Recerca amb perspectiva feminista

Entrevista a Sheila Boudount


Sheila Boudount, nascuda a Barcelona el 1999, va obtenir la seva Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra. El seu treball final de grau, titulat “Yo estreameo, tú estreameas, ella estreamea: análisis de los discursos desde una perspectiva feminista”, va guanyar el Premi Universitats al Talent Jove en els Premis Impacte 2023, atorgats pel Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya. Aquest treball se centra en els missatges emesos pels streamers més populars de la plataforma Twitch i el biaix masclista que se’n deriva. Parlem amb ella per aprofundir en les conclusions del seu treball.



COL•LEGI: Enhorabona per guanyar el Premi Universitats al Talent Jove en els Premis Impacte 2023! Com et sents després de rebre aquest reconeixement per la teva recerca sobre els discursos i el biaix masclista dels streamers de Twitch?

SHEILA: Gràcies… moltes! Sempre és plaent veure el teu treball reconegut. Però, sobretot agraeixo que el reconeixement s’hagi donat a una recerca acadèmica, perquè construeix un pont entre la investigació i l’avanç que es fa a la universitat amb la pràctica i la realitat que es viu a la societat.

Què et va motivar a explorar aquest tema en particular i a enfocar-te en els missatges que es donen per part dels streamers més seguits de Twitch?

És evident l’impacte que generen i les grans masses que mouen els streamers amb partides de rol com TortillaLand, Egoland o Marbella Vice, en què hi participen moltíssims streamers d’Espanya, LATAM i Andorra; o esdeveniments com la Balloon World Cup, La Kings i Queens League o La Velada del Año. I com a mitjà amb les mateixes implicacions que els mitjans de comunicació tradicionals, és necessari responsabilitzar-nos dels missatges que s’hi transmeten, i més tenint en compte que entre l’audiència hi ha molts adolescents encara en procés de construir la seva pròpia identitat.

A més, cada vegada es veuen més marques i més agències de comunicació treballant en aquest tipus de comunicació digital. Per tant, també hi vaig trobar una motivació a nivell professional, perquè els resultats de la investigació serien d’utilitat per al sector.

Podries explicar-nos breument el teu treball “Yo estreameo, tú estreameas, ella estreamea: análisis de los discursos desde una perspectiva feminista”? Quins aspectes clau vares destacar en la teva investigació?

Es tracta d’una investigació que analitza els discursos amb perspectiva feminista de les retransmissions amb major impacte a Espanya a Twitch, com a plataforma referent del món streamer.

És per això que la selecció recull les tres retransmissions amb més audiència de cada mes del 2021 —any anterior al moment de la recerca—, d’entre els canals espanyols que hagin aconseguit aquella mètrica. L’objectiu d’això és identificar quins rols de gènere es donen i quins estereotips de gènere es reprodueixen.

Després, vaig considerar interessant comprovar si l’audiència adolescent era capaç d’identificar els discursos i els comportaments masclistes difosos en els continguts analitzats, i per a això vaig parlar amb elles i ells.

Quins resultats o conclusions destacades vas obtenir durant la teva anàlisi de discursos a Twitch? Hi ha algun patró específic de biaix masclista que t’hagi cridat especialment l’atenció?

Ja era d’esperar que la infra representació femenina aparegués entre els resultats de la investigació, així com la representació per part de dones del rol reproductiu —mares-parelles— i conciliador —mediadores de conflictes—, i la reproducció d’estereotips com la sensibilitat, la vulnerabilitat i la compassió associats al gènere femení.

Donada la sensibilització que hi ha al voltant del masclisme a la societat i als instituts en especial, també intuïa que les i els adolescents reconeixerien els missatges i comportaments masclistes que es reprodueixen als streamings. El que sí em va sorprendre va ser la necessitat del grup d’adolescents nois de justificar els comportaments masclistes que detectaven entre els streamers, mentre que això les noies no ho van fer.

També, els resultats evidencien el biaix de gènere que hi ha a la comunicació. Com a exemple més evident, els homes insulten obertament entre bromes i, en canvi, quan ho fan les dones, fins i tot se’ls crida l’atenció.

I per últim, destacar la no neutralitat de la plataforma Twitch. Malgrat que hi ha normativa respecte al contingut censurable, les dones tenen més permissivitat per mostrar el seu cos a diferència dels homes.

Com creus que aquesta investigació pot contribuir a abordar el biaix masclista i promoure una comunicació més equitativa en les plataformes de transmissió com Twitch?

Aturar-se per observar allò que està passant és el primer pas. Amb els resultats obtinguts, la necessitat de promoure canvis en la comunicació digital és evident, especialment en el sector analitzat —la indústria gamer i les persones generadores de contingut que hi treballen. 

A partir d’aquí, crec que és clau la utilització de l’educació com a eina de canvi, per intervenir en la part cognitiva —saber que existeixen desigualtats i masclismes—, en les actituds i competències socials —saber tenir una actitud feminista—, i en les habilitats —saber com entrenar la capacitat crítica per fomentar la igualtat de gènere. Perquè podem estar més o menys d’acord amb que la societat l’educa el sistema educatiu, però també ho fan l’entreteniment, els mitjans de comunicació i les marques.

Perquè només així s’aconseguirà una societat feminista, on dones, homes i altres identitats siguin lliures.

Quins són els teus propers projectes o àmbits d’interès en relació amb la publicitat i les relacions públiques? Et planteges continuar treballant en temes relacionats amb el feminisme i la comunicació en línia?

La perspectiva feminista penso que ha de ser un imperatiu en el present i en el futur de la recerca i de la pràctica professionals, per seguir avançant i desenvolupant-nos com a societat. El que tinc clar és que aquest treball m’ha servit com a assaig per endinsar-me en el món de la comunicació digital. I en especial em crida l’atenció seguir investigant el món streamer i els videojocs, ja que aquest sector s’ha convertit en una de les indústries de l’entreteniment que més creix a Catalunya —i també al món!


Siguiente
Siguiente

El valor estratègic del so com a objecte d’estudi en la comunicació organitzacional