IA i institucions públiques: de la moda tecnològica a la política de confiança

Com les administracions poden desplegar la intel·ligència artificial amb garanties… i per què el cas de la Diputació de Barcelona és una bona brúixola per als governs locals.

La intel·ligència artificial ha deixat de ser un tema per a tecnòlegs i start-ups per convertir-se en una qüestió central de governança. També —i especialment— al sector públic. En pocs anys hem passat de preguntar-nos “què pot fer la IA” a preguntar-nos “què li deixarem fer, amb quines regles i amb quina legitimitat”.

Mentre que en el món privat l’adopció de la IA avança imparable empesa per la competència i la recerca de guanys d’eficiència, a les administracions públiques el ritme és més contingut. No és només prudència burocràtica: és consciència de que aquí hi ha drets fonamentals, serveis essencials i decisions que afecten col·lectius vulnerables. El marge d’error és molt més petit.

“LA IA AL SECTOR PÚBLIC NO ÉS MODA TECNOLÒGICA: ÉS POLÍTICA DE CONFIANÇA”

Efectivament, l’ús de la IA a les administracions públiques arriba més lentament que en altres sectors, però ja s’està aplicant en àmbits tan sensibles com l’anàlisi massiva de dades, la detecció de fraus, el suport a la presa de decisions o la prestació de serveis personalitzats. Això obre oportunitats evidents d’eficiència, qualitat i anticipació de riscos, però també planteja reptes seriosos: opacitat algorítmica, biaixos i discriminació, dificultats per atribuir responsabilitats quan hi ha decisions automatitzades.

Per als equips de màrqueting i comunicació pública, això té una derivada directa: parlar de IA ja no és parlar de gadgets ni d’ ‘innovació’ en abstracte, sinó de legitimitat institucional. La tecnologia sense confiança és soroll; la tecnologia amb governança, transparència i rendició de comptes pot convertir-se en un actiu reputacional molt potent.

D’un enfoc tecnològic a un enfoc de govern del dada

A escala estatal, aquest canvi de mirada es concreta en iniciatives del govern espanyol com la mesura “Operaciones inteligentes y gobierno del dato”, dins l’estratègia España Digital 2026 i del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. L’aposta va més enllà d’introduir algoritmes: es tracta de construir una infraestructura de dades compartida, amb serveis d’automatització transversals i mecanismes per explotar millor la informació pública al servei de polítiques més fines, més ràpides i més justes.

I això, què vol dir a la pràctica? Doncs dotar les administracions públiques d’eines per fer-les capaces d’identificar processos repetitius susceptibles de ser automatitzats, estandarditzar com es recullen i es tracten les dades, garantir interconnexió entre administracions i introduir criteris de transparència i seguretat des del disseny. Ja no es tracta només de “tenir dades”, sinó de governar-les: qui les pot fer servir, amb quina finalitat, amb quins límits i amb quin nivell d’auditoria.

El missatge de fons és important per al món local: la IA deixa de ser una capa decorativa (un xatbot aquí, un assistent allà) per convertir-se en una peça d’una arquitectura molt més àmplia de govern de la dada. Parlem d’estàndards, d’interconnexió de sistemes, de ciberseguretat, però també de capacitat d’avaluar impactes i corregir desviacions. Passar de la prova pilot simpàtica a la política pública sostinguda.

Per als ajuntaments —especialment els petits i els mitjans— aquest marc estatal marca direcció, però sovint queda lluny del seu dia a dia, condicionat per uns recursos limitats i uns equips reduïts. És aquí on les administracions supramunicipals juguen un rol clau,  com a traductores i com a acceleradores: adapten grans estratègies a escales assumibles,

“DE LA PROVA PILOT A LA POLÍTICA PÚBLICA: GOVERN DE LA DADA, ÈTICA I TALENT AL SERVEI DEL MÓN LOCAL”

posen a disposició serveis compartits i generen espais d’aprenentatge col·lectiu.

IA i humanisme digital: el gir de la Diputació de Barcelona

En aquest context, la Diputació de Barcelona s’ha situat com un exemple de bona pràctica en l’ús de la IA al món local, combinant ambició tecnològica i mirada humanista: aquella que utilitza la IA des de valors que posin les persones al centre i fomentin lideratges col·lectius i que aposta per una alfabetització massiva en IA.

A través de l’ecosistema Local.IA, la Diputació desplega un conjunt de lleis, instruments, models i recursos de formació i assistència per ajudar les administracions públiques a desplegar la intel·ligència artificial i a fer-ho de forma responsable i ètica.

Això es concreta en diversos serveis d’impacte, com la creació d’equips locals especialitzats en IA i govern de la dada, formats amb microcredencials universitàries en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que permeten dotar ajuntaments i consells comarcals de perfils capaços d’orientar i governar projectes d’IA des de dins de l’organització.

De l’altra, i entre d’altres, en el desenvolupament de proves de concepte compartides entre municipis, projectes acotats i temporals que serveixen per testar aplicacions d’IA en serveis públics i avaluar-ne la viabilitat tècnica, funcional i ètica abans d’arribar a un desplegament a gran escala. Aquest mateix enfocament de suport es reforçarà aquest 2026 amb l’Oficina Municipal de la Dada, que oferirà assistència als ajuntaments i als consells comarcals en govern de la dada i en sistemes d’integritat institucional, amb una atenció especial als municipis de menor dimensió.

Paral·lelament, la Diputació aplica la IA en processos interns i de suport molt concrets i, com a novetat destacada, estrena també un assistent virtual del Catàleg de serveis: una eina basada en intel·ligència artificial que ajuda els governs locals a trobar de manera ràpida i senzilla els recursos que millor s’adaptin a les seves necessitats d’entre tots els que tenen a la seva disposició.

Tot plegat demostra que l’automatització intel·ligent pot reduir la càrrega administrativa, millorar la qualitat dels processos, facilitar l’accés als recursos de suport municipal i alliberar temps per a tasques de més valor afegit. I ho pot fer, a més, combinant tres capes de relat: la millora tangible del servei; l’ètica i la integritat com a eixos de marca institucional; i la capacitat de generar i retenir talent digital al territori.