Turisme transmèdia

La tesi doctoral de Sílvia Casellas, investigadora del grup de recerca Communication Advertising & Society (CAS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), analitza l’impacte de les narratives transmèdia en l’àmbit turístic i proposa una nova definició de turisme transmèdia, en el marc d’una recerca que suposa un avenç significatiu en la conceptualització d’aquest feno­men.

Sílvia Casellas

La definició, proposa interpretar el terme o concepte no només com (1) l’efecte de les narratives transmè­dia (Jenkins, 2003) en els destins, sinó també com (2) una manera d’entendre i interpretar el fenomen turístic contemporani, alhora que (3) una metodologia per al disseny d’espais turístics. Tot plegat en el context turístic actual, o postturístic, en què es produeix una reconfigura­ció deguda a tres fonts principals: la convergència cultural (Jenkins, 2006), l’economia de l’experiència (Pine & Gilmore, 1999) i la reconfiguració tecnològica (Dorcic et al. 2019).

La definició proposada, doncs, va més enllà de les de Jansson (2020, 2022), Garner (2019) i Mansson et al. (2020), ja que, tenint en compte la difusió transmèdia actual de la comunicació i les eines de què dispo­sem, presenta les narratives transmè­dia com un vector de disseny capaç de generar nous espais turístics.

A més de l’objectiu general, que ha estat el d’entendre l’efecte de les narratives transmèdia en l’experi­ència turística i la seva capacitat de dissenyar nous espais turístics en aquest context de convergència cultural i reconfiguració del sector turístic, aquesta investigació es va organitzar entorn a tres objectius específics, desenvolupats en forma de preguntes de recerca: (1) Plantejar una interpretació del turisme des de la comunicació i, específicament, l’impacte dels relats/narratives en la relació entre turista i destí. (2) Inda­gar en les relacions entre narratives transmèdia, convergència cultural i turisme, mitjançant la identifica­ció, el coneixement i l’anàlisi de les teories i els avenços portats a terme des de l’acadèmia i el sector profes­sional en aquesta línia de recerca. (3) Definir i caracteritzar el concepte de turisme transmèdia i entendre’l en els seus instruments i capacitats pràc­tiques de disseny d’espais turístics.

CATCAR, Webappbcn.

Per abordar els objectius de recerca es va dissenyar una metodologia qualitativa multimètode que combi­nava diferents tècniques d’investiga­ció. D’una banda, una revisió de la literatura i benchmarking; i de l’altra, un estudi en profunditat segons el mètode d’estudi de cas, incloent-hi entrevistes semiestructurades i una anàlisi de contingut qualitatiu i com­paratiu. Els estudis de cas són cinc projectes de l’àmbit del turisme que incorporen elements relatius a la co­municació transmèdia —les sèries de ficció “La Peste” i “Els Bridgerton”, les iniciatives CATCAR i “Els sants d’Olot”, i el fenomen “Romeu i Juli­eta” a Verona—, amb què es contri­bueix a la teoria amb un enfocament que aporta la següent definició del concepte turisme transmèdia:

El turisme transmèdia és una manera d’entendre i interpretar el fenomen turístic contemporani, alhora que una meto­dologia de disseny d’espais turístics. Tant en la seva vessant interpretativa com en la seva vessant productiva, es tenen en compte una varietat de mitjans, plataformes i tecnologies per difondre els relats de l’experiència de viatge o visita, que han d’involucrar els visi­tants, oferint-los la possibilitat de participar activament en l’expansió de la narrativa.

Aquesta definició implica entendre el turisme transmèdia no només com una conseqüència de les noves tecno­logies aplicades als destins turístics, sinó com una eina de disseny amb capacitat per generar-los. Aquest bi­nomi inclou components comunica­tius que, mitjançant l’ús de múltiples plataformes, no només faciliten la visita, sinó que fan possible la cons­trucció del destí com a experiència narrativa compartida.

Es tracta d’establir un “diàleg” entre el destí i el turista, un flux comuni­catiu entre la narrativa col·lectiva del lloc i la narrativa individual del visi­tant, que és sovint la causa mateixa de la decisió de viatjar. La circulació transmèdia possibilita que aquest flux narratiu no s’interrompi al llarg de tot el procés del viatge, promovent un diàleg continu i participatiu entre turista, destí i operadors a través de múltiples plataformes i narratives connectades.

L’experiència transmèdia permet un enfocament bottom-up (conver­gència cultural) i facilita que sigui la narrativa la que articuli el paper del turista dins del relat. Articular aques­ta conversa fa possible que altres persones s’hi puguin sumar, ja que els relats genèrics propis del turisme de masses comporten una reducció que no afavoreix l’engagement individualitzat necessari i encara més en un mercat ple de nínxols d’interès específic, que apropen els visitants al fenomen fan.

De fet, sense arribar a confon­dre fandom i turisme, es poden identificar certes correspondències entre fans i turistes: la manera com gestionen la seva identitat, la seva vinculació a un context determinat. Tanmateix, avui dia pocs es reconei­xen com a turistes; uns es defineixen com a fans d’un lloc, mentre que altres es consideren viatgers o ex­ploradors.

L’aposta pel binomi turisme i trans­mèdia implica incorporar aquestes narratives per relacionar millor el destí amb els turistes i amb els residents, activant patrimonis per dissenyar nous espais d’experiència turística i de participació.

 -L’experiència transmèdia permet un enfocament bottom-up (convergència cultural) i facilita que sigui la narrativa la que articuli el paper del turista dins del relat.-

A banda de la definició, cal destacar, com a resultat del benchmarking, la creació del web transmèdia­tourism.com, que incorpora un mapa geolocalitzat amb 75 projectes d’àmbit mundial que s’han selecci­onat seguint els següents criteris: (1) Disposar d’una narrativa (ficcional o no) que permeti ampliar el món narratiu tot mantenint la coherència i la continuïtat entre les parts. (2)

Comptar amb una o més platafor­mes o mitjans (analògics o digitals). (3) Incorporar alguna plataforma col·laborativa. I (4) tenir pràctiques turístiques associades que impliquin destinacions. Cada projecte inclou una fitxa complerta així com les pu­blicacions acadèmiques associades. L’objectiu és compartir una eina viva de consulta, resultat d’aquesta recer­ca, adreçada tant a l’àmbit acadèmic com als professionals del sector, i que, en un futur, incorpori un mòdul de participació que permeti als usua­ris afegir-hi els seus propis projectes, contribuint així a l’enriquiment col·lectiu del coneixement en aquest camp.

La investigació conclou amb reco­manacions per a l’acadèmia i per als professionals del sector, així com futures línies de treball, que inclouen la creació d’un model per al disseny de projectes —o Identikit— que ha de permetre sistematitzar els elements narratius, tecnològics i experiencials del turisme transmèdia i per al dis­seny d’espais turístics i de participa­ció.