat per la influencer Laura Escanes, que ja se situa entre els més vistos de la plataforma. Es tracta d’un concurs que posa a prova una desena de parelles que han de creuar el Pirineu català superant els entrebancs més imprevisibles.

La plataforma ha permès també gaudir del retorn d’Andreu Buenafuente a la graella del 3cat. L’humorista i presentador català ens ofereix amb “Vosaltres mateixos” un repertori d’entrevistes a persones anònimes. La posada en marxa d’aquest programa ha sigut tot un èxit; és un dels espais més vistos a la plataforma i, a la vegada, en emissió, que a la televisió convencional ha donat a TV3 el lideratge de la franja nocturna dels dilluns. Una mostra, doncs, de la bona convivència entre l’arrencada de la nova OTT i el lideratge que ve exercint TV3 des de fa ja molts mesos. Dit d’una altra manera, la plataforma 3cat està aconseguint milions de reproduccions sense que això malmeti el lideratge de les audiències que TV3 té a Catalunya sense pràcticament competidor.

Les sèries també ocupen un lloc destacat a la nova eina digital del 3cat, amb títols destacats com “Això no és Suècia, la coproducció que dirigeix i protagonitza l’actriu Aina Clotet; o la tan reconeguda “Borgen”, amb les seves tres temporades completes. A més a més, i des d’aquest mes de desembre, s’han recuperat sèries mítiques d’humor anglès com “L’Escurçó Negre”, “Els joves” o “Mr Bean”, títols àmpliament reconeguts i que ara l’audiència del 3cat tindrà l’oportunitat de tornar-ne a gaudir.

Andreu Buenafuente, Marta Torné, Elisenda Carod, Laura Escanes, Aina Clotet i Toni Cruanyes

Tots els directes de TV3 i de Catalunya Ràdio, una àmplia oferta de documentals o tots els productes del Super3 i el canal EVA també són presents al 3cat per arribar al públic infantil i juvenil i complementen una oferta que, com la resta de plataformes del mercat, es renova periòdicament amb nous continguts. Un catàleg molt divers i de molta qualitat que permet posar a l’abast de tothom més de 300.000 hores de vídeo i àudio en català. D’aquesta manera els mitjans públics d’aquest país es fan presents també en un entorn digital on el català és una llengua molt simbòlica i amb una presència que no supera el 2% –en el millor dels casos– en algunes de les plataformes que ja hi ha al mercat.

La nova plataforma 3cat vol ser també una eina de país i, de manera progressiva, incorporarà contingut d’institucions, d’organitzacions culturals i socials i d’altres plataformes que tinguin el català com a llengua d’ús. Prova d’això és l’acord amb la plataforma Filmin, que ja permet disposar a l’OTT d’alguns dels seus títols.

I en els propers mesos, els avenços tecnològics que s’aplicaran a 3cat permetran millorar l’experiència d’usuari i accedir a nous continguts com ara videojocs, botiga online o música.

Tot en català i d’accés universal i gratuït! 

Els festivals de música enamoren a les marques

Coneixes algú que no hagi anat a algun festival de música des que hem sortit de la pandèmia de la Covid? Ja sigui en un macrofestival o un festival més reduït, segurament cadascun de nosaltres ha anat a algun concert. I és que Catalunya va organitzar l’any 2022  fins a 174 festivals de música, segons recull l’anuari d’estadístiques culturals del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. És la comunitat amb més festivals de tot l’Estat -65 més que Madrid, que n’és la segona- i ha convertit Barcelona com la gran capital amb festivals com el Primavera Sound, el Sònar o el Cruïlla com a principals referències.

L’impacte econòmic dels festivals mou xifres impressionants. L’any 2022 en tot l’Estat es van facturar més de 459 milions d’euros, un 20% més que l’any 2019 -la xifra més alta fins l’arribada de la pandèmia- i la previsió és que aquesta xifra augmenti un 10% en els propers dos anys, segons indica l’observatori de marques en festivals realitzat per IPG Mediabrands i Ticketmaster.

(Fotografia de Tijs van Leur)

L’afluència en aquests festivals és cada vegada més elevada, i la xifra d’assistents no para de créixer. És per aquest motiu que les marques s’han llançat a patrocinar i col·laborar amb els festivals de música. I és que anar de la mà d’un festival és molt atractiu a l’hora de posicionar la marca en un un target molt concret que mitjançant altres vies és molt més complicat. A banda, el fet que els usuaris visquin els festivals com una experiència global fa que no només quedi en el record i en les vivències personals sinó que també es comparteixi a les xarxes socials. Segons l’observatori de marques en festivals, un 70% dels assistents comparteix la seva experiència a les xarxes socials. I és per aquest motiu que cada vegada les marques s’han desplegat més en aquests festivals. I és que aquest mateix observatori remarca que un 75% del públic li agrada veure la presència de marques en aquests festivals sempre que aportin un plus a l’experiència per l’usuari, i el 92% compartiria una acció d’aquesta marca a les xarxes socials.

Les principals marques que estan al capdavant dels patrocinis són del sector de les begudes i begudes alcohòliques. Concretament un 79% de les marques patrocinadores ho són. Del rànquing de les marques que més patrocinen a festivals de tot l’Estat, Coca Cola, Jagermeister, Damm, Heineken i Red Bull són el TOP 5; però en canvi, les marques que més han arribat al públic dels festivals i més mencions a les xarxes han aconseguit són Estrella Galicia -que ocupa la posició 8 de més patrocinis- i el salt més gran l’aconsegueix Prime Video que no apareix al rànquing dels 50 amb més patrocinis però aconsegueix la posició 15 de més recordada i amb més mencions. L’altre gran exemple de salt és CaixaBank -amb la posició 21 de presència a festivals- que ocupa el lloc 13 de mencions.

(Fotografia de Noiseporn)

L’any 2022, es van premiar 2 marques per a les millors activacions a festivals. Per una banda, Mahou el va rebre als Iberian Festival Awards per “Vibra Mahou”, en el que el públic podia formar bandes fictícies i viure els concerts del festival des de dalt de l’escenari; i per l’altra banda, Cervezas Alhambra per l’organització d’un concert sorpresa en un catamarà al riu Sil de

És per aquests motius que els festivals de música han entrat totalment en els pressupostos anuals de màrqueting, perquè el retorn a nivell d’engagement amb el públic i la imatge de la marca és molt alta. I aquí és una oportunitat perquè les agències de comunicació, publicitat i màrqueting entrin (encara més), perquè són les que tenen el know-how per poder aplicar una estratègia per fer encara més eficient aquesta relació entre les marques, els festivals i el públic, perquè precisament -segons l’estudi- pràcticament el 70% d’aquestes marques no té definida una bona estratègia en aquests patrocinis.

Adrià Barrio Castellarnau 

Director general de Giny Comunicació i vocal de la junta del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya

Tria el teu futur: com evitar que la IA et passi per sobre

Tota la vida m’he fet un tip de defensar les noves tecnologies. Sempre he considerat que intentar lluitar contra quelcom inevitable no és més que una pèrdua estèril d’energia. Soc dels que prefereix concentrar-la tota en com treure profit d’aquestes revolucions que es produeixen cada X temps. Com passa ara amb la Intel·ligència Artificial (IA).

Fa dues dècades se’m va conèixer com ‘el noi d’Internet’ i, actualment, lluito per tal d’aconseguir ser ‘el noi de la Intel·ligència Artificial’. Per què no? Jo ja he pujat al carro d’aquesta revolució que manté a molts en suspens. Jo no puc evitar emocionar-me amb les infinites possibilitats que aquesta revolució ens ofereix en el marc de la publicitat i la comunicació. Per això, m’agradaria portar-vos a un viatge per les terres desconegudes de la IA i veure com aquesta tecnologia està canviant la nostra vida.

Imatge creada amb una intel·ligència artificial: Midjourney

 El tren de la IA et passarà per sobre si no t’hi puges

Abans de res, deixeu-me tranquil·litzar-vos sobre un aspecte important: la IA eliminarà molts llocs de feina —no puc negar-te que potser algun d’aquests serà el teu—, però també en crearà de nous. Renovar-se o morir. Ens ofereix l’oportunitat de deixar les tasques tedioses i rutinàries a mans de la IA, alliberant-nos per poder aprofundir en tasques més creatives i d’alta complexitat. Això sí que és una revolució amb estil!

La IA és com un company de viatge que ens acompanya en el nostre recorregut diari. La seva presència és cada vegada més notable, des de l’assistent de veu al mòbil fins als algorismes que personalitzen els continguts que veiem a les xarxes socials. I si bé alguns encara es mostren escèptics, la realitat és que la IA ja forma part de les nostres vides de moltes maneres.

Però, com tota novetat, se’ns plantegen dues opcions: acceptar la IA amb els braços oberts i veure-la com una eina poderosa, o bé quedar-nos enrere i deixar que el tren de la tecnologia ens passi per sobre. Personalment, us animo a triar la primera opció. La IA ens proporciona noves oportunitats, és una finestra oberta al futur i ens permet créixer i desenvolupar-nos com a professionals. Això sí, la seva eficàcia depèn de la nostra responsabilitat.

Creativitat al poder

És important recordar que la IA no ve a substituir la creativitat humana. Les seves habilitats són moltes i inigualables i aporten un valor únic en la generació d’idees i perspectives. La IA pot ser una gran companya per generar dades i anàlisis, però la màgia de la creativitat és un talent humà que mai podrem reemplaçar.

Així que sí, la Intel·ligència Artificial és una gran revolució que ens afectarà a tots. Ens toca decidir com volem abordar aquesta revolució. És el moment de ser pioners en aquest camí cap a una nova era de possibilitats infinites. I, tot i que la IA ens generi incerteses, hem de saber abraçar-la a temps i començar a introduir-la a les nostres vides i a les nostres feines, abans no ho faci algú altre per nosaltres. D’aquesta manera, mai quedarem démodés i serà impossible que ens substitueixi la màquina.

Jordi Urbea

Sènior VP d’Ogilvy Spain i CEO d’Ogilvy Barcelona

Barcelona és molt més!

Barcelona és una destinació turística ideal: estil de vida mediterrani, bona gastronomia, Modernisme, museus, futbol, compres... Però Barcelona és també passejar entre vinyes, pujar a Montserrat, jugar al golf, fer un bateig de vela, descobrir com es fan els formatges, fer un taller de trencadís... Barcelona és molt més!

Barcelona ha estat, d’ençà dels Jocs Olímpics del 1992, una destinació d’èxit, un lloc que tothom vol visitar com a mínim un cop a la vida. Per negocis, per lleure, per visitar amics i familiars o per assistir a algun esdeveniment esportiu o cultural... la ciutat ha aconseguit en relativament pocs anys situar-se internacionalment com un dels llocs que cal visitar.

Sitges (fotografia de Chan Lee)

Amb allotjaments de qualitat a preus competitius, un clima que convida a passejar i una bona oferta d’activitats i atractius que poden satisfer tot tipus de motivacions, la ciutat de Barcelona va entrar ràpidament en el top of mind de les escapades de cap de setmana.

Quan l’any 2011 la Diputació de Barcelona va encarregar un pla de màrqueting turístic a Chías Marketing ja feia temps que treballàvem en la promoció de les comarques de Barcelona. Sota el concepte “Turisme Total” es presentava al públic de proximitat la possibilitat de fer turisme molt a prop de casa. Però el treball conjunt que es va fer amb la consultora ens va permetre fer un gran canvi en la visió i en la missió de la Gerència de Turisme de la Diputació, i es va virar el concepte comunicatiu sota un nou eslògan: «Barcelona és molt més». Amb aquest aprofitàvem, així, el nom de la ciutat —que també és el de la província— i el dotàvem de nous continguts. Ens ha permès ser més directes en la comunicació i ser, per tant, més entenedors. Ens ha permès també beneficiar-nos dels atributs d’una marca molt reconeguda i apreciada internacionalment, per arribar a un nou públic internacional a qui mostrar els atractius turístics de les comarques de Barcelona.

El turista que visita la ciutat uns pocs dies descobreix ràpidament que marxarà sense haver vist molts altres indrets que estan ben a prop —com a molt a una hora en cotxe o en transport públic— i sense haver gaudit de moltes altres experiències, de moltes altres “Barcelones”.

Montserrat (fotografia d’Ian Kelsall)

«Barcelona és molt més» és l’eslògan que engloba l’oferta turística de la província de Barcelona i de les seves 13 comarques, i és l’eslògan que fem servir per comunicar-nos internacionalment i localment, ja sigui a Nord-Amèrica, a Corea, a Alemanya o a Euskadi. Tant els operadors turístics com els potencials visitants entenen ràpidament que hi ha moltes coses més enllà de la ciutat i els hi despertem el desig per conèixer quines són. Ens permet una ràpida localització, la generació de curiositat i també la referència a quelcom conegut.

La gran diferència d’aquest «molt més» és que es desenvolupa fora de la ciutat: en cases de turisme rural, en municipis de gran tradició turística com Sitges, en museus petits on no es fan cues... Hi ha una Barcelona àmplia, que té camps de golf, muntanyes on fer escalada, cellers centenaris, festes tradicionals, platges... I segueix sent Barcelona.

I aquest «molt més» no només aporta una experiència diferent per a qui ens visita, també suposa un element important de dinamització econòmica, d’arrelament al territori, de suport a l’emprenedoria, de nous llocs de treball i d’impuls a la innovació. El turisme a les comarques de Barcelona esdevé una oportunitat de negoci i la clau està en enllaçar amb la ciutat, però, alhora, en la creació d’una identitat diferent, un nou valor.

La sostenibilitat —econòmica, social i mediambiental— és la principal guia per al desenvolupament d’aquest turisme, que volem conscient, responsable i respectuós. Perquè aquest «molt més» es transformarà a la vegada que ho fa el nostre turista, i s’adaptarà als seus interessos i motivacions, donant-li nous motius per tornar a aquesta Barcelona diversa i infinita.

Ens acompanyeu a descobrir-la?

Anna Maria Sánchez Orensanz

Cap de l’Oficina de Màrqueting Turístic de la Diputació de Barcelona