Entrevista a Marc Martí. Parlem amb ell de la seva col·lecció
Marc Martí presentant una exposició a València, de fons un cartell obra de Josep Renau
Amb més de tres dècades d’experiència, Marc Martí no només ha destacat com a empresari, sinó que també ha cultivat una profunda passió pel col·leccionisme des de la seva infantesa. El 1987, juntament amb el seu pare i el seu germà, van inaugurar Art Cava Fusina, una xampanyeria a Barcelona que no només va ser pionera en la seva categoria, sinó que també va servir com a escenari inicial per a exposicions de cartells, d’il·lustracions i d’obres de destacats artistes i grafistes locals.
Amb aquesta arrelada relació amb el món de les arts visuals i la publicitat, Martí va establir la “Marc Martí Col·lecció”. Aquesta col·lecció, especialment centrada en l’àmbit català i espanyol, abraça més d’un milió de referències que abasten des del 1840 fins a l’actualitat.
Amb una diversitat impressionant, la col·lecció inclou una àmplia gamma de materials, com ara cartells, pasquins, xapes esmaltades, ampolles, etiquetes, plaques de cava, miralls publicitaris, rètols, postals, catàlegs, il·lustracions originals, proves d’impressor, fotografies i molts altres elements relacionats amb les arts gràfiques.
En aquest museu secret de Marc Martí hi pengen el rètol lluminós de l’emblemàtica botiga de decoració Vinçon i el senyal del restaurant Caballito Blanco, tots dos desapareguts. Entre les 60.000 peces del col·leccionista destaquen làmines originals d’autors modernistes com Ramon Casas, Alexandre de Riquer i Santiago Rusiñol. Algunes d’aquestes obres han viatjat a França, a Mèxic, a Brasil, a Argentina, a Shangai, a Pequín i, fins i tot, al Metropolitan Museum of Art de Nova York, on es van exhibir a l’exposició “Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí”.
A més, s’hi afegeix la col·lecció que Marc Martí ha acumulat al llarg dels anys d’activitat de la seva empresa –que va néixer l’any 1977, sent una de les pioneres en el camp de la publicitat exterior i de la impressió en gran format a Catalunya–, guardant diversos exemplars de cada cartell i cada banderola creada al seu taller per anunciar concerts, esdeveniments culturals i festivals, alguns d’aquests molt buscats pels col·leccionistes.
Avui dia, aquest fons s’ha convertit en un dels actius privats més preeminents de Catalunya dins del seu àmbit, amb la seva missió contínua de classificar, investigar i recopilar peces que contribueixen a preservar el patrimoni gràfic i visual del país. Amb aquesta entrevista busquem explorar a fons la passió i la dedicació de Marc Martí en la preservació i la promoció d’aquest ric patrimoni cultural.
1. Com va començar la teva passió per la col·lecció de cartells i objectes publicitaris? Quin va ser el punt de partida d’aquesta fascinació?
A casa sempre hem tingut afició pel col·leccionisme, des de monedes, segells, postals o cromos de futbol. El meu pare era molt col·leccionista amb coses de filatèlia i de numismàtica, i anar als mercats de Sant Antoni o a la Plaça Reial era una de les distraccions habituals dels diumenges. En aquests orígens la serralleria hi va tenir una influència important, perquè s’hi han dedicat el meu rebesavi, el meu avi, el meu pare i el meu germà. Als 16 anys vaig començar a enganxar cartells perquè tenia amics en el món de la música i dels concerts. Llavors anava a l’institut durant el dia i penjava cartells durant la nit. A partir d’aquí vam començar a fer treballs de retolació i senyalització des d’un taller petit al carrer Bailèn. Més tard vam comprar màquines d’impressió digital en gran format, fins poder oferir tota mena de serveis tant per a clients petits com per a clients grans. Actualment treballem sobretot per a agències, per a empreses de comunicació, per a l’Administració, i principalment a Catalunya, tot i que també tenim presència a Madrid i a València.
Marc Martí al seu museu
2. Hi ha alguna peça en particular que tingui un significat especial per a tu? Per què?
Totes tenen el seu valor. Puc destacar algunes peces com el llapis Staedler que vam fer per a un Saló del Còmic, o quan vam treballar per als Jocs Olímpics de Barcelona, o per a d’altres clients com el Club de Polo, el Club Natació Barcelona, els camps de futbol del Barça i de l’Espanyol, o per a partits polítics. Tots els cartells i les peces són especials. Personalment tinc predilecció per les figures publicitàries volumètriques i tridimensionals, que no siguin planes, perquè transmeten una comunicació amb molta força.
3. La teva col·lecció també destaca els locals emblemàtics de Barcelona que han desaparegut. Com descriuries la relació entre la teva col·lecció i la història canviant de la ciutat?
Crec que tenim un problema important perquè la gent porta auriculars, veu la televisió, porta mòbils, però no s’assabenta de res. Ara es parla molt de la Intel·ligència Artificial, però qualsevol de les icones que tenim en aquest museu, les persones menors de 20 anys no saben el que són. El món de la comunicació està ple de coses reals, que es poden tocar, i actualment la gent està absorbida per tot allò que és digital. Crec que és anar enrere i ens agrada reivindicar el component humà i artesanal de fer les coses. Aquesta invasió artificial no permet percebre coses tan bàsiques com els colors, les tipografies o els senyals de la via pública. El món ha canviat i seguirà canviant molt.
4. Entre les 60.000 peces, hi ha alguna que consideris com el “tresor” de la col·lecció? Què la fa especial?
Tenim cartells que són molt bons i hi ha moltes coses que tenim al Museu que són molt curioses, com un cartell per a Chartreuse o les ampolles de cava Benjamín. Respecte a les peces, puc destacar-ne moltes, com per exemple el rètol de Vinçon que ens van regalar –probablement molts l’haguessin llençat o li haguessin buscat una sortida; però, a nosaltres ens encanta tenir-lo al Museu. També vull destacar les màquines que hem anat comprant, perquè ens han permès realitzar feines que fa uns anys fèiem pràcticament a mà. Tot el que tenim té la seva història i ho tenim molt ben conservat.
Marc Martí al seu museu, on es pot veure el cartell de Chartreuse, entre d’altres
5. Pots compartir alguna anècdota sobre alguna peça en particular que hagi tingut un viatge o una exposició notable?
En tenim moltes. Per exemple, als francesos, que són els mestres de la publicitat exterior, els estranyava molt que un espanyol anés a França a comprar cartells o peces antigues. També recordo quan vam fer un llapis d’Staedler de 12 metres per a un Saló del Còmic, que vam instal·lar a Diagonal amb Passeig de Gràcia, tot i que, al principi, l’Ajuntament no ens el deixava posar perquè havíem de fer un muntatge amb una estructura metàl·lica i la punta del llapis estava feta amb fibra de vidre; finalment va tenir una gran repercussió mediàtica. També recordo que vam treballar per a totes les seus dels Joc Olímpics i Samaranch ens va trucar personalment perquè volia que la campanya dels Jocs del 1992 es veiés més a totes les seus.
6. La teva col·lecció abasta des del 1860 fins a l’actualitat. Com veus l’evolució de la publicitat i de les arts gràfiques en aquests anys? Hi ha algun període que consideris especialment interessant o significatiu?
Crec que la fornada de dissenyadors gràfics publicitaris és brillant, com Morillas, Mariscal, Peret... i podríem seguir fins a uns 30 que són irrepetibles. Alguns d’ells ja no estan en actiu o són gent molt gran, però, per exemple, la generació dels anys 60 ha tingut un gran talent. Aquí, al Museu, tenim centenars de llibres de disseny gràfic que estan a disposició dels membres del Col·legi, si els volen consultar.
7. Quins són els teus plans per al futur de la col·lecció? Hi ha algun projecte o expansió que tinguis en ment?
Nosaltres continuem treballant per a tot tipus d’empreses, com ara cadenes d’alimentació, companyies de distribució, empreses amb temes polítics, administracions públiques, concerts, fires, congressos, teatres, etc. També mantenim la filosofia de respectar la feina dels nostres clients, perquè, per exemple, en temes de creativitat nosaltres no hi entrem. D’altra banda, m’agradaria que es mantingui tot el material que tenim molt ben cuidat. Hi ha coses que la gent jove desconeix i haurien d’aprendre a valorar-ne aspectes importants. Els cartells transmeten moltes sensacions i cada vegada que els mires en pots captar de noves. Hi ha molta comunicació per descobrir.
Trobareu més informació a: