Innovar és pedalar en tàndem
Hi ha innovacions que fan soroll (ara, un terrabastall constant), i n’hi ha que fan avançar (volar!). El nostre sector és clau per ajudar a diferenciar-les, cap enfora. Però, i cap endins, quines integrem a les organitzacions?
En els últims anys, el sector del màrqueting i la comunicació ha associat sovint la innovació amb els formats disruptius, les noves plataformes o la digitalització. En un entorn cada vegada més complex, amb múltiples públics, objectius creuats i una saturació constant de missatges, potser la innovació més transformadora no és la que tothom veu, sinó la que internament ens estructura.
D’entrada: Mètode. Innovar és servir
El sentit d’una agència no és un altre que servir. I servir comença per comprendre. Abans de pensar en formats, canals o idees brillants, ens cal analitzar els entorns complexos i les necessitats dels agents dels projectes. Les agències d’èxit són les que comencen el mètode entenent el client i ordenant-ne els reptes abans de proposar-hi solucions. I ara, comencem a innovar.
A innovar, a ser creatius… perquè al sector tenim fama de ser els més creatius. Però com? Si “innovar” ve de “mètode”! Oi? No, ho sé. Però sense mètode, la innovació dura el que dura una ocurrència. Amb una prèvia metòdica (i amb els extres de cadascú: passió, ambició, “hores”...), trobarem un bon camí. I després, marcarem la diferència en el dia a dia, alineant-nos amb el client per pedalar en la seva mateixa direcció, establint objectius i processos clars per avançar amb sentit i executant amb ordre i detall.
I si, doncs, la veritable innovació sovint és invisible? No és un eureka, és un procés que ho aguanta tot. Punt 1: la innovació és una manera de treballar.
Durant el recorregut: equip. L’agència com a equip transversal
Un dels grans reptes del sector, i, de fet, un fre a la innovació, pensem, és lluitar contra la fragmentació. Un problema organitzacional, tant repetit com a silo mentality. Està demostrat que les organitzacions àgils i amb equips transversals milloren la velocitat d’execució en entorns complexos. I la coherència. I, doncs, la qualitat. Estratègia de marca, contingut, audiovisual, esdeveniment i tecnologia han funcionat sovint com a compartiments estancs. Però la comunicació no es percep per parts: el públic rep una experiència conjunta i, per tant, aquesta ha d’estar pensada com un tot.
També hi ha un canvi cultural que val la pena aprofitar: les noves generacions no entenen gaire els compartiments estancs. Especialment en la part professional. Treballen millor en lògica de projecte, demanen context, feedback, sentit i relacions. Si ho canalitzem bé, és energia per a equips transversals. I això també és adaptar-se i innovar.
En el fons, la manera com construïm aquests equips ens permetrà assolir una innovació que avui també neix de la transversalitat. Quan perfils diferents comparteixen mirades i responsabilitats. I quan no és només una qüestió d’eficiència interna, sinó una condició per garantir que el relat comunicatiu funcioni (creativitats que pensen en execució, continguts que ja anticipen canals, o esdeveniments concebuts amb amplificació digital des de l’origen). Punt 2, doncs: hem d’innovar amb els equips.
L’esprint final: Tecnologia. Útil, no focs artificials
La tecnologia ens fa eficients, ja ho sabem. És una de les claus de la innovació en processos. Però, un cop més, no pot funcionar com un compartiment a part, l’hem de posar al servei del projecte.
La innovació tecnològica té sentit sempre que connecti comunicació i experiència (a través de webs, apps o dinàmiques digitals); però també quan ordeni processos interns, ens alliberi de tasques i faciliti la coordinació entre equips. Cal innovar també cap endins. Punt 3: la innovació requereix tecnologia.
Un cas senzill i ràpid d’explicar que engloba els tres punts per a innovar a l’agència: el desenvolupament d’un sistema propi per gestionar drets d’imatge en rodatges i esdeveniments (quin maldecap, quina realitat del dia a dia!), amb signatura segura, traçabilitat i ordre documental. No és una solució visible en la peça final, però és un tipus d’innovació que garanteix rigor, aporta seguretat al projecte i serveix al client i a l’agència. Hi arribem amb mètode, entenent el context que ens envolta, i gràcies a l’equip, és llavors quan la tecnologia ens permet una solució tangible.
No hi ha final, innovar sense fi
En un sector sotmès a la pressió constant, la temptació és accelerar sempre. Més! Però potser el veritable repte és coordinar. Hi ha una cita curta (i les frases curtes, quan són bones, porten llarga feina al darrere) de Ferran Adrià que sintetitza molt bé aquesta idea central de l’article: “Abans d’innovar, cal saber gestionar”.
A Tàndem Projectes fa gairebé deu anys que intentem innovar cada dia, amb una mirada realista, focalitzada en el servei, i que, creiem, que ens permet afirmar una idea: la innovació real en l’agència depèn de com pensem, qui som i com ens organitzem. La innovació que dura té tres pedals: mètode, equip i tecnologia, i quan pedalem alineats, el progrés és compartit.