Entrevista a Rosa Romà: Una arquitectura de marques de futur a 3Cat
Conversa amb Rosa Romà sobre el rebranding i el gir organitzatiu de la CCMA per competir en un entorn audiovisual molt fragmentat.
Rosa Romà
Per què 3Cat necessitava una nova arquitectura de marca?
Perquè els hàbits de consum han canviat radicalment. Hem deixat de ser només una empresa de mitjans de comunicació per esdevenir una empresa de continguts que es distribueixen per múltiples finestres: televisió, ràdio, plataformes diverses —la nostra o d’altres com Spotify o Netflix—, xarxes i serveis de tercers. En aquest context, una marca paraigua ens fa més reconeixibles i coherents arreu d’on circulen les nostres IP: incrementa el valor percebut, facilita la descoberta i agilitza la transformació interna que demana el mercat.
Això vol dir que desapareixen TV3 i Catalunya Ràdio?
No. TV3 i Catalunya Ràdio són marques històriques i continuaran sent molt fortes, especialment en el consum síncron i en els canals lineals. Segueixen sent molt rellevants i ho seguiran sent durant molt temps! 3Cat actua com la marca paraigua de continguts, integrant valors i projectes. I seguirà convivint amb marques de canal com TV3, Catalunya Ràdio, iCat, Catalunya Música, Super3, Esport3… i amb marques de contingut (IP) com “Crims” o “Titó”, que ja són segells reconeixibles per si mateixos.
«El valor no és el format: és la informació, l’expertesa i el servei públic».
Quin problema resol exactament el paraigua 3Cat?
La dispersió. Veníem d’una estructura històrica que separava televisió i ràdio i que feia difícil identificar un mateix contingut al llarg de diverses finestres. Amb 3Cat optimitzem recursos, guanyem impacte i ordenem un catàleg on el consumidor és al centre. L’objectiu és que, sigui on sigui —lineal, plataforma o xarxes—, la ciutadania reconegui el mateix criteri editorial i la mateixa qualitat.
Per què “3CatInfo” i no “324” o “Catalunya Informació”?
El projecte d’Informatius és, sobretot, una reorganització funcional: una sola redacció que treballa per a totes les finestres i formats, i que posa el valor en la informació —expertesa, rigor, pluralisme— per sobre del format. Necessitàvem una marca neutral que no es llegís com l’absorció d’un mitjà sobre l’altre. 3CatInfo permet sumar esforços de ràdio i televisió i construir una experiència transmèdia al ritme del dia.
«Tenir èxit vol dir ser rellevants socialment pels continguts que generem».
Com s’imagina aquesta experiència informativa al llarg d’un dia tipus?
Al matí, servei ràpid per posar-se al dia —sovint en àudio—; durant el dia, notificacions i consums curts al mòbil i a xarxes; i, si el tema ho mereix, formats més reposats al migdia o al vespre per entendre i contextualitzar. Volem continuar líders en televisió i ràdio i créixer molt en digital: no renunciem a res, però hem d’arribar a més públics amb el mateix estàndard.
Quin paper hi juguen la llengua i la funció pública?
Central. La nostra missió és impulsar la llengua i la cultura catalanes i oferir informació de servei públic en un context de retrocés d’ús social del català i de polarització. Produir contingut en català des de la proximitat genera cohesió i comunitat. El paraigua 3Cat també és un compromís sobre quin tipus de continguts fem i com es diferencien de la resta de plataformes.
Internament, com s’ha gestionat el canvi?
Amb molta comunicació interna i participació. En organitzacions grans, mai n’hi ha prou; però hem prioritzat transparència, rendició de comptes i canals bidireccionals. El llançament de 3Cat vam poder-lo preparar amb temps i va funcionar; en canvi, amb 3CatInfo el calendari —amb un estiu pel mig— va ser més ajustat i la percepció de precipitació, més alta. El fons, però, és el mateix: ordenar per ser més rellevants.
En quin punt esteu ara?
Després d’un go live clau —el 17 de setembre— som en ple desplegament. El canvi té impacte tecnològic, productiu i editorial: com cobrim, com prioritzem i com empaquetem. Reitero que el tret de sortida no va ser un final, sinó l’inici d’un procés d’adaptació per guanyar eficiència i incidència social.
Super3: marca forta, però amb reptes. Quina és l’estratègia?
Produir infantil és car i tenim, en termes reals, el pressupost del 2010 en un context que no té res a veure. L’aposta és digital i comunitària: plataforma 3Cat i YouTube —on està bona part de l’audiència infantil—, recuperació d’IP estimades (“Bola de Drac”), noves propostes (“Titó”, “Beta”) i un vector educatiu (“Supercampus”) que connecta amb les escoles. Hem doblat l’impacte digital i estem reconstruint la comunitat més enllà del lineal.
El vincle amb escoles pot generar soroll polític. Com ho abordeu?
Amb claredat: promoure contingut audiovisual en català és el nostre mandat legal i la nostra convicció. És un instrument d’integració i de cohesió, no d’exclusió. En un país plural hi haurà opinions, però el paper d’un operador públic que, si no hi fos, deixaria un buit en català, és inqüestionable.
Creadors i influencers: quin és el pla?
Els creadors són indústria emergent. Amb el programa EVA i la Casa de Creadors els acompanyem en la seva professionalització: drets, relació amb marques, models de negoci, etc. Busquem que puguin créixer en català i que, quan tingui sentit, facin el salt a d’altres formats del grup. Alguns noms ja hi són: Laura Escanes o Juliana Canet, per exemple, han obert camins nous en ràdio i continguts culturals.
I els videojocs?
Rosa Romà: Són cultura i audiovisual. Si Catalunya vol una indústria amb veu pròpia, també en català, hem de coproduir i donar visibilitat: “Drac Amard”, “Manairons”, “Catacracs” o l’univers “Crims”. A més, impulsem talent amb iniciatives com els Premis Ludi, en col·laboració amb el teixit educatiu i empresarial del sector.
«3Cat ordena el catàleg i fa reconeixibles les nostres IP arreu de les plataformes».
Quin indicador us dirà que la transformació ha funcionat?
Que la ciutadania ens reconegui com a marca de continguts, independentment de la finestra; que les nostres IP formin comunitats vives al voltant; que mantinguem el lideratge informatiu en lineal i el fem créixer en digital; i que el català continuï sent llengua de consum natural per a infants i per a joves. Si ho aconseguim, el rebranding no serà cosmètic: haurà estat estratègic.
Rosa Romà
