Entrevista a Bibiana Ballbé

Bibiana Ballbé és pura energia. Comunicadora, creadora i estratega, es defineix com “el sol”: una força inesgotable que il·lumina i empeny projectes amb entusiasme i determi­nació. Lluitadora incansable, capaç de simplificar allò més complex i d’executar el 80% de les idees que té, ha cons­truït una trajectòria que combina creativitat, compromís i acció. En aques­ta entrevista es revela tal com és: coherent, persistent i apassionada per emocionar i connectar persones i marques a través de les idees.

Bibiana Ballbé.

Qui és la Bibiana Ballbé?

Jo et diria que soc el sol. Soc molt energètica; tinc molta força, molta persistència, molta resistència; no em rendeixo mai i tinc les coses molt clares. Això és la meva radiografia. Tinc la virtut de fer les coses molt complexes, molt simples. Això em va molt bé tant per a la comunicació com per a la publicitat. Perquè al final, quan et dirigeixes a un públic, has de “calar” molt bé el públic i enviar missatges directes.

Si anéssim a la teva ànima, com explicaries la teva identi­tat?

Jo crec que neixo de la lluita, de l’absolut compromís i de la màxima responsabilitat. Això és el meu con­text, la meva infància, el meu entorn, que m’ha convertit en qui soc a través d’aquestes tres coses i m’ha portat al que et comentava abans. L’Oriol Nolis, de TVE, em deia: “Tu ets com Scarlett O’Hara. Segueixes lluitant i segueixes perseguint. Tens un somni clar i no pares fins que l’aconsegueixes. I ho inundes tot amb entusiasme per aconseguir allò que vols aconseguir”. No sé d’on ve, suposo que ve de l’entorn que m’ha envoltat i que m’ha convertit en una lluitadora nata.

Digues una etiqueta que podri­es triar per a tu

No em rendeixo. I ho faig des de la il·lusió. Per a mi la lluita no té con­notacions negatives. És un impuls, és una energia, és una visió, són unes ganes, és la meva vocació, és la meva gasolina. En el fons, en el fons de tot, què hi ha aquí? Hi ha l’enorme re­compensa que em produeix generar coses. Portar a la vida idees, connec­tar persones, arribar a llocs nous... El retorn és tan enorme que això fa que m’hi dediqui 24 hores al dia. Em completa com a persona i com a individu, i crec que és pel propòsit que he vingut a empènyer.

Quin és el teu propòsit?

El fi de tot és emocionar, és connec­tar, és unir... I és fer-ho a través del contingut, de les idees, de les produc­cions, a nivell professional i a nivell personal. No he parat de fer coses a nivell personal i d’organitzar coses. L’acció, a mi, em fa feliç. Jo sempre dic que tothom té 25 idees al dia; la part difícil és executar-les; i jo et diria que del 100% de les idees que tinc, el 80% les acabo executant.

Tu ets allò que tu fas?

Hi ha una màxima que m’encanta: jo sempre dic el que penso i faig el que dic. Soc totalment coherent amb això i la gent ho veu, i per això, soc tan compromesa, tan responsable. No és sí, sí, ara et truco, i espero, no. És ara et truco i et truco. Ara dic que faré això i ho faig. Tinc aquest problema i resolc aquest problema. Pot passar un mes, dos anys o mitja vida, però quan se’m posa una cosa entre cella i cella, poques vegades se’m resisteix.

Hi ha paraules que sempre estan en el teu vocabulari: cre­ativitat, comunitat, connectar, comunicació, compromís... M’agradaria saber la teva defi­nició d’alguna d’aquestes. Què és per a tu la creativitat?

Jo crec que intentar definir creativitat és anar en contra de la seva essència, perquè del que va és de pintar fora de les línies. És seguir un impuls, ser fidel a tu mateixa, és fer i empènyer allò en què creus... Creativitat és igual a ser lliure. Com més lliure ets, més creatiu ets.

El Col·legi té un eslògan que és “Creem llibertat d’elecció”. Al final la vida és igual a les deci­sions i a les accions que fem, no?

Totalment. Va de prendre decisions i de prendre accions sobre la decisió presa. I és una cosa que és molt evident i molt òbvia, però que la majoria de la gent no fa. La majoria de la gent parla, però poca gent fa.

Quan vas començar a empren­dre? Quan vas començar a ser la teva pròpia cap?

Des del dia 1. Vaig acabar la carrera en tres anys en comptes de quatre, perquè ja tenia ganes de fer. Em vaig plantar a Nova York, a la 5a avingu­da, davant de l’MTV i vaig dir “aquí he de treballar jo” i vaig pujar; em vaig entrevistar amb tothom. Allà no va poder ser, però vaig anar a Alemanya —sense parlar alemany— i vaig aconseguir entrar a la “VIVA”. Mig any després, vaig presentar el seu programa de màxima audiència. Soc pura acció.

Tens molts rols i moltes profes­sions. Quines són les que més t’entusiasmen i com portes la combinació?

En la combinació hi ha la clau. Amb els improbables, arribes a llocs nous. Crec que la combinació de diferents rols, diferents característiques i diferents habilitats et porta a crear una marca reconeixible i difícilment substituïble. La meva marca és la meva identitat. Perquè soc una bona comunicadora, soc una bona estra­tega, perquè em “xifla” el contingut i he arribat a continguts imprevisi­bles i més en el món de la publicitat, i soc una persona a qui li agrada liderar equips. Aquests són els rols on més còmoda em sento, tant amb les persones com amb les marques, és a dir, agafant-ne l’essència i la identitat i creant una estratègia a partir d’això. Comunicar és escollir un missatge, simplificar-lo i veure com arriba a la gent. Soc una bona estratega de continguts, perquè soc periodista. Sé molt bé quins són els continguts que connecten i quins no. Com saber comunicar cada marca i cada persona; en el fons, és el mateix amb persones i amb marques. Quan parlo de persones em refereixo a en­trevistes. En realitat una entrevista és un pla estratègic de la vida d’aquella persona.

Com et prepares per a cadas­cú?

Per a mi, l’èxit està en una molt bona preparació. Això vol dir que, quan jo tinc algú davant, m’ho he vist tot, m’ho he llegit tot, no se m’escapa res d’ell o d’ella. Ara, quan jo arribo allà, el guió desapa­reix. A partir d’aleshores miro el que em transmet aquesta persona. Jo li faig l’entrevista per treure-li allò que ningú ha aconseguit treure i arribar a la seva essència, que és fer entendre a la gent com és aque­lla persona. Que s’oblidi de que hi ha càmeres i telèfons gravant, que s’oblidi de que hi ha públic mirant, és necessari per connectar amb ell i amb la seva ànima. Quan dues per­sones connecten d’aquesta manera, és quan arriba a l’audiència. I això mateix passa amb la marca, quan aconsegueixes arribar a l’ADN de la marca, aconsegueixes connectar amb l’audiència. Hi ha una part d’intuïció enorme. Quan et diuen: Aquesta marca, què ha de comu­nicar? Jo l’estudio completament, el mercat, la competència, etc., i llavors em reuneixo amb els artífexs de la marca, i a partir d’aquí tra­cem un pla. Crec que tenir aquests dos vessants m’ha fet arribar a un lloc que és molt diferencial, perquè portes el coneixement d’un sector a l’altre i el de l’altre a l’un. I així és com es posiciona l’agència, perquè en el fons som la gran productora, la gran agència de les marques que sap com generar contingut amb estratègia i que a la vegada connec­ti amb l’audiència. Has d’agafar aquesta estratègia, aquests valors de marca i convertir-los en continguts de valor.

Creus que podries treballar per a qualsevol marca? O hi ha d’haver quelcom que et connecti o t’interessi perquè realment allò pugui fluir?

Tinc tanta capacitat d’entusiasme, d’empatia, d’admiració i de curiosi­tat que crec que podria treballar per a tothom, sempre i quan estigui rela­cionat i vinculat amb els meus valors. Mai faré una cosa que no em crec o que no està construïda com jo crec.

Una qüestió que m’ha cridat l’atenció és que tens dues pàgines web. Per què les has separat?

Hi ha molta gent que em ve a buscar per presentar actes, per escriure articles, per fer workshops, per fer ponències, etc. I hi ha molta altra gent que ve a buscar el projecte en si, és a dir, un equip humà, gairebé 40 persones, un gran equip que treballa una marca. És una agència que fun­ciona molt per si sola, amb els meus valors, amb el meu ADN, havent-hi posat jo la primera pedra, però que s’ha fet gran, ha anat creixent i ha agafat personalitat gràcies a tota la gent que en forma part.

Com és un dia de la Bibiana Ballbé?

Molt intens. Ara quina hora és? Les 17 hores? Doncs, avui he començat a les 7 del matí i no he dinat. Nor­malment, et diria que em moc de reunió en reunió, i que no acostumo a posar-me reunions de més de 40 minuts, això sempre ho comento amb l’equip. Keep it short, titulars, a partir de 40 minuts, ja no cal. Moltes reunions les faig dempeus, també perquè l’energia no baixi i perquè no ens relaxem. Cada vegada tinc la visió més clara; pregunto, escolto i resolc molt ràpid. Per tant, et diria que el 90% del meu temps és una reunió rere l’altra. Prendre decisions contínuament i el temps de pensar, normalment ho faig el cap de set­mana. El cap de setmana penso en la feina, però des d’una perspectiva més reflexiva, més de mirada a llarg termini, i des d’un lloc còmode, perquè a mi treballar m’encanta i ho faig molt a gust.

Dorms bé?

Ara molt. Però he passat èpoques... Jo tinc molta energia, però el pro­blema és que em costa desconnectar. Frenar això és una mica complicat.

Del passat, quins són els teus dos o tres grans moments que més recordes?

Jo et diria el primer programa en di­recte a la “VIVA”, amb 20 anys, que sense saber anglès em vaig plantar en 6 mesos a presentar el seu programa de màxima audiència, i per on van passar celebritats com Robbie Wi­lliams, Madonna, i molta gent top. El segon, el “Silenci”, perquè vaig aprendre a fer televisió amb un altre codi, amb un altre registre, trencant motlles i amb un equip espectacular, molt professional, però a la vegada tot molt atrevit i fora dels codis establerts. I el tercer moment, quan l’equip de l’agència va superar les 30 persones.

A què has hagut de renunciar?

No tinc la sensació d’haver fet renún­cies, perquè faig el que m’agrada. I tinc un fill, al qual he involucrat molt en els meus projectes. Jo sempre dic que quan el nen tenia 2 anys ja deia “client”; em deia: “Amb quin client t’has reunit?”. Ha vingut a l’agència, ha tingut el seu espai aquí, ha vingut a tots els programes, ha estat de públic, l’he integrat totalment a la meva vida. Per tant, renúncies com a tal, no tinc res que jo consideri que hi hagi renunciat.

Alguna cosa que se t’hagi resis­tit?

Poques, eh? He anat aconseguint totes les que m’he proposat. Soc molt de gaudir del present: ara què tenim al davant, tres o quatre projectes molt potents i hi poso tanta atenció i em dedico molt a gaudir d’haver-ho aconseguit i poso tant en valor allò que he après els últims 20 anys... Aprenc cada dia tant! Celebro molt el com he arribat aquí i com he treballat per aconseguir-ho. Soc de celebrar-ho tot molt. Soc zero rancorosa; no em sentiràs mai criticar ningú, ni tampoc una feina. “Dona bo i et tornarà bo”, és a dir, darrere de qualsevol petit exercici hi ha molta feina, hi ha molta gent que hi ha treballat. No es pot criticar la gent. Tinc una tarannà, d’inici, molt positiu. La vida és com tu la veus, com tu la vius, com tu l’encares. Tot m’ha anat de cara, tot i que he patit molt, però dins d’aquell patiment sabia que me’n sortiria.

Quina emoció no t’agrada gens?

Bé, la tristesa l’he viscuda molt poc. Tot i que hi ha hagut moments molt durs i de burnout, ara estic en un molt bon moment, perquè veig tot el que he passat i el que he lluitat. I tot ha estat un lloc per on havia de passar.

Com afrontes el futur i què és el que t’agradaria en 5 o 10 anys?

Estic en un moment vital en què confio completament en mi, amb to­tes les coses bones i dolentes, en qui soc, en allò que em fa diferent, en el que em fa especial, en el que em fa brillar. Penso que, un cop connectes amb això, la sensació de llibertat, de capacitat, d’habilitat i tot és com que cristal·litza. I vull portar-ho al màxim exponent. Vull posar en valor el meu ADN, que em fa ser única tant a ni­vell personal com a nivell d’empresa. Em veig com una gran comunicado­ra, al capdavant de grans projectes d’entreteniment i culturals. Em ve de gust un projecte mainstream, on poder fer entrevistes potents i fer brillar la gent. Jo crec que serà a Catalunya, a Espanya i al món. A nivell d’empresa vull consolidar un model d’agència i de productora perquè tot allò estratè­gic ho acabem produint nosaltres, perquè així tens el control 360 del que fas i el resultat realment són productes amb ADN, és a dir, que són fidels a l’essència del germen, de la idea, ja siguin de grans marques i campanyes, de campanyes de branded, shows, etc.

Què necessites per fer això?

Un bon equip, que ja l’estic cons­truint, i la resta crec que ho tinc. Per a les diferents habilitats tinc un molt bon equip; les peces essencials clau les tinc; tinc la seguretat, la confiança i la visió de que amb tot això ho aconseguirem.

Quins són els teus referents actuals, Bibiana?

Jo crec que és un mix de referents. Et podria dir Toni Segarra, Oprah Winfrey, Jimmy Fallon i Taylor Swift. Per a mi seria un mix de tot això. La combinació de show, d’entrevista profunda, d’humor, de simpatia, de fer brillar els altres, d’estratègia, de creativitat, del món de les idees i de la personalitat i el carisma.

Digues 5 marques o projectes que no siguin teus i que diries “aquests la toquen i ho estan fent molt bé”

TOUS, CUPRA, Estrella Damm, Apple i Jaquemus són algunes de les marques que m’inspiren per la seva capacitat de construir universos sòlids i coherents, on el disseny, la co­municació i els valors de marca estan completament alineats. Compar­teixen una visió clara, una estètica cuidada i un relat que connecta emocionalment amb el seu públic. Cadascuna, des del seu propi estil i sector, demostra com la creativi­tat pot ser una eina estratègica per generar identitat, desig i diferenci­ació. M’inspiren perquè no només venen productes, sinó experiències, aspiracions i una manera d’entendre el món.

Quina és la teva idea de la feli­citat perfecta?

Un sopar amb les meves amigues o una escapada a Calella amb la meva família.

Quina és la teva gran por?

No saber frenar.

Què és el que menys t’agrada de tu?

L’autoexigència.

Què és el que menys t’agrada dels demés?

El no compromís.

A quina persona viva admires més?

A Taylor Swift. M’agrada com ha passat de cantant a compaginar-ho amb ser empresària d’èxit i com ho gestiona i ho controla tot. Aquets pas de ser una nena amb una guitarra a ser una empresària que mou bi­lions... I a més, tot l’univers creatiu que té.

El teu estat anímic actual?

Molt energètic. D’esplendor màxi­ma.

Quan dius alguna “mentide­ta”?

Quan vull evitar ferir algú.

Què és el que més t’agrada fí­sicament de tu, del teu aspecte, de la teva imatge?

L’energia que transmeto.

Quina creus que és la virtut més sobrevalorada?

Tot allò que hi ha envers la consulto­ria, la reflexió i les “palles mentals”. Jo soc molt partidària de pensar, però una idea sense execució no és res.

Quin talent que no tens t’agra­daria tenir?

La memòria. Tinc memòria selectiva per a segons quines coses, però a vegades m’agradaria ser molt més ràpida.

Una elecció de la teva vida de la qual estàs satisfeta.

Ser avui aquí, és a dir, he treballat tant, que estar avui aquí fent el que faig és el regal.

Quan la gent pensa en tu, què t’agradaria que pensessin?

La gent diu que aquesta dona ho fa. Soc de “si es diu farem això, ho aca­bem fent”. Soc molt creativa, però alhora molt executora; molt creativa i molt realista.

Com voldries ser recordada?

Com una persona que va intentar fer feliç molta gent. Que ho va donar tot per la felicitat, per l’emoció i per la diversió de la gent que l’ha envol­tada.

Una cosa que m’impacti

Crec que tinc una capacitat de tre­ball que no és normal: puc portar 60 projectes a la vegada i et sé dir per on passen els 60 projectes.